Paper cremat és un llibre que palesa coses bones de la literatura catalana. La primera, ja sabuda, que el conte és un gènere ben viu que poua d’una llarga tradició i que en el gènere fantàstic està aportant molta producció i de bon nivell –l’editorial Males Herbes com a exemple a seguir, però també les revistes Freakcions o Catarsi, entre d’altres. La segona és que l’entusiasme pot moure muntanyes en l’àmbit cultural. En aquest cas, la motivació de l’escriptora i articulista Inés Macpherson, especialista i fan de l’obra de Ray Bradbury (1920-2012), que va tenir la pensada d’impulsar una publicació vinculada amb el centenari d’un dels grans clàssics de la ciència-ficció mundial. Així li va transmetre a l’editor d’Apostroph, Bernat Ruiz, que de seguida es va entusiasmar, i tots dos van engegar la maquinària. Van engrescar una colla d’escriptors. Va irrompre la pandèmia. El món ens va canviar. I el projecte va resultar encara més interessant. El resultat han estat deu escriptors i deu contes inspirats en Bradbury. Un homenatge magnífic.

“La idea del llibre va néixer de les ganes de recordar i celebrar Bradbury i d’intentar que arribi a més gent, que el busquin, que el descobreixin i que el gaudeixin”, explica Macpherson. Ella mateixa signa també un dels relats, el més bradburyà. La resta d’autors, en major o menor mesura “han revisitat les seves històries o els seus temes, han mirat el món des dels seus ulls, però també des dels propis”, sosté. “Sobretot, volíem fer-li un homenatge perquè és un escriptor fascinant en molts sentits”, assevera. Aquest concepte de Paper cremat remet a la incineració de llibres de la seva obra més coneguda, Fahrenheit 451.

Repassem els contes un per un:

De portes endins
SILVIA BROOME
Un text apocalíptic. Molt curt, el més curt de tots. Contundent i directe. Amb les paraules justes, l’autora presenta una comunitat de veïns sotmesa a un compte enrere fatal, en un estat de confinament extrem, perquè a l’exterior no es pot sobreviure. Les portes marcades amb creus blanques recorden els que ja no hi són. I els udols del soterrani auguren un destí funest. Traspua fatalitat i melangia.

Miss Elèctrica
ANNA CARRERAS
Una jove escriptora reflexiona en primera persona la seva visió de l’existència, el seu itinerari vital i creatiu. És un personatge marcat per problemes psiquiàtrics que duu incrustada a la mà una peça d’intel·ligència artificial que li atorga una memòria prodigiosa. A casa, els pares només tenen llibres de Bradbury. Un cant necessari a la literatura, a l’art i a la imaginació com a refugi.

Els filiformians
VÍCTOR GARCÍA TUR
Una de les millors històries del volum. Invasió extraterrestre d’un gran organisme que consisteix en uns filaments que s’introdueixen al sòl i irrompen en la vida dels humans entrant per les aixetes de cada casa. Des de la mirada innocent d’una nena, el lector assisteix al procés de convivència d’aquesta nova espècie amb els homes, però els alienígenes cerquen aliment i són, per tant, perillosos. Una interessant reflexió sobre l’escala temporal en què vivim i la fragilitat de la humanitat en l’univers infinit.

Un homenatge
ANDREA JOFRE
Un viatge espacial amb destinació a la Terra, un planeta moribund després d’una catàstrofe que coneixem com “l’Incident”. Dos desconeguts coincideixen en un dels compartiments de la nau que els transporta cap a un lloc on s’hi va a morir. Un relat vitalista que es fixa en les motivacions dels dos personatges antagònics, entre la nostàlgia naïf per tornar al lloc d’origen de la humanitat i el desdeny de la crua realitat sense esperança. És d’aquella mena de relats que es fan curts i mereixerien un desenvolupament més elaborat. Per què no l’inici d’una novel·la?

