Un dels avantatges que té convertir-se en un escriptor supervendes és la possibilitat de donar sortida a productes, diguem-ne, agosarats i temeraris comercialment, però llaminers tant per a l’autor com per al lector fidel. Això és el que ha fet Patrick Rothfuss amb Las aventuras de la Princesa y el señor Fu. La cosa de debajo de la cama. Un conte per a adults, com bé avisa el pròleg de la solapa, malgrat l’aparença infantil de les boniques il·lustracions de Nate Taylor.

El mateix autor ens explica en el seu blog que va publicar aquest conte l’any 2010 i ara l’ha pogut reeditar (fins i tot amb una versió limitada amb la coberta en color). Al costat de la densa narració de les aventures del jove mag Kvothe en les dues novel·les publicades fins ara de la sèrie que l’ha fet famós, El nom del vent i El temor d’un home savi, aquest conte és un exercici brillant de síntesi. El protagonisme de les il·lustracions és absolut, i Rothfuss té la destresa de dir molt amb poques paraules.

La gràcia del conte és fer humor a partir d’elements tradicionals, com una Princesa que viu en un castell, encara que ben aviat es veu que no és un relat típic. El senyor Fu és l’únic amic amb qui viu la Princesa, un ós de peluix inert amb el qual viu aventures. Però hi ha una amenaça: una mena de monstre que viu sota el llit perquè no suporta la llum. Com és d’esperar, no s’esdevé cap dels desenllaços previsibles, sinó que Rothfuss li dóna el tomb amb un to d’humor macabre. Això sí, té el detall d’oferir tres finals possibles. Sempre ens podem quedar amb un dels anteriors per ensucrar la història!

Tolkien va escriure molts contes deliciosos pensant en els seus fills, als quals els els llegia després. Em pregunto si Rothfuss, que ha estat pare fa poc, li llegirà Las aventuras de la Princesa… al seu, o si més aviat l’ha escrit pensant en la mena de conte que li agrada llegir a ell com a adult. M’inclino més per la segona opció.