Brañaganda, de David Monteagudo. Ed. Acantilado, 2011.  282 pàgs.

“A mí me encanta la literatura fantástica, y en cierto modo me gustaría poder creer en eso porque… porque la vida así sería sin duda más emocionante…”

David Monteagudo, Brañaganda (pàg. 133)

David Monteagudo torna a l’actualitat amb Brañaganda, una història ambientada a la Galícia profunda, en ple franquisme, i amb una sèrie d’assassinats que la gent de la contrada atribueix a un home-llop, el lobishome.

Monteagudo és un escriptor diferent. I ho és, encara que sigui un pèl injust, per la seva trajectòria i per com va saltar a la llum pública, que va obtenir molt ressò entre els mitjans de comunicació: un treballador d’una fàbrica que mai ha publicat res aconsegueix el favor d’un editor reputat com Jaume Vallcorba (Acantilado/Quaderns Crema) i sobresurt amb una novel·la de debut.

Es va donar a conèixer amb Fin, un llibre amb admiradors i detractors (em considero dels primers) en què narra una particular visió apocalíptica de la fi del món a partir de la trobada d’un grup d’antics companys. Es podria dir que l’autor porta fins a l’extrem la teoria literària que diu que és el lector qui completa la comprensió de l’obra. En efecte, a Fin, l’escriptor no dóna cap explicació de per què passen les coses que hi passen, i alguns es van sentir profundament decebuts en arribar a la darrera plana. Esperaven respostes, i Monteagudo volia que cadascú hi aportés la seva. És una constant en la seva literatura, oberta. Després de Fin, els més crítics ja temien com acabaria la següent, Marcos Montes. En aquest particular homenatge al món casteller -del qual ha format part als Verds de Vilafranca del Penedès-, Monteagudo ofereix una visió onírica de la mort arran d’un accident en una mina.

Ara ha vist la llum una obra escrita de fa temps, Brañaganda, inspirada en la mitologia de la seva Galícia natal. Com en les dues novel·les anteriors, Monteagudo demostra un bon domini del llenguatge i una estructura coherent del relat, i construeix una atmosfera amb tints d’irrealitat, tot i que en aquest cas la trama és ben posicionada en un poblet rural i en ple franquisme. El narrador explica en primera persona i des de l’edat adulta uns fets que va viure amb tretze anys, quan una sèrie de morts esgarrifoses van escampar el terror en la vall on vivia amb els seus pares i germans petits. Els habitants del llogarret atribuien els assassinats al lobishome, l’home llop, mentre que a casa del protagonista (la mare, mestra, i el pare, pintor aficionat) tendien cap a una explicació més racional i menys supersticiosa. La història té com a epicentre l’activitat fins a cert punt misteriosa del pare, de les seves relacions extramatrimonials i el conflicte latent amb la mare, de les seves estranyes passejades com a guarda-bosc, de la seva activitat artística, i dels dubtes del fill respecte de tot plegat…

Com en les anteriors novel·les de Monteagudo, també en aquest cas el lector haurà de fer les seves interpretacions, mirant de lligar caps amb els ingredients de la història. Ningú ha vist mai el lobishome, però el lector l’espera fins al final. I, sí, apareix, amb els elements de què disposa el narrador, que no es posiciona. Home-llop?

Periodista, lector i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Les Rades Grises

Una mirada a la literatura fantàstica

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

Art and life, by Mireia Rosich

Una mirada a la literatura fantàstica

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: