La 8a CatCon bat rècords superant per primer cop els 400 assistents

La CatCon 2026 ha estat la més exitosa de la història si es valora només en termes numèrics: una mica més de 400 assistents. Una xifra rècord per a una convenció plenament consolidada, però que encara té molt marge de creixement. Números a banda, la trobada s’ha caracteritzat pel retorn a l’emplaçament original de la primera edició (2017), que és l’edifici Neàpolis de Vilanova i la Geltrú. La Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) continua avançant en el camí de fer de paraigües del màxim d’exponents del fantàstic a Catalunya. Una CatCon per reunir-nos a tots.

Els convidats d’honor tenen un pes específic en l’esdeveniment. Aquest any n’han estat tres: Míriam Bonastre, Axie Oh i Ivan Ledesma.

La SCCFF buscava apropar la CatCon a diferents públics, especialment els més joves, i Míriam Bonastre ha estat un reclam excel·lent en aquest sentit. La maresmenca va generar cues importants el diumenge al migdia amb una imatge insòlita fins ara a la CatCon: famílies senceres, pares i mares que acompanyaven els seus fills per aconseguir una signatura de la creadora de Valentina de Montblanc. La seva entrevista amb Mixa va batre un altre rècord catconaire, la de preguntes del públic, segurament mai tants braços aixecats i insistents de joveníssims lectors àvids de novetats i curiositats sobre l’autora, que va respondre a tothom.

Axie Oh, en comparació, va passar més desapercebuda; és una escriptora encara poc coneguda a casa nostra, però va fer les delícies de les lectores que la van poder conèixer de prop a Vilanova. Entrevistada per Roxana Canudas, i amb la sempre impecable interpretació de Marta Armengol, l’escriptora nord-americana d’ascendència coreana va parlar de l’anime i de les K-Pop, de les referències que va tenir de joveneta, com Crepuscle, Els Jocs de la Fam o El viatge de Chihiro, i de com les seves novel·les per al públic juvenil reben influències d’Studio Ghibli i de Final Fantasy.     

Ivan Ledesma mereix un capítol a part. L’home orquestra d’aquesta CatCon va entrar per la porta gran guanyant el Premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica juvenil en català publicada l’any 2025, amb Alèxia King i les muntanyes congelades més enllà de l’armari (Obrador Editorial). Ledesma ja havia estat a la prèvia de la CatCon entre setmana, compartint club de lectura amb la biblioteca Cardona Torrandell de Vilanova. Va atendre tothom al llarg del cap de setmana, va signar llibres, va assistir a totes les sessions que va poder, i en l’entrevista com a convidat d’honor va desgranar amb Karen Madrid les múltiples facetes artístiques (guionista, jugador de rol, músic) d’aquest escriptor de referència del fantàstic català, autor de títols com Negorith o Davant déus indiferents. Vam conèixer la seva infantesa al barri del Bon Pastor de Barcelona, el descobriment de la lectura amb El Petit Vampir, la passió per Stephen King, Tolkien o Lovecraft… El que no sabíem és que fins i tot va participar a la banda sonora de Vent del Pla! Polivalència és poc.  

La sessió més concorreguda de la CatCon d’enguany va ser el lliurament dels Premis Ictineu (divuit edicions ja dels premis més importants del fantàstic de Catalunya). L’acte es va fer dissabte al migdia, i el va tornar a presentar el periodista Adam Martín. La nòmina de col·laboradors de luxe que acumula la convenció comença a fer patxoca.

Atenció a Daniel Genís. El professor i biblionauta figuerenc ha publicat dues novel·les i les dues han guanyat l’Ictineu a millor novel·la fantàstica en català, enguany amb El dimoni abans de nosaltres (Males Herbes), la tràgica i entranyable història del dimoni Banyeta. L’altre nom destacat del palmarès d’aquesta edició és Laura Tomàs Mora. L’escriptora andorrana va pujar dos cops a recollir Ictineus: un pel millor conte, Ada o l’origen de les flors, i l’altre pel millor recull, Matermorfosis (Ed. Medusa). La seva compilació de relats tocats per la maternitat ha captivat els lectors.

