Obrir un llibre de gènere fantàstic significa, d’entrada, conèixer un univers nou, amb les seves regles, éssers, geografia, déus… És sempre una immersió que requereix una implicació especial del lector, que desconeix els referents. A La orden del Tanhwar (Grupo AJEC), de Francisco Villarrubia (Madrid, 1966), l’autor no ho posa gens fàcil, i això li pot passar factura, perquè en les primeres planes el lector ha de fer un esforç important per situar una sèrie de mots i noms propis absolutament desconeguts. Més enllà de la dificultat del llenguatge creat per Villarrubia, no obstant, s’ha d’aplaudir la gosadia d’embarcar-se en una epopeia descomunal com aquesta, que ell preveu en vuit volums. Aquest primer bloc de la sèrie La Cuarta Edad ens introdueix en un context decadent, en una terra assolada per la pesta, en què els supervivents emigren cap a la gran urbs, amenaçats i atacats per bèsties ferotges, mentre grups d’empestats moren en el fred de l’hivern. El protagonista és Lahe Kokkuar, un jove que ha romàs aïllat per la seva mare durant la infantesa per evitar que es convertís en un wdraki, és a dir, membre d’una mena d’orde de guerrers. Protegit per un ex-agent judicial, Raqo Wrarta, el noi anirà descobrint -al mateix temps que el lector- el món on viu i la funció a què hi està destinat.
AJEC ha publicat l’obra en la col·lecció Excálibur Fantástica, on també han aparegut altres títols del gènere com La guerra por el norte, de Guillem López, o Dos coronas, de Susana Eevee.