“Em preocupa que dubtis de la veracitat del que t’he anat explicant”
Si heu llegit abans Enric Herce, segurament aquesta novel·la us sorprendrà. D’entrada, màxim respecte per algú que és capaç de fer aquest salt estilístic per provar altres narratives i fer un gir radical respecte el que abans l’havia definit. Herce aparca la ciència-ficció ciberpunk dels seus primers llibres amb Males Herbes: Simulacions de vida (2014), Estació boira (2018) i L’estrany miratge (2021), i ens regala un relat de misteri de tints històrics, amb salts en el temps i format epistolar.
És una història curta, que es llegeix en un sospir. Benvolgut Jaume té ànima epistolar. De fet, el títol fa referència a l’encapçalament de cadascun dels capítols, que sempre és una carta que el protagonista envia al seu oncle Jaume, d’aquí l’expressió “Benvolgut Jaume”. És, doncs, un conjunt de textos en primera persona, amb una aventura que bascula entre dues èpoques.
Tot arrenca a Palma, l’any 1968. El protagonista se’ns presenta com un jove bala perduda que ha enganyat d’alguna manera el seu oncle, però se’n penedeix i li demana ajut per sortir d’una mala situació econòmica. Endeutat amb un magnat dels negocis, el senyor Bauçà i Soliveres, aquest li ofereix una feina com a cambrer al local Sgt. Peppers. L’autor juga amb l’episodi real de la nit en què hi va tocar el grandíssim guitarrista Jimi Hendrix, l’estiu de 1968. En aquest context mallorquí, a final del franquisme, l’escriptor dibuixa un entramat de misteri en què s’hi barregen l’ocultisme i la parapsicologia, l’obtenció d’un grimori per part de l’empresari, morts vivents, una societat secreta antiquíssima i una agent infiltrada de la CIA. Aquest còctel esclata amb un episodi sobrenatural d’esperit lovecraftià que transporta el protagonista al Reus de 1898, setanta anys enrere.
Fet aquest salt en el temps, Enric Herce va al nucli de l’obra, que vol ser un homenatge a la seva ciutat, Reus, i, concretament, a un moment històric clau com és el final de segle XIX, amb la puixança del modernisme i el caliu intel·lectual al voltant de la colla de ca l’Aladern. Mentre el narrador, despistat, intenta trobar la manera de retornar al seu temps, la relació que manté amb personatges històrics il·lustres esdevé una reivindicació d’aquest col·lectiu. Herce fa protagonista el Reus modernista i treu suc de la seva pròpia experiència com a bibliotecari i investigador. El resultat és una ficció històrica ben atractiva, nostrada i fantàstica.
Fixeu-vos en la meravella de la coberta d’Àlex Santaló, que sembla inspirada en la pintura parisenca Café des Incohérents (1889-1990), de Santiago Rusiñol, que forma part de la col·lecció del Museu de Montserrat. La imatge evoca l’ambient del cafè com a espai de tertúlia cultural. En aquest llibre l’escenari no és Montmartre ni els artistes són Casas, Utrillo o Clarasó, sinó que Herce posa el focus en la colla modernista reusenca i, com no, amb una nota monstruosa en la bèstia que amenaça a l’altra banda del finestral.
Com dèiem, Enric Herce fa un homenatge al Grup Modernista de Reus, liderat per Josep Aladern (Cosme Vidal) fent que el protagonista de Benvolgut Jaume interactuï amb tota la colla de joves escriptors catalanistes que van sobresortir en la renovació cultural de l’època, en publicacions com Lo Somatent, i fent tertúlia a la llibreria-impremta La Regional. Són Josep Aladern, Màrius Ferré, Miquel Ventura, Antoni Isern, Domènech Sugranyes, Hortensi Güell, Pere Cavallé, Plàcid Vidal, Joan Puig i Ferreter, Xavier Gambús o Ròmul Salleres. Tot i que el grup com a tal va tenir una vida curta, Herce en reivindica el seu llegat i lamenta, en boca del protagonista, que no van rebre el reconeixement que mereixien pel conjunt de la seva obra. Fins i tot una suposada “festa druídica” que van planejar a Alcover, i que juga un paper cabdal en un desenllaç final apoteòsic, està inspirada en fets reals que Herce ha rescatat d’estudis de l’època.
Després d’Un bibliotecari de Mart (2022), un divertimento compartit amb Sergi G. Oset i publicat per l’editorial Chronos, Enric Herce signa ara per primera vegada amb Spècula, obrint el ventall de possibilitats del gènere i oferint una alternativa de qualitat als lectors de fantàstic en català.
∞∞∞
Les Rades Grises 