Si seguim parlant de rècords cal subratllar també els Ictineu, que mai abans havien premiat deu categories. Un altre número per recordar. Una d’aquestes, menys habitual perquè és un gènere que escasseja, és la d’assaig fantàstic en català, que va guanyar Lluc Casals amb el seu treball sobre les utopies i les distopies de postguerra, Leviatans contra Franco. Aquest llibre és fruit de la primera beca Munné-Jordà de ciència-ficció i també és el primer Ictineu que obté l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa.

I encara un altre nom que val la pena destacar és el d’Anna Starobínets, que no és catalana, però poc li falta. Va ser a Vilanova per recollir l’Ictineu a la millor novel·la fantàstica traduïda per la colossal El gual de la guilla (Mai Més). La seva presència va despertar un “oh” del públic, atès que és el primer cop (sí, oi?) que un guardonat internacional és físicament a la cerimònia dels premis. Hayao Miyazaki, George R. R. Martin i T. J. Klune també van guanyar Ictineus, però no van venir. (Podeu veure la relació completa de premiats al final d’aquesta crònica).  

Per a tots els gustos

L’eclecticisme que traspua el programa de la CatCon —sense un fil conductor temàtic sinó amb propostes molt diferents— permet que cada assistent a la convenció tingui una experiència, en funció del que tria. A més, Neàpolis és un edifici de tres plantes amb espais diversos, per la qual cosa hom pot passejar des de l’espai de llibreries a la planta baixa, a les presentacions de llibres a la primera, els jocs de rol a la segona i la CatCon Pro a la tercera. Pel que fa a aquesta darrera, la SCCFF continua apostant per afavorir espais de trobada entre autors i editors en el marc de la CatCon, i ho va reblar la presència de Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptor en Llengua Catalana (AELC), que va parlar sobre els drets d’autor.

Entre la vintena de sessions d’aquesta CatCon els assistents van poder viatjar als universos de Tolkien, Herbert o Le Guin, van aprendre sobre tecnologies biològiques o sobre la ciència (i força ficció) de Cixin Liu, van endinsar-se en els conceptes de monstre o de zoocronia, van gaudir amb les K-Pop, One Piece i amb Valentina de Montblanc, i van saber més sobre el cinema de terror, sobre la mitologia dels Països Catalans o el fantàstic andorrà. Ah, i el colofó, l’obra teatral L’habitació tancada (Ls Salamandra), també per primer cop i per tancar el diumenge a la tarda.

Eloi Puig, president de la SCCFF, es va esgargamellar abans, durant i després donant les gràcies als quatre vents. Agraint a tothom la col·laboració en la gran pinya de persones que aixeca aquest castell que és la CatCon, i que, any rere any, va sumant aportacions de moltes mans voluntàries que dediquen temps i energia per amor a l’art per tirar endavant aquest esdeveniment. Va ser la millor CatCon de la història? Qui sap. Però va ser una nova demostració de comunió catconaire.

Premis Ictineu 2026

Categoria	Títol	Autor	Editorial	Coberta
Millor novel·la fantàstica en català	El dimoni abans de nosaltres	Daniel Genís	Males Herbes
Millor novel·la fantàstica traduïda al català	El gual de la guilla	Anna Starobínets	Mai Més
Millor conte fantàstic en català	Ada o l’origen de les flors, dins de Matermorfosis	Laura Tomàs	Medusa
Millor conte fantàstic traduït al català	El cavaller errant, dins d’El cavaller dels Set Regnes	George R. R. Martin	Alfaguara
Millor recull fantàstic en català	Matermorfosis	Laura Tomàs	Medusa
Millor novel·la fantàstica juvenil en català	Alexia King i les muntanyes congelades més enllà de l’armari	Ivan Ledesma	Obrador
Millor novel·la fantàstica juvenil traduïda al català	Més enllà de la mar més blava	T. J. Klune	Fanbooks
Millor còmic fantàstic en català	Nausicaä de la Vall del Vent	Hayao Miyazaki	Planeta Còmics
Millor assaig fantàstic en català	Leviatans contra Franco	Lluc Casals	El Cep i la Nansa
Millor il·lustració	Quan la Terra es pon	Raül Grabau	Més Llibres

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!