“Aquest harmageddon no fa la fila de ser pitjor que una grip comuna”

Nou llibre de Marc Pastor és sinònim d’esdeveniment. De gran esdeveniment. Podríem afirmar que és un dels escriptors destacats del fantàstic en català, amb una trajectòria sòlida que suma títols de pes com La mala dona, Bioko o Farishta, que és un mestre dels salts temporals i un hiperactiu a Twitter. Podríem dir moltes obvietats ja sabudes pel lector. Però L’horror de Rèquiem és diferent. És un text de temàtica apocalíptica, com L’any de la plaga, que neix en un moment en què l’escriptor no es trobava massa fi de salut −té mèrit fer humor si no estàs bé−, i pel mig es creua amb una pandèmia mundial, de la qual es va voler distanciar, tot i que amb algun esment puntual. I el resultat és la novel·la més boja de Marc Pastor. Imagineu un nen amb destresa per a les arts plàstiques. Poseu-li una taula protegida amb un hule i doneu-li papers de diferents mides i gramatges i un assortiment de tintes, aquarel·les, guaixos i pinzells. És una metàfora. L’horror de Rèquiem és una mica això. Marc Pastor desencadenat.

Si heu llegit L’any de la plaga, sabreu que Marc Pastor té un alter ego que es diu Víctor Negro, assistent social i escriptor aficionat que, de fet, signa aquesta novel·la. Val la pena subratllar que els amics de Mai Més li han fet una edició especial amb dues cobertes (genial el treball de l’il·lustrador Guillem H. Pongiluppi), amb les dues autories del llibre. Una edició limitada de col·leccionista per als més motivats que diu molt de les ganes que hi posen la Judit i el Sergio, editors de Mai Més, pensant en els lectors que aprecien aquesta mena de detalls. Val a dir també que és la primera obra de Marc Pastor amb l’editorial Mai Més, després que bona part del seu treball ha aparegut a Amsterdam. I val a dir, finalment, que és la primera obra original escrita en català que publica aquesta jove editorial. Felicitats!

Va. Anem a la teca. L’horror de Rèquiem és una aventura d’inspiració lovecraftiana, sense més pretensions que fer passar una bona estona al lector. Un relat molt cinematogràfic, amb ritme trepidant, que tarantineja, i s’endinsa fins al coll en el fang de l’extravagància i l’excés. L’autor parla d’“humor còsmic” parafrasejant l’horror còsmic amb què els especialistes han batejat els relats del mestre de Providence. I de veritat que fa riure. Molt. Començant per un dels millors pròlegs que haureu llegit d’una novel·la. I a estones també fa fàstic, perquè Pastor-Negro es recrea en les escenes sanguinolentes de budellams i protuberàncies viscoses. Hom diria que en gaudeix.

És sabut que Marc Pastor és mosso d’esquadra, i que es mou com peix en l’aigua en les trames del gènere negre, com en el seu darrer llibre, Els àngels em miren. A L’horror de Rèquiem tornem a veure cadàvers, i és també a partir d’una jove morta on arrenca tot. En Rèquiem, protagonista principal de la història, és un tècnic d’autòpsies que troba un anell amb un símbol estrany a l’interior de l’estómac d’una noia que acaba de morir, aparentment un suïcidi. Aquest fet el trastoca, fins al punt que comença a tenir malsons terribles d’una mena de planeta alienígena i la difunta se li apareix transformada en monstruositat. A partir d’aquí, en Rèquiem comença a investigar i descobreix, com podeu imaginar sense espoilejar gaire, que hi ha motius per pensar que es tracta d’un assassinat i que darrere d’aquesta mort s’amaga un pollastre bastant important.

El trio de protagonistes és un dels plats forts de la novel·la. Rèquiem, insuls, intel·lectualment “justet” i amb poca personalitat, i els seus dos companys de pis: la Dalsy, una noia d’ascendència tailandesa que té molta traça tallant caps amb la catana, i en Kurosawa, aficionat a les drogues, expresidiari brut i amb una salut mental i física fràgil. Amb aquests tres ja us podeu imaginar el to èpic que tindrà la trama, oi? En la primera presentació del llibre al juny Marc Pastor feia conya: “He intentat fer Monty Python i m’ha sortit Aterriza como puedas, o més aviat Invoca como puedas!” Jo diria que no és cap dels dos. En tot cas, l’aventura de seguida empalma amb una maledicció de dimensions històriques, amb sectes, prostíbuls, exorcismes, monstres batracis, més cadàvers, mansions inquietants, i connexions amb divinitats d’altres mons que destruiran l’actual. Perquè, això sí, tota l’acció passa a l’estiu al voltant de Barcelona −en una Barcelona xafogosa i plena de turistes (això ja és distòpic)−, amb la vila de Cubelles (Garraf) com a epicentre o portal còsmic i amb excursió inclosa a Carcassona-Carcosa.

‘L’horror de Rèquiem’ és la novel·la més boja de Marc Pastor

I aquí hem de fer referència a El Rei de Groc, una obra canònica de la literatura de terror en què Marc Pastor s’inspira per a teixir L’horror de Rèquiem. No és imprescindible, però sí aconsellable llegir aquest llibre de Robert W. Chambers, publicat en català per Angle fa cinc anys, que inclou alguns relats i també el conte L’habitant de Carcosa, d’Ambrose Pierce. El Rei de Groc és una obra de teatre que fa embogir aquell qui la llegeix, un llibre maleït dins la sèrie de relats que integren el anomenats “mites de groc”, escrits a final del segle XIX, en els quals el propi H. P. Lovecraft es va fixar per parir els seus famosos mites de Cthulhu. Anem, per tant, a les fonts de l’horror còsmic. Teke-lili! Marc Pastor posa a la thermomix també la mitologia grega clàssica i ja tenim el plat servit.

Com és marca de la casa en els llibres de Marc Pastor, el lector atent hi trobarà referències múltiples que li faran venir un somrís, o una rialla. Per exemple, quan les cròniques de l’Edat Mitjana citen el cavaller Guerau Corvo −segueix creixent el Corvovers, ja triguem a tenir la novel·la medieval d’aquest personatge!; o quan en una sessió d’espiritisme coneixem Whoppy, el millor mèdium d’Europa; o quan se’n riu discretament de la versió cinematogràfica de L’any de la plaga, i fins i tot fa aparèixer el personatge d’Irene en un moment crucial, en una col·lisió impossible de multiversos; o quan l’idioma alienígena produeix mots semblants a “N’gai” i “Umpah-pah”, o encara quan els tres protagonistes són interpel·lats com “Hri, Ro’n, Her-mione?” en un hilarant moment harrypotterià.

Contingut a banda, Pastor es permet també una proximitat estilística amb el lector absolutament lliure. L’interpel·la constantment i li proposa notes a peu de pàgina absurdes. Encara que el narrador omniscient predomina, sense previ avís trobem un capítol narrat en primera persona pel protagonista. O un diàleg en forma de musical. Però el més xocant és quan, en un moment donat, proposa directament al lector que salti disset pàgines endavant en funció de la reacció que espera d’en Rèquiem. Òbviament, jo recomano seguir llegint en l’ordre normal i no perdre’s aquests compassos, per tal d’assistir als tres (!) finals que l’escriptor ens ofereix.

En fi. A L’horror de Rèquiem no trobareu cap gran reflexió sobre la condició humana, però passareu una molt bona estona. “Continuo pensant que és un llibre molt estrany”, admet Pastor-Negro.

Bon profit!

∞∞∞

T’ha agradat l’article? Subscriu-te a Les Rades Grises!