Bradbury, plenament actual

L’home il·lustrat, de Ray Bradbury. Ed. Males Herbes, 2020. Traducció al català de Martí Sales. 312 pàg.

Males Herbes ha fet la gran aportació en català de l’Any Bradbury publicant L’home il·lustrat (1951), un recull de contes imprescindible que omple un buit en les traduccions disponibles fins ara d’un dels escriptors més importants de la literatura de ciència-ficció.

Els relats aprofundeixen en temes habituals de l’obra de Ray Bradbury (1920-2012) i que corresponen a les preocupacions de la seva època, com els perills de la cursa armamentista, la societat de postguerra, els totalitarismes, o el desenvolupament científic descontrolat i els seus efectes sobre la humanitat. Alguns d’aquests divuit contes havien aparegut en revistes. És un recull molt lligat temàticament a Les cròniques marcianes (1950) i just anterior a la seva obra més emblemàtica, Fahrenheit 451 (1953).

Bradbury va provocar una autèntica revolució de la ciència-ficció als anys 50 del segle XX per la seva mirada emocional i tendra. Va ser un visionari que va avançar molts debats. Malgrat que moltes històries se situen en entorns espacials, marcians o d’altres planetes, la seva literatura és sobre personatges molt terrestres, i denota la seva preocupació per les emocions humanes (la soledat, l’autoestima, les relacions de parella…), per aspectes generals com la psicologia o la religió, que avantposa a les qüestions tècniques futuristes, tot i que demostra una gran inventiva.

Per a Bradbury, la tecnificació de la societat havia de passar un sedàs ètic, i l’interès general sempre havia d’anar per davant dels avenços tecnològics. De la mateixa manera, oferia un discurs de preservació ecologista traslladat a l’espai, contra les ínfules expansionistes i de superioritat pròpies de la cultura nord-americana de la Guerra Freda.

Amb 12 anys, el petit Bradbury va quedar impressionat per un personatge anomenat Mr. Electrico i, des d’aleshores, la màgia i la fantasia simbòlica dels firaires va impregnar la seva obra. En aquest llibre, “l’home il·lustrat” és un “home tatuat”, i els dibuixos de la seva pell expliquen històries, que repassem a continuació:

La sabana
Una casa multitecnològica, una habitació de jocs de parets de vidre que mostren la imaginació dels nens, amb imatges tridimensionals d’immersió en una altra realitat. Reflexió contundent sobre els efectes negatius de la tecnologia que va substituint les tasques domèstiques i, sobretot, les relacions afectives, en aquest cas d’una parella respecte els seus fills. Molt actual!

Calidoscopi
Astronautes surant perduts a l’espai per un accident. Cauen irremeiablement, i només veuen foscor, però poden parlar entre ells. Sensació d’aïllament i soledat en els darrers moments de vida en què els companys d’esquadró es diuen coses que no havien gosat dir-se abans. Reflexió dura sobre allò que hauries volgut fer a la vida.

L’altre peu
Mart és habitat per persones de raça negra. S’hi van refugiar mentre els blancs restaven a la Terra, on esclatava una guerra nuclear. L’arribada de la primera nau en vint anys desperta esperit de revenja d’alguns pobladors marcians, que volen tornar als blancs “ull per ull, dent per dent” tot el patiment que van rebre. Lúcida reflexió sobre el racisme, tan vigent encara, malauradament. Bradbury ens diu que el ressentiment es pot suavitzar amb el penediment de l’altre. El perdó és possible per a un nou començament.

L’autopista
Un conte molt curtet que proposa una metàfora sobre la nostra percepció del món. Dos agricultors mexicans a la frontera, tractats pels turistes com a personatges folklòrics irrellevants, assisteixen al pànic d’un èxode global per una imminent guerra nuclear, mentre ells segueixen impertorbables la seva rutina.

L’home
La cursa espacial pròpia del seu temps és recurrent en els textos de Bradbury. En aquest cas relata com una nau arriba a un planeta llunyà, però el capità és ignorat per la població, admirada per l’arribada, el dia anterior, d’un Messies. L’autor fa una crítica demolidora contra les presses, les aparences per destacar, els egoismes i els egos inflamats. Mals que la humanitat potser no guarirà mai, quan el que realment ens fa falta és “pau i tranquil·litat”.

La pluja infinita
Un altre conte protagonitzat per soldats d’expedició, en aquest cas a Venus, un planeta on sempre plou. Els militars es troben perduts a la selva, desesperats cercant refugi, al límit de les seves forces. Salvant les distàncies, em recorden els hòbbits de Tolkien, quan el protagonista vol erradicar els nervis i només cerca la confortabilitat d’un cafè fumejant i una llar acollidora.

L’astronauta
Aquí la història és de nou sobre vincles familiars. Un pare astronauta que passa llargues temporades fora, allunyat de l’esposa i el fill. Una metàfora en què Bradbury torna a usar l’espai −podria ser també la feina, o un vici, o qualsevol cosa que ens enlluerna i ens fa perdre el temps i la vida− com allò que ens allunya del que realment és important.

