«Tard o d’hora, allò incomprensible acaba tenint una explicació racional, només són principis naturals que encara desconeixem»

La primavera del fantàstic català s’allarga encara més! Sembla increïble, però sí, ha nascut una altra editorial que vol publicar gènere fantàstic en llengua catalana. Es diu Spècula, que sorgeix del projecte ja consolidat de Llibres del Delicte, i la dirigeix Jordi Casals, escriptor i divulgador del gènere, que també està vinculat a la col·lecció L’Arcà de Laertes. La particularitat d’Spècula és que manifesta el convenciment de publicar només autors i autores que escriguin en català, sempre en l’àmbit de la ciència-ficció, la fantasia i el terror sobrenatural. Un concepte editorial inèdit fins ara, ja que la resta d’editorials especialitzades en el gènere aposten també per les traduccions.

Les causes invisibles, de Jaume Valor, és la novel·la estel·lar de sortida de la nova editorial, un llibre completíssim ‒tot seguit el comentem‒ que posa el llistó ben amunt només arrencar. Spècula ja ha anunciat els propers títols, que seran: Mare, d’Isabel del Río (octubre), i Els fils del mar, d’Inés Macpherson (febrer de 2023). Spècula preveu publicar quatre llibres cada any, i pretén abraçar tots els subgèneres i hibridacions de la ciència-ficció, la fantasia i el terror, fent el joc de paraules amb la literatura especulativa. «Volem contribuir a fer créixer la literatura de gènere en català», apunta Casals.

Jaume Valor (Barcelona, 1965), autor de la trilogia La República Pneumàtica, és un valor segur ‒valgui la broma‒ per al debut d’Spècula. Les causes invisibles és una novel·la sòlida i contundent, una ucronia ambientada a l’Europa de començament del segle XIX que planteja una trama de lluita pel poder amb aroma steampunk i un elenc de personatges ben atractiu. Veiem-ho.

Les causes invisibles parteix de la construcció d’una història alternativa, que és el fonament del subgènere de la ucronia. En aquest cas, l’escriptor imagina que Napoleó és assassinat en un atemptat l’any 1804 en plena cerimònia de la seva coronació com a emperador. El Papa catòlic també mor en el mateix atac. A partir d’aquí, l’autor té pàgines i pàgines en blanc per inventar una recreació històrica hipotètica que, en la novel·la, es tradueix en alguns fets força significatius: no existeixen les anomenades guerres napoleòniques, per descomptat, tot i que sí hi ha una guerra civil interna a França i contra les monarquies europees, i la Revolució s’estén a altres indrets del continent, que es divideix en dos blocs irreconciliables: la Santa Aliança monàrquica i el Cos Republicà; una d’aquestes «províncies» franceses és el Comú de Catalunya, governat pel Consell de Cent, els escons del qual ocupaven les famílies més riques; les Balears se les han quedat els anglesos per l’ajut a Catalunya en la lluita contra els Borbons; la revolució fabril és intensa a França gràcies a la filosofia natural (ciència) i s’anticipa més de mig segle la segona Revolució Industrial, de la mateixa manera que les revoltes obreres avançarien l’inici del sindicalisme.

‘Les causes invisibles’ és una novel·la sòlida i contundent, una ucronia ambientada a l’Europa de començament del segle XIX que planteja una trama de lluita pel poder amb aroma steampunk i un elenc de personatges ben atractiu

Vet aquí el marc geopolític general a l’Europa occidental ucrònica de 1820, any en què l’autor dibuixa aquest panorama convuls en què es mouen els personatges. Perquè Les causes invisibles és sobretot una novel·la de bons personatges. Alguns dels essencials són: John Pawn, un criat anglès, fill de terratinents arruïnats, que esdevé un missatger clau per a la corona i una de les figures més entranyables del llibre; Jeannot Jacquard, un inventor expert en engranatges i mecanismes; Alí Bei, espia i viatger català, que somia establir-se a Amèrica i fundar una nova societat de cooperativistes; Valentina Valira, policia abnegada de Barcelona; Agustina, una jove revolucionària infatigable; Joseph Fouché, l’home més poderós del Cos Republicà, aquell qui mou les peces del tauler des de l’ombra…

Cada capítol està escrit des de l’òptica d’un personatge, un recurs narratiu que funciona molt bé en aquest llibre, amb tractament estilístics personalitzats, destacable especialment en el cas de Jacquard, que escriu la crònica dels fets viscuts. Les línies argumentals de la majoria dels protagonistes es van teixint en una enorme teranyina que els té atrapats a tots, i, encara que al principi els coneixem per separat, les microhistòries van confluint, en un exercici d’aritmètica novel·lística notable perquè tots ells componen el puzle dissenyat per Jaume Valor.

Les causes invisibles és una història de jocs de trons, lluites de poder, espies i contraban, violència de carrer i institucional, lluita obrera i terrorisme, conspiracions i disturbis, assassins a sou, patriotes i vividors, policia secreta, anarquistes llunàtics, utòpics contra l’explotació, negrers esclavistes, empresaris, polítics i banquers corruptes, colonialisme i cooperativisme, monarquies i repúbliques, en definitiva, de gent bona i gent molt dolenta, i de gent que fa el pot per sobreviure.

L’atmosfera inicial ja és opressiva i inquietant, perquè Europa ha viscut cinc anys sense estiu perun fenomen estrany associat a l’erupció d’un volcà. Hi ha també molts ingredients del subgènere de l’steampunk, com els aparells de fluid voltaic. Tampoc hi falten referències literàries de l’època, com la menció a Frankenstein o a Jean Austen. I el lector atent encara hi trobarà ecos d’una plaga que l’autor assegura que no té res a veure amb la nostra pandèmia de covid, perquè havia començat a escriure el relat abans. «Anticipació retroactiva?», es pregunta Valor.

Aquest volum potent palesa allò que ja sabem, que la literatura de gènere en llengua catalana té múscul i és capaç d’oferir obres de molt nivell

És un llibre dens, no ens enganyem, ple de detalls, ple de dades, que pot resultar feixuc. El lector hi haurà de posar els cinc sentits per anar consolidant la narració i, possiblement, caldrà consultar més d’una vegada dades de la història real, però sobretot les eines que l’autor disposa al final del llibre: una cronologia ucrònica de la novel·la i un glossari de personatges, aclarint quins són inventats, reals i/o inspirats, perquè hi ha de tot, de fet, molts d’ells tenen una part real i una altra fictícia.

Així, seguim la petjada d’Alí Bei, pseudònim de Domènec Badia, perquè seva és la recerca vital que dona títol a la novel·la, perquè el motiu dels seus viatges és comprendre les causes invisibles que mouen l’univers, com ara l’idealisme com a motor d’avenços que escapen a la raó. I amb ell cerquem, esperançats, la causa última que ha d’unificar totes les causes invisibles…

Les causes invisibles és un volum molt potent, altament recomanable, que palesa allò que ja sabem, que la literatura de gènere en llengua catalana té múscul i és capaç d’oferir obres de molt nivell, com aquesta i altres que hem vist darrerament. Esperem i desitgem que aquesta flamarada tan intensa del fantàstic en català viscuda els darrers anys tingui continuïtat i mantingui el vigor!

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!