“El present no existeix, sempre és passat o futur”
He trigat. Sabia que en obrir l’última novel·la de Marc Pastor no podria parar de llegir, i així ha estat. Riu de safirs és una nova demostració de prosa poderosa, història contundent i riquesa de matisos que travessa diferents gèneres: policíac, thriller, western, fantàstic… Una aventura total. Si no heu llegit mai Pastor, podeu començar perfectament per aquí. Però si li heu seguit el rastre, s’esbossa ràpidament un somriure en el lector quan apareixen noms com la vacuna de la “Iefremov-Strugatski” o el cognom “Moriarty”. Pastor segueix construint el seu propi univers literari interconnectat.
En Tahiri és un jove fill d’una família benestant de Madagascar que descarta seguir el rumb de l’advocacia que li marca el pare, i decideix fer-se policia. Ben aviat el destinen a Ilakaka, un llogarret oblidat del sud de l’illa que, a final de segle XX, es va transformar completament i va multiplicar la població per la troballa de jaciments de safirs. Pastor situa el gruix de la novel·la en aquest context real de tombant de mil·lenni. A l’inici de l’any 2000, Tahiri aterra en un indret poblat de traficants i malfactors, clans armats i màfies que es disputen la riquesa de les pedres blaves. L’arribada d’una dona estrangera misteriosa, l’Esmeralda, ho trastoca tot. El polvorí d’Ilakaka esclata en una lluita terrible, violenta. El jove tinent Tahiri viu un infern per intentar imposar la seva autoritat i aportar pau i civilització allà on sembla impossible.
Aquests fets, però, corresponen al passat. La novel·la arrenca l’any 2023 a Orleans (França), des d’on el protagonista, prop de la cinquantena, ha escrit en primera persona el relat d’aquells dies per a la seva dona, a la qual li ha amagat els fets. Ha aixecat un silenci que oculta la crua veritat d’aquell temps. I ara necessita posar-ho negre sobre blanc perquè arriba la data assenyalada en què ha de complir una promesa adquirida vint-i-tres anys enrere.
Riu de safirs és, bàsicament, una gran aventura, molt física, d’una èpica decadent, però molt rica també en intimitat, sobretot en la relació que estableixen en Tahiri i l’Esmeralda, que és l’eix del relat. La seva curta però intensíssima relació assenyala una lluita contra el destí, que pot variar ostensiblement en funció de l’opció escollida. Els objectius de cadascun s’entrecreuen en un garbuix on intervé una enigmàtica corporació internacional, la recerca d’una antigalla grega i la batalla entre dos germans indonesis malvats, els Thongkham, que controlen tot el que passa a Ilakaka.
Sempre hi ha un toc fantàstic en els textos de Marc Pastor, i aquí s’impregna de l’espiritualitat de l’illa de Madagascar, de les creences místiques, del culte a la mort. El personatge de l’Esmeralda té un do misteriós per predir qui morirà i qui no, argüint un suposat principi “Chernobrov” que apunta que una vida que es pren sempre compensa una altra que se salva. I aquesta qüestió contribueix a alimentar el dilema moral del protagonista, en Tahiri, i en les decisions que ha de prendre en aquest context de violència extrema, que implica assassinats en tots els bàndols. I encara un altre element fantàstic marca de la casa: els viatges en el temps!
Els fets són tan potents en la vida d’en Tahiri que aquella promesa es manté gravada a foc, com un tatuatge indeleble. El final és colpidor, una rúbrica emocional que aporta esperança després del malson.
El llibre és també un retrat de Madagascar, ple de detalls que generen una atmosfera cinematogràfica. L’acció és trepidant i descarnada, però el paisatge sempre hi és, la seva gent, els aromes, la geografia, l’argot,… Pastor hi denuncia un segon colonialisme arran de la descoberta dels safirs, la corrupció política, l’explotació de recursos que castiga la població autòctona. Així, la novel·la és un homenatge a aquesta illa africana, un dels països més pobres del món, amb què Pastor hi té un lligam especial, ja que és on va adoptar el seu fill. Segueix, doncs, estirant un fil que, tot i tangencial, ja trobàvem en altres llibres com Farishta. D’aquest últim també en trobareu el rastre aquí. Pastor segueix ampliant amb cada obra el seu particular “Corvovers” i, de manera intel·ligent i addictiva, hi va vinculant cadascuna de les aventures.
En termes futbolístics, Marc Pastor és intransferible, el més polivalent, el millor en la seva posició.
∞∞∞
Les Rades Grises 