‘Apòcrifs’ de Tolkien o les fronteres entre mons

'El Bosque Negro', de Steve Hillard. Ed. Timun Mas
El Bosque Negro, de Steve Hillard. Ed. Timun Mas, 2012. 441 pàg. Traducció al castellà de Joan Josep Mussarra

El Bosque Negro és un homenatge a Tolkien, a la fantasia i a la capacitat evocadora de la literatura. El debutant Steve Hillard teixeix una novel·la basada en uns hipotètics escrits “apòcrifs” atribuïts a Tolkien. El que als ulls cobdiciosos del món editorial seria una fórmula econòmica de primer nivell, per a la protagonista, Cadence, és una porta a un altre món que li ha d’aportar respostes sobre la seva pròpia família.

La narració se situa a Los Ángeles. Cadence, que s’acaba de graduar a la Universitat, és una noia òrfena, que s’ha criat amb un avi excèntric, desaparegut misteriosament. En la botiga d’andròmines que aquest regentava –anomenada El Bosc Negre– Cadence troba uns papers estranys amagats en un altell. Estan escrits en llengües estranyes i hi apareix el nom de Tolkien. De seguida intueix que la troballa està vinculada amb la desaparició del seu avi, i viatja a Nova York per investigar-ho. Allà contacta amb Osley, un personatge estrafolari que havia conegut Tolkien als anys 70, quan aquest hauria viatjat als Estats Units per desfer-se dels papers. A la Biblioteca de la Universitat de Columbia, Cadence troba més pistes del professor, i amb l’ajuda d’Osley avança en la traducció dels papers.

 “Un relat és com una criatura viva, no reposa, i té voluntat pròpia”

La novel·la avança en tres nivells: el present de Cadence als Estats Units; el relat dels manuscrits, protagonitzat per una hòbbit anomenada Ara; i la veu de Tolkien i els seus amics mitjançant suposats enregistraments que haurien realitzat alumnes del mestre a l’Exeter College de les trobades que aquest mantenia amb altres escriptors, grup conegut com els Inklings.

En aquestes converses, Tolkien confessa als seus col·legues que li va caure a les mans un bagul amb documents rars, molts d’ells escrits amb una forma d’escriptura èlfica molt més profunda que la que ell mateix havia inventat. Tolkien li va demanar a l’avi de Cadence que els guardés. Els escrits tenen poder propi: “Com els meus nans, he anat massa a fons i alguna cosa s’ha agitat…”

Cadence s’involucra a fons en la matèria, activant sense saber-ho altres forces malignes que vetllen els manuscrits, a la vegada que es va creant un paral·lelisme entre ella i Ara, l’heroïna mitjana que ha iniciat un viatge al Sud per enfrontar-se amb el Senyor Fosc.

La novel·la de Hillard, que no té l’aval ni relació amb The Tolkien Estate ni amb l’editor de l’obra de Tolkien, presenta diversos gestos de complicitat amb l’obra del professor, des del títol d’El Bosc Negre, fins a l’escena en què Cadence escriu en un paper, sense voler, que la clau és en uns papers a l’altell, en clara referència als orígens de la creació d’El Hòbbit. Més enllà d’això, el llibre proporciona  moments atractius en l’exploració de les fronteres entre mons, tot i que peca d’un cert barroquisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.