El jove Lluc Casals, primer beneficiari d’aquesta iniciativa de mecenatge cultural, amb un projecte per a estudiar la distopia simbòlica i l’antiutopia en la novel·la catalana dels anys 70

Un estudi sobre la novel·la distòpica en la literatura catalana ha guanyat la primera beca d’estudis literaris Fons Antoni Munné-Jordà de ciència-ficció. El beneficiari és Lluc Casals Perpinyà, graduat en Història i estudiant de Filologia catalana a la UAB, que ha obtingut 3.000 euros i la publicació del treball a l’editorial El Cep i la Nansa. El veredicte s’ha donat a conèixer aquest dilluns 23 d’octubre a la biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú, on es troba dipositat el fons de ciència-ficció que l’escriptor Antoni Munné-Jordà va donar a la ciutat l’any passat. En la primera edició d’aquesta iniciativa de mecenatge cultural s’hi han presentat deu propostes, una xifra que el jurat ha valorat molt positivament.

El projecte guanyador es titula La tradició del futur: distopia simbòlica i antiutopia en la novel·la catalana. L’autor –que ara començarà la recerca i redacció del treball– constata l’auge del subgènere distòpic en la ciència-ficció catalana actual, i busca les arrels als anys seixanta i primers setanta amb obres com La mort i la primavera de Mercè Rodoreda, Totes les bèsties de càrrega de Manuel de Pedrolo, Andrea Víctrix de Llorenç Villalonga i L’enquesta del Canal 4 de Tísner. L’estudi vol aprofundir en el context sociocultural del tardofranquisme i veure la relació d’aquesta literatura amb si mateixa i amb el cànon estranger.

Lluc Casals planteja la hipòtesi que la literatura catalana té una «tradició del futur» pròpia al més alt nivell, capaç d’entroncar amb les novel·les distòpiques d’altres àmbits. Amb la seva investigació, Casals vol suplir la manca d’estudis literaris de conjunt sobre la novel·la distòpica catalana, presentar el gènere no mimètic com una opció al mateix nivell dels altres gèneres elevats de la literatura. “Voldria oferir un llegat distòpic català al qual els autors puguin vincular-se”, ha manifestat.

Lluc Casals Perpinyà (Barcelona, 2000) ha fet treballs de recerca com La història del còmic en català i L’univers del pistolerisme a La Novela Roja (1922-1923) i l’article L’origen dels superherois, i ha estat guardonat per traduccions de l’alemany. En l’acte de presentació, el becat s’ha declarat fan de Blade Runner, fins al punt que es va plantejar com a tema inicial el ciberpunk a Catalunya. Casals ha expressat el seu agraïment per una iniciativa com aquesta, perquè “el gènere no gaudeix del millor prestigi al nostre país, especialment a l’Acadèmia”.

La redacció del projecte durarà un any. L’octubre de 2024, si tot segueix el seu curs, Casals signarà contracte d’edició amb El Cep i la Nansa, que publicarà el llibre resultant, que es presentarà el febrer de 2025. La segona edició de la beca es convocarà el febrer de 2024, de manera que passa a ser anual, tot i que al principi s’havia concebut biennal. D’entre els deu projectes presentats enguany, el jurat també ha volgut destacar les propostes següents: Què dona naixença al temps?, d’Elisabet Armengol; Conquerir l’univers, de Jordi Llavoré; L’obra de CF de Sebastià Estradé, de Santiago Palo, i Feminismes i CF en català, de Marta Rius.

La beca la patrocina Finques Montané 1943 (“Imma i Josep”) i la va impulsar l’escriptor Antoni Munné-Jordà a partir de la donació del seu fons personal de ciència-ficció en llengua catalana, que l’any passat va lliurar a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. “Tot va començar l’any 1968 –evoca l’escriptor– quan necessitava llegir el que s’havia escrit sobre ciència-ficció per no repetir el mateix, i em vaig adonar que no tenia cap repertori per buscar; els autors hi eren i les obres també, però tot estava amagat, escampat i silenciat”. Munné-Jordà és avui el màxim especialista en ciència-ficció del país.

La voluntat de la beca és afavorir l’estudi acadèmic dels gèneres fantàstics en català i esperonar el treball dels investigadors. També l’ha promoguda l’editorial El Cep i la Nansa. El seu editor, Francesc Mestres, ha lloat aquest acte extraordinari, “perquè no és habitual oferir recompenses a treballs intel·lectuals”. La beca compta també amb la participació de la Biblioteca Cardona Torrandell i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i l’aval intel·lectual de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Societat catalana de ciència-ficció i fantasia.

El jurat l’han integrat Francesc de P. Mestres, editor d’El Cep i la Nansa; Jordi Font-Agustí, per la Societat catalana de ciència-ficció i fantasia; Víctor Martínez-Gil, per la Universitat Autònoma de Barcelona; Manuel Moreno, per la Universitat Politècnica de Catalunya; Victoria Ortiz, pel Club de lectura de ciència-ficció de la Biblioteca Cardona Torrandell, i Antoni Munné-Jordà, per l’organització.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!