Els globus de foc
Una crítica a la voluntat expansionista i dominant de la religió. En aquest cas amb un grup de sacerdots enviats a Mart per a “cristianitzar” els seus habitants. El líder dels capellans entra en contacte amb una forma de vida desconeguda, una mena d’esferes blaves voladores, i s’entesta a fer-los un temple. La divinitat, però, no és un patrimoni exclusiu de l’Església.

L’última nit del món
El relat més curt del llibre, i el que més m’ha impactat. Punyent i lúcid. Què faries si sabessis que aquesta nit és l’última del món? Un cant a l’amor i la senzillesa de la vida familiar.

Els desterrats
Com a Fahrenheit 451 amb els llibres cremats, aquí planteja un escenari l’any 2020 (!) en què els llibres fantàstics han estat bandejats. Cent anys després, escriptors com Edgar Allan Poe o Charles Dickens viuen desterrats a Mart. L’arribada d’un coet procedent de la Terra genera un episodi surrealista en què els escriptors intentaran foragitar-los amb bruixeria. Una escena hilarant que reivindica els clàssics de la literatura de gènere.

Ni de dia ni de nit
Ara l’espai és usat com un no-lloc, una fugida endavant per a un personatge amb problemes psicològics que no acaba de trobar el seu rumb després de patir traumes diversos i desitjar de totes totes eliminar els records.

La guineu i el bosc
Tensió i persecució en una història sobre viatges en el temps. Al segle XXII el món és un desastre. Una parella vol fugir de la guerra gràcies a una agència que possibilita traslladar-se a èpoques passades. Ell treballa en una fàbrica de bombes i ella, en cultiu de malalties. Una vegada més, Bradbury parla del seu món imaginant un futur en què es cremen llibres, es censuren les idees i es fustiga els ciutadans amb la por.

El visitant
Una malaltia infecciosa mortal afecta la humanitat. Els malalts, terminals, els envien a Mart a passar els darrers dies. Relat duríssim que no es recrea en la malaltia sinó en la nostàlgia i el desig de tornar a viure aquelles petites coses boniques que tenies a la Terra i que, sense saber-ho, et feien feliç. Un cop més, textos de fa 70 anys que ens sacsegen profundament.

La formigonera
En una hipotètica guerra de Mart contra la Terra, Bradbury torna a tocar temes com els llibres il·legals, critica la militarització i ironitza sobre la por al desconegut i l’estigmatització de l’altre per desconeixement. Un cant il·lús i irònic a un pacifisme utòpic.

Titelles S. A.
Un text sobre androides que suplanten la identitat. El protagonista del relat n’ha adquirit un per a enganyar la seva dona. Però, és clar, les màquines no són idiotes i poden rebel·lar-se per prendre decisions pròpies. Un altre debat ben actual sobre l’home sotmès per la tecnologia que ell mateix ha creat (en teoria) per fer-li la vida més fàcil.

La ciutat
El concepte de revenja aplicat a una ciutat abandonada. Podria una civilització antiga mantenir-se viva al llarg del temps i reclamar justícia? Quan al planeta hi arriba una nau terrestre després de mil·lennis, la ciutat no ha oblidat. Un símil sobre el pas destructiu de l’home per allà on passa.

L’hora zero
Una invasió extraterrestre ordida en secret amb els infants de còmplices, amb jocs no tan innocents com semblen. La calma de la societat acostumada a la pau, que es relaxa i baixa l’alerta perquè creu que el perill ja ha passat. Un conte que ressona escandalosament en els nostres dies!

El coet
Només els rics es poden permetre el passatge en una nau per veure l’espai i altres planetes. Però un pare que treballa en un dipòsit de ferralla és capaç de fer feliç la seva família. Només cal un cor ben gran i una mica d’inventiva. Una bonica història familiar per cloure el recull.

Nova reedició de Fahrenheit 451 (Proa, Grup 62)

Bradbury és un autor prou traduït al català, tot i que caldria una actualització que no s’ha fet coincidint amb el centenari del seu naixement. Com deia al començament, cal felicitar els amics de Males Herbes per posar a l’abast en la nostra llengua aquesta obra, L’home il·lustrat, que ja va per la segona edició. Dos dels contes havien aparegut a un altre recull, Relats inquietants (Cruïlla, 1994).

L’home il·lustrat, doncs, ha estat l’únic llibre destacat de l’Any Bradbury, a banda de la nova reedició de Fahrenheit 451 (Proa), traduït per Jaume Subirana, actualitzada amb un pròleg de Víctor García Tur. Altres títols s’han ignorat, com Les cròniques marcianes (l’última edició és de Labutxaca, 2014) o Les daurades pomes del sol (Pleniluni, 1987; La Magrana, 2014).

Males Herbes havia publicat també Un cementiri de llunàtics (2017) i, en una altra òrbita, l’últim Bradbury havia estat Zen en l’art d’escriure (Viena, 2019). Altres títols de Bradbury en català són Més ràpid que l’ull (Proa, 1997) i Intercanvi (Generalitat de Catalunya, Edició Biblioteques, 2005), però només es troben de segona mà. Encara resta molta feina a fer!

∞∞∞

T’ha agradat l’article? Subscriu-te a Les Rades Grises! 

Un pensament sobre “Bradbury, plenament actual

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.