“No convoqueu res que no pugueu controlar”
Tornem a Lovecraft, un exercici que cal fer amb certa assiduïtat. Anem cent anys enrere per submergir-nos en aquesta aventura en què retrobem un nou viatge a la foscor característica de l’escriptor de Providence. Una novel·la amb bogeria, experiments científics malèfics i una reflexió sobre la coincidència d’identitats. El cas de Charles Dexter Ward, escrita l’any 1927, ja havia estat traduïda anteriorment al català (Edicions del Mall, 1985; Columna, 1991, a càrrec d’Alfred Bosch), i l’ha recuperada recentment Laertes a la col·lecció L’Arcà, font inesgotable dels grans clàssics del terror en llengua catalana. Ricard Vela, especialista en Howard Phillips Lovecraft (1890-1937), signa aquesta nova traducció i també un pròleg il·luminador.
Un home ingressat a un sanatori a Rhode Island desapareix en estranyes circumstàncies. És el punt de partida en temps present per immediatament fer un salt enrere perquè l’escriptor ens expliqui qui és aquest jove, un antiquari anomenat Charles Dexter Ward de 26 anys. La seva suposada demència té a veure amb l’estudi de l’ocult, la passió per l’antiguitat i la recerca malaltissa sobre un avantpassat. Lovecraft dibuixa un espai mental basat en una geografia real que ell coneixia molt bé, i fa una descripció detallada de llocs de la seva Providence natal, encara que també de com devia ser a final del segle XVII. De fet, connecta els coneguts fets de Salem i la cacera de bruixes amb Providence i, així, crea el personatge de Joseph Curwen, com un individu excèntric que provenia precisament de Salem. Aquest Curwen és l’avantpassat en qüestió del protagonista, i la seva història d’horrors és el nucli del llibre.
Per poder conèixer Curwen el relat va encara més enrere, a la segona meitat del segle XVIII. Curwen era un home sinistre que no envellia. Vivia en una granja aïllada a Pawtuxet (Pawtucket) i tenia poca relació amb els veïns, als quals inquietaven els seus experiments tenebrosos i la seva capacitat increïble per conèixer fets ocorreguts als seus avantpassats, ja morts. El titllaven de bruixot. Quines pràctiques antinaturals va realitzar? Per què li tenien tanta por els vilatans de Providence? Per què no hi ha pràcticament cap rastre del seu final? Lovecraft dedica moltes pàgines a descriure la seva història, que connecta amb la investigació de Charles Dexter, i els descobriments terribles que suposadament el van fer embogir.
Un dels temes de la novel·la és la coincidència d’identitats, representada en el joc entre Curwen i Dexter. És un aspecte recurrent al llarg de l’obra de Lovecraft, fins al punt que la descripció del jove protagonista pot assemblar-se bastant a un autoretrat literari del propi autor, que recorda, en certa manera, el caràcter esquerp, inquietant i solitari amb què l’imaginem. La identificació del protagonista amb l’escriptor també el trobem als Relats onírics de Randolph Carter, un personatge considerat l’alter ego més complet de Lovecraft. Hi ha encara altres mencions que entrellacen l’univers lovecraftià, com ara Yog-Sothoth, una deïtat fonamental del “Cicle de Cthulhu”, del qual també en parlàvem a L’horror de Dunwich.
Una de les qüestions fascinants i omnipresents en els seus relats és la força poderosa dels llibres. El protagonista té accés a una biblioteca on predominen els volums taumatúrgics, alquímics, cabalistes, demonòlegs, teològics. Els llibres són crucials, amaguen secrets i savieses ancestrals. Els llibres són misteri. I fa gràcia que en un passatge on descriu aquesta biblioteca, en la mateixa pàgina Lovecraft cita un volum de Ramon Llull i el seu imprescindible Necronomicon...
Màgia negra, catacumbes amb éssers monstruosos, rituals demoníacs, invocacions a altres esferes, connexions amb personatges estranys de l’Europa de l’Est, manuscrits prohibits, profanadors de tombes, i secrets que podrien alterar el món conegut… El llibre té tots els ingredients del terror lovecraftià, dens i saturat d’adjectius que impregnen aquesta atmosfera malaltissa i terrorífica que esdevé el seu segell personal. Malgrat que ha passat un segle, la narració manté la tensió. Ara bé, és cert que la lectura en clau actual pot resultar un pèl feixuga pel llenguatge arcaïtzant, una reiteració excessiva i una prosa densa en què es troben a faltar diàlegs i un desenvolupament més acurat dels personatges.
Els llibres de Lovecraft van crear escola i el seu terror còsmic és referencial encara avui.
∞∞∞
Les Rades Grises 