Laura Tomàs Mora s’afegeix a la suculenta llista d’autores del fantàstic català que han abordat recentment la maternitat en els seus textos, com Elisenda Solsona, Roser Cabré-Verdiell, Isabel del Río o Ines Macpherson, entre d’altres. No és casualitat que un conjunt de dones escriptores nascudes al voltant dels anys 80 i 90 reflexionin sobre temes com l’embaràs, el part, l’avortament, la infertilitat, l’alletament o la criança. I tampoc és casualitat que ho facin utilitzant les eines del fantàstic, per il·lustrar un procés de canvi pertorbador, en què la gestació de la vida perd qualsevol pàtina idealitzada per esdevenir una transformació difícil, dolorosa i plena de sacrificis. Laura Tomàs Mora ho titula Matermorfosis, una expressió prou eloqüent del que podeu trobar en aquest llibre que presenta des d’Andorra l’editorial Medusa.

Matermorfosis és un recull de disset relats, el primer llibre en solitari, de fet, de Laura Tomàs Mora (Andorra la Vella, 1982), que havia participat en diferents antologies de gènere com Tàndems fantàstics, Barcelona 2059 i Extraordinàries. És una compilació que té com a lloc comú els relats protagonitzats per dones, amb un to inquietant que predomina, en històries fosques, carregades de simbolisme i voluntat lírica.

La maternitat, alterada i terrorífica, però no exempta de tendresa, és el fil conductor d’aquest llibre, que comença amb Princesa, un conte que parla d’avortament, d’un fetus amb una malaltia congènita que no arribarà a néixer: “L’estimava tant que vaig decidir matar-la, la qui no serà, la qui no coneixeré, propietària del meu primer amor veritable”.  

Els textos de Laura Tomàs Mora conviuen amb fantasmes, amb bruixes que són nenes amb el cor trencat, amb monstres amenaçadors i sirenes.  

Alguns dels contes van ser escrits durant el confinament de 2020, i la Covid s’hi fa present. Però també altres tipus de virus, un element que reforça el to apocalíptic que tenen molts dels relats, tenyits d’una desesperança fatal lligada al destí de la humanitat.

Aquest destí inefable també el relaciona amb un altre tema recurrent com és l’escalfament global, la contaminació del planeta i l’impacte de l’ésser humà a la natura. Un dels contes més destacats, Ada o l’origen de les flors, té tots els ingredients de la millor ciència-ficció futurista i aborda la creació d’un híbrid entre humà i vegetal, amb l’objectiu de generar oxigen i reduir el consum de recursos que col·lapsa el planeta. Val la pena recordar aquí que Tomàs és una de les impulsores del Premi Bagaleu sobre ficció climàtica.  

No és casualitat que dones escriptores nascudes al voltant dels anys 80 i 90 reflexionin sobre temes com l’embaràs, el part, l’avortament, la infertilitat, l’alletament o la criança utilitzant les eines del fantàstic

Les de Laura Tomàs Mora són maternitats estressants, maternitats projectades i maternitats colpidores. Sang de la meva sang és un text punyent, l’espaordidora mirada sobre el lliurament absolut de la mare per la criança del fill.

Quan hi ha sexe, no acaba de ser plaent, excepte en el fantàstic Com estimar-te, Mar, sobre una relació amb una nimfa d’aigua. Un cop més, la reflexió sobre la pròpia identitat és una altra constant que apareix en diversos personatges dels seus contes.

L’autora fa alguna referència als Pirineus, un fet no gaire habitual en el fantàstic en català. També hi trobem folklore, com per exemple a Perduda, en què reinterpreta la llegenda de Sant Jordi, un text que ja havia aparegut a Extraordinàries, però amb una altra versió. “Sota el pes feixuc del vestit i de les convencions, és forta com només ho són les femelles”. A El Dia dels Angelitos juga amb una tradició mexicana sobre infants que tornen de la mort.

I La Cucafera és un dels més terrorífics i desagradables, una mirada tètrica sobre una humanitat miserable “tancada dins les cel·les del seu rusc, morts de por pel virus, atipant-se de menjar escombraria, mirant d’oblidar el món de fora que s’esfondra”.

En definitiva, Matermorfosis és un exercici literari notable que té molt de personal, en què l’autora exposa, rere el filtre del terror metafòric, les pors i les angoixes que acompanyen el fet meravellós de crear vida. L’enhorabona!    

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!