“La gent vol oblidar el que és impossible. Fa que el seu món sigui més segur”
La prosa de Neil Gaiman (Portchester, 1960) té alguna cosa hipnòtica que enganxa, que convida a capbussar-s’hi, amb un sabor personal autèntic i fascinant. És un dels escriptors que més fàcilment genera atmosferes i mons propis, fantàstics i impossibles, però increïblement versemblants, fent del sentit de la meravella un segell. Tots són gustos, naturalment, però a mi doneu-me més Gaiman. Després de L’oceà al final del camí, els amics d’Obscura Editorial preparen Stardust per al mes de març de 2024. I a Les Rades acabem l’any rescatant El llibre del cementiri (2008), publicat per primer cop per Estrella Polar el 2009 i reeditat el 2022. Grup 62 ha tractat l’autor anglès especialment en l’àmbit infantil i juvenil, amb títols com el recull de contes El cementiri sense làpides i altres històries negres o L’agulla i la noia adormida, entre d’altres.
El llibre del cementiri és una novel·la sobre el creixement i l’aprenentatge, protagonitzada per un nen, en Ningú Owens, que tothom coneix amb el diminutiu de Ning. Assistim al seu procés de pas de la infància a l’adolescència, i a les particularitats de la seva educació, fins que està llest per saltar del niu. En Ning és un nen com els altres, però diferent: casa seva és al cementiri, i pràcticament només es relaciona amb gent morta.
La història comença amb un homicidi terrible. Un home entra de nit a casa de la família Dorian i assassina el marit, la muller i la filla, però miraculosament el nen menut se n’escapa i va a parar al cementiri proper, on és acollit pels seus habitants. L’arribada de l’infant trasbalsa els veïns del cementiri, poc avesats a relacionar-se amb els vius. Però davant la brutalitat dels fets ocorreguts, decideixen adoptar-lo. Els Owens no havien pogut tenir fills en vida. S’havien casat feia dos-cents cinquanta anys, i ara tenen l’oportunitat d’adoptar una criatura. Tot encaixa amb l’ajut d’en Silas, un personatge que transita entre el món dels vius i el dels morts, i que exerceix de tutor del petit, el seu autèntic pal de paller.
En Ning no coneix el món “de fora”. Té la llibertat del cementiri per anar on vulgui dins el recinte, però l’exterior és ple d’amenaces, perquè l’home que va matar la seva família el seguirà buscant. La vida d’en Ning transcorre entre fantasmes. Gaiman construeix tan bé la història que fa que el cementiri, com a centre de l’univers del protagonista, sigui la normalitat, mentre que el perill és fora del turó de la necròpolis. És un llibre de fantasmes en què el lector estima els fantasmes.
‘El llibre del cementiri’ és un camí de creixement vital entranyable, que apel·la a la llibertat dels infants, i a la importància de la comunitat en l’educació dels més petits
El cementiri, inspirat en el Highgate Cemetery West de Londres, acull unes deu mil ànimes, però la majoria dormen profundament. En Ning gaudeix de la seva vida de nen amb la gran família del cementiri, des del romà Gai Pompeu, un dels habitants més antics perquè fa dos mil anys que hi és, a la misteriosa bruixa del segle XV, o el poeta del XVIII. Els vius no poden veure els fantasmes, però en Ning sí i, amb el temps, va aprenent tècniques fantasmals bàsiques, com l’art d’Esvanir-se, d’Esmunyir-se i d’Entrar en els Somnis…
La vida al cementiri pot semblar avorrida, però no ho és pas. En Ning experimenta aventures quan descobreix poders ancestrals com el Llisc, que custodia un tresor en una cripta profunda i fosca, i espera el retorn de l’Amo; o els guls, espectres devoradors de cadàvers, paràsits carronyaires que habiten en una altra dimensió terrible, l’Infern. En Ning ronda tots els dies amunt i avall del turó que domina la ciutat, i no en surt fins que no és prou gran per anar a l’escola, tot i que aquesta no serà una experiència agradable. La seguretat és en el món conegut i alguns humans vius poden ser insuportables!
Gaiman, a l’epíleg de l’obra, enalteix com a inspiració El Llibre de la Selva, de Rudyard Kipling. En certa manera, en Ning té un paral·lelisme amb en Mowgli, el nadó criat per llops. El llibre del cementiri és un camí de creixement vital entranyable, que apel·la a la llibertat dels infants, i a la importància de la comunitat en l’educació dels més petits. En Ning es prepara per afrontar un destí únic i especial, atès que l’assetgen enemics implacables. Però com qualsevol adolescent, haurà d’afrontar reptes, superar les pròpies pors i finalment acceptar que la infantesa acaba. Com qualsevol altra espècie, cal sortir del caliu domèstic i buscar-se la vida. Però que bonic poder fer aquest salt amb uns bons fonaments!
∞∞∞
Les Rades Grises 
Un pensament sobre “El nen que vivia amb fantasmes”