Patrick Rothfuss ha signat un debut estel·lar amb The name of the wind, publicat en castellà com El nombre del viento (Plaza Janés). Va sortir fa un any, i acumula diverses reedicions. Malauradament, com passa amb molts títols de gènere fantàstic, encara no hi ha versió en català.
L’escriptor nord-americà signa un volum de 872 planes, primer bloc d’una trilogia que arrossega ja milers de fans arreu del món. L’autor manté al dia els lectors en el seu blog, i ha promès que la segona part, The wise man’s fear, apareixerà als EUA l’1 de març del 2011.
La clau de l’èxit és la naturalitat amb què l’autor desplega el seu univers. Fantàstic, és clar, però sense copiar clixés, tot i que alguns crítics l’han comparat amb clàssics com Tolkien, Ursula K. Le Guin o George R.R. Martin. El protagonista de la novel·la es diu Kvothe, un home carismàtic que es refugia del seu passat exercint de taverner. L’arribada d’un desconegut que pregunta per ell propicia la narració de la seva vida. El nombre del viento és, de fet, el relat de la joventut de Kvothe: criat en una caravana d’artistes, orfe des de petit, malviu en l’extrema pobresa i soledat i sobresurt després en l’estudi i accedeix de ben jove a la universitat, on troba l’amor i l’amistat, i es forja també algun enemic. El protagonista domina la música i la màgia (anomenada simpatia, recerca de l’essència de les coses), i malda per aprendre i poder venjar la mort violenta dels seus pares. Un llibre per gaudir, tot i que té un defecte greu, i és que no té final. L’espera serà llarga.