“La nostra ànsia de poder pot més que la nostra consciència”

Aquesta ressenya és històrica. Per primera vegada trobem a les llibreries una traducció al català de Brandon Sanderson! És una notícia de primer ordre, com destacàvem en aquest article fa uns mesos. La nòmina de traduccions de gènere ha crescut constantment els darrers anys, però faltava el més gran, l’autor més important de fantasia en aquests moments a escala internacional. Ara ja palpable, ara ja real, arrenca l’Operació Sanderson, el projecte engegat entre Duna i Mai Més Llibres, que comença amb aquesta novel·la curta, L’ànima de l’emperador. Benvinguts al Cosmere, en català!     

L’ànima de l’emperador és un relat breu, que es llegeix en un sospir, un tast perfecte per entrar en el gran univers de Brandon Sanderson, res a veure amb els monumentals volums de The Stormlight Archive, per exemple.

L’argument se situa a l’Imperi de la Rosa, un estat del planeta Sel. Allà hi governa l’emperador dels Vuitanta Sols, Ashravan, de la Facció del Llegat. L’obra relata el periple de la Shai, una noia jove que té el do de la Falsificació. La Shai és capturada al palau quan s’hi havia infiltrat per substituir i destruir un quadre. Empresonada i condemnada, té només una sortida. Pocs dies abans, l’emperador Ashravan ha patit un atac i ha quedat en coma, a la vora de l’abisme. Per tal d’obtenir la llibertat, la Shai haurà d’aplicar una de les branques de la Falsificació com és el Ressegellament, que es practica en medicina per reparar danys en el cos humà. En aquest cas, el repte és majúscul: haurà de substituir l’ànima de l’emperador amb una de falsa.

El consell de cinc àrbitres de la Facció del Llegat són les persones que maneguen el govern. Hi ha fins a vuitanta faccions a l’Imperi de la Rosa, i aquests àrbitres s’arrapen a la Shai, tot i que consideren la seva pràctica una abominació (la falsificació de l’ànima), com a única alternativa per tal de conservar el poder, el control de l’Imperi. Si les altres faccions s’assabenten que l’emperador ha mort, el seu lloc perilla.

Falsificar vol dir conèixer el passat, la naturalesa completa de la persona. Un segell d’ànima reescrivia tota la història d’un objecte, en aquest cas d’un individu, i la missió de la Shai és conèixer l’emperador tant a fons com pugui per omplir una carcassa buida i que torni a semblar el mateix amb una nova Marca d’Essència. Podrà aconseguir-ho? Pot fer que l’Ashravan sigui la mateixa persona plenament recognoscible? Pot modificar-la d’alguna manera?

La Shai té cent dies per dur a terme la seva missió. La narració és cronològica i es fonamenta en la relació que la noia té amb un dels àrbitres, el vell Gaotona. Tancada en una cel·la, assistim a un procés de creació que trastoca les estructures de la fantasia clàssica, perquè no hi ha viatge, ni aventura, sinó més aviat introspecció, fins al darrer terç del llibre.  

La novel·la té dos pols de reflexió molt interessants. El primer, obvi, és el de la lluita pel poder. Fins a quin extrem la condició humana és capaç del que sigui per mantenir els seus privilegis? En aquest cas encara més, perquè no es tracta del líder pròpiament sinó de l’elenc de titelles —els podem anomenar fins i tot paràsits— que se n’aprofiten i que manipulen el governant al seu favor. És un símil equiparable a totes les èpoques i a tots els règims.

L’altra qüestió, per a mi molt més rellevant encara, és la mirada filosòfica respecte l’art. La Shai és una Falsificadora, però es limita a fer còpies o és una artista per ella mateixa? El que fa és tècnicament meravellós, però és una imitació perquè sempre copia el que han fet altres? Un Falsificador havia de crear una cosa tan bella, tan real, que ningú es fes mai preguntes al veure-ho. I si l’obra d’art fos millorable? En un context de realitats virtuals i intel·ligències artificials, la màgia dels segells d’ànima genera moltes preguntes.   

Inspiració oriental

Brandon Sanderson es va inspirar en determinats elements de la cultura i el folklore asiàtics per escriure aquesta novel·la, publicada originalment l’any 2012 (The Emperor’s Soul). De fet, ja havia viscut a Corea del Sud com a missioner de l’església mormona. I després de visitar a Taiwan el Museu del Palau Nacional va començar a especular amb la idea dels segells màgics, capaços de reescriure la naturalesa de l’existència d’un objecte. Tenint en compte que la màgia s’alineava força amb un sistema que havia aplicat anteriorment a Sel, va decidir ambientar la història al mateix planeta on hi ha la ciutat maleïda d’Elantris. Aquestes explicacions les aporta el mateix autor a la postdata final.

D’altra banda, cal aplaudir l’excel·lent edició produïda per Duna, que inclou una solapa amb àmplia informació complementària sobre els planetes del Cosmere, les faccions de l’Imperi de la Rosa, els diferents pobles, i l’art de la Falsificació. Menció especial per a Marina Vidal per aquesta primera coberta doble, i també per a Marta Armengol Royo per la traducció.

Calendari

La previsió de publicacions ha variat lleugerament respecte a la idea inicial. Així, el següent serà la saga Mistborn, amb el primer volum, Els fills de la boira, que apareixerà al gener de 2025, publicat per Mai Més. El segon volum de la trilogia, El pou de l’ascensió, arribaria al segon trimestre de 2025, al mateix temps que el Projecte secret núm. 5 (Duna Llibres), de manera que, a banda de recuperar obra antiga, es publicaria també una novetat mundial de l’autor. Un altre títol de referència, Elantris, està previst al tercer trimestre de 2025 (Duna), mentre que al Nadal de 2025 es tancaria la saga de Mistborn amb L’heroi de l’eternitat. Déu n’hi do!

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!