Dies de vi i records
SALVADOR MACIP
Una parella hereta un casalot vell d’un oncle, i la visita al poble serveix per a evocar la figura del difunt i la petjada que aquest va deixar en el seu nebot. Memòries d’una infantesa perduda en un entorn rural i de com les històries dels adults calen ben endins generant creences que, sovint, poden ser molt lluny de la tràgica realitat dels fets. Macip, expert, sap guardar molt bé la cirereta per a l’última línia.

Biblioteca zero
INÉS MACPHERSON
Aquest és el relat que millor exemplifica l’homenatge del llibre, allà on conflueixen més motius i referències que ressonen en l’obra de Bradbury, com L’home il·lustrat, publicat també enguany. El text dibuixa una comunitat que viu reclosa en un edifici asèptic sense poder-ne sortir ni veure l’espai exterior. Els somnis estan prohibits; els estímuls creatius, extirpats. Però una nena petita amb una sensibilitat especial pot trencar aquesta barrera, obrir finestres i contactar amb tot un món que es desplega des de la imaginació i, per descomptat, la literatura. “Vaig fer un petit homenatge intern fruit d’haver llegit la seva biografia, i per això els noms de la nena i el nen són els que són: Neva per la seva tieta, que va ser qui li va fomentar el plaer per la lectura, i en Buck per Buck Rogers, la tira còmica que col·leccionava de petit”, afegeix l’autora. Un clam per anar a cercar llum en allò desconegut que espera ser descobert.

L’hora del relleu
RAMON MAS
La reproducció assistida, en un futur distòpic, ve marcada per la implantació d’un nou software biològic que atorga una capacitat intel·lectual enorme als nous humans. Relat punyent i d’un sarcasme intel·ligent que suggereix dues reflexions de gran actualitat: primer, el salt generacional, el rebuig dels més grans i la distància (o prepotència) que pot generar el mal ús de la tecnologia –un tema que preocupava molt Bradbury; i, segon, l’educació dels infants, que la societat benestant actual converteix en petits dictadors malcriats.

Una tomba de vida
JORDI MASÓ
Un altre relat captivador és aquesta història distòpica en què els humans, al poc de néixer, ja saben el dia i l’hora en què moriran. Com afecta a les persones saber que moriran als 40, als 65 o als 87 anys de vida? És la vida més fàcil si se sap la data final, o no? Una reflexió severa entorn al gran misteri de la mort, però sobretot el de la vida: en què i com la invertim? Un text que també mereixeria una extensió més llarga.

Papallona
PEP PRIETO
En aquest títol bucòlic es refugia el relat més intens i palpitant del recull. Pep Prieto ens presenta un individu desorientat, que no sap qui és ni on, sotmès i encadenat, obligat a fer salts en el temps i en l’espai per assolir una missió. Amb quin objectiu? Per a qui treballa? És un soldat? L’autor impregna el text d’un ritme frenètic amb escenaris i situacions epidèrmiques que tallen la respiració. Un petit tresor que desitjaria veure convertit en pel·lícula!

El carrusel de les complicitats
CARME TORRAS
En un futur distòpic, el kit escolar d’immersió cognitiva fa que l’alumne tingui tot el que necessita per a la seva formació a través de pantalles i amb un sistema de puntuació estimulant similar al dels videojocs. Resultat, el nen no surt de l’habitació i no es relaciona amb l’exterior. Tot és virtual. Carme Torras, una de les autores amb més bagatge en el gènere a Catalunya, invoca la tradició dels grans autors de ciència-ficció i les seves alertes sobre els mètodes tecnològics per a una suposada “millora de l’espècie”. Text amb moltíssimes cites bradburyanes –amb homenatge inclòs a les antigues atraccions Caspolino de Barcelona– que reivindica la potència de la imaginació i convida a abandonar una estona les pantalles i relacionar-nos cara a cara.

Paper cremat és un recull notable, ferm i ben compensat, que ofereix un tast de les múltiples variants que els gèneres fantàstics ens poden oferir. Sàvia nova i mirades actuals, sense perdre el fil històric d’un referent com Ray Bradbury. Enhorabona!

∞∞∞

T’ha agradat l’article? Subscriu-te a Les Rades Grises!