«La incertesa que sento, aquest alentiment cap a l’entropia, deu ser una manifestació de la mort»
Philip K. Dick (1928-1982), referent absolut de la ciència-ficció del segle XX, ha estat recuperat darrerament en català amb diversos títols com aquest Ubik (1969), a càrrec de Kalandraka, segell que també ha traduït L’home del castell (1962), guanyadora del Premi Hugo, i Confessions d’un artista de merda (1975), a banda d’Els tres estigmes d’en Palmer Eldritch (1965), publicat per l’editorial Males Herbes. Escriptor d’universos alternatius, crític, creador de distopies pessimistes, Dick va ser un visionari que va palesar en la seva obra una mirada personal i alternativa sobre l’existència. Les seves novel·les aborden qüestions polítiques, sociològiques i teològiques i, com la seva biografia convulsa, també les drogues i la paranoia.
Ubik és una novel·la que l’escriptor ambienta en el futur de l’any 1992. Hi tracta, com en altres ocasions, la relació amb la mort, i imagina una societat en què existeixen els semi-vius, persones que poc abans de morir han estat emmagatzemades en dipòsits refrigeradors i amb els quals hom es podia comunicar, tot i que, cada cop que recuperen activitat cerebral, moren una mica més. En aquesta distopia urbana de Dick l’espionatge empresarial és salvatge i les companyies disposen d’individus amb poders parapsicològics per protegir projectes i avançar-se als de la competència. Capitalisme desaforat.
El protagonista, Joe Chip, treballa com a tècnic de mesures a Runciter Associats i haurà de liderar una missió amb un grup de persones amb capacitats especials. Són un petit comando de superherois (psiònics, telèpates, precogs, inercials, antirevifadors, antiparaquinèsics…). Una d’elles, la Pat, fitxatge d’última hora, és una noia intrigant que té la capacitat de canviar el passat. En el transcurs de la comesa, un incident inesperat amenaça la vida de tots ells, i comença així un procés al·lucinant que trasllada la història a una realitat paral·lela incomprensible per als personatges. En Joe tindrà la clau per treure’n l’entrellat.
Tot i que tenyit amb una pàtina d’humor negre i amb el to desmenjat i perdedor del protagonista, la novel·la esdevé un artefacte literari de gran transcendència i d’especial potència simbòlica, pel plantejament d’un concepte vital de proporcions podríem dir-ne quasi divines, perquè la quimera per entendre què és «Ubik» condueix els personatges a l’origen de la vida mateixa. L’atmosfera de malson, d’irrealitat o de pseudomón genera un dubte existencial que esdevé una de les obsessions de l’autor.
Philip K. Dick va publicar Ubik un any després d’Els androides somien xais elèctrics? ‒el famós conte que va versionar Ridley Scott en la pel·lícula Blade Runner‒, i el llibre és ple de referències futuristes que anticipen tecnologia actual (com els «homeodiaris», que permeten fer una selecció de notícies a mida dels gustos personals, o els «videotelèfons»). És un món urbà ambientat als Estats Units amb robots, aerolliscadors, implants d’elèctrodes i colònies a Mart.
En definitiva, un molt bon llibre per endinsar-se en el marc conceptual d’un escriptor cabdal de la ciència-ficció internacional, un dels grans renovadors del gènere. Importantíssim que autors clàssics com aquest estiguin traduïts al català, llàstima que aquesta edició acumula massa errates; necessitava una correcció prèvia abans d’anar a impremta.
∞∞∞
Les Rades Grises 