SendaDragon

La senda del dragón, de Daniel Abraham. Ed. RBA, 2013. 490 pàgs. Traducció al castellà: Manuel Manzano

La senda del dragón és el millor que he llegit darrerament en fantasia èpica des de George R. R. Martin. No em sorprèn que el creador de Joc de Trons apadrini i recomani el seu amic Daniel Abraham. De fet, van treballar junts en la novel·la Hunter’s run (2007), amb Gardner Dozois. I Abraham és també el guionista de l’adaptació al còmic de Joc de Trons (Planeta DeAgostini), junt amb el dibuixant Tommy Patterson. Coneix prou bé Cançó de gel i foc com perquè s’arribi a especular que ell podria ajudar Martin en la finalització de la saga.

Anoteu aquest nom, doncs, com un autor a tenir molt en compte. Poc conegut aquí, ha publicat nombrosos llibres, alguns amb els pseudònims James S. A. Corey i M.L.N. Hanover. La senda del dragón (The Dragon’s Path) és el primer volum de la sèrie La daga y la moneda, de la qual ja se n’han publicat dos títols més en anglès, The King’s Blood i The Tyrant’s Law, per la qual cosa és d’esperar que els trobem aviat en la flamant col·lecció de literatura fantàstica de RBA.

Abraham dibuixa un món creat pels dracs, però on aquests estan extingits o desapareguts. Van ser els dracs els qui van forjar les diferents races humanoides. I, com és habitual, ens presenta un món convuls, amb tensions pel poder a punt d’esclatar en guerra. Ho sap molt bé el capità Marcus Wester, un mercenari que prefereix escortar una caravana abans de quedar-se a defensar la ciutat de Vanai; però necessita homes, i trobarà una peculiar aliança en un grup d’actors. També Cithrin ha de fugir, però per raons diferents: aquesta joveneta arrossega amb ella la fortuna incalculable d’un banc que haurà d’intentar preservar. I més al nord hi ha Geder, fill únic d’un noble; està més interessat en la filosofia i la història antiga que en l’espasa i es veurà utilitzat en els interessos dels jocs de la guerra.

La presència invisible dels dracs i les lluites de poder en diferents sectors que s’entrellacen són elements que ens remeten al plantejament argumental de Cançó de gel i foc. Hi ha encara una altra similitud en l’estructura formal, i és que Abraham planteja cada capítol des del punt de vista d’un protagonista, igual que Martin. Tot i així, no he tingut la sensació de llegir una rèplica de Joc de Trons. El millor, sens dubte, d’Abraham és la construcció dels personatges. En aquest sentit, subscric absolutament la frase que vaig llegir l’altre dia a Núvol de l’autor Carles Terès: “Una novel·la fantàstica ha de tenir personatges de carn i ossos”. Llegint La senda del dragón el lector no es veu aclaparat per paisatges corprenedors, mecanismes indesxifrables o éssers terribles sinó que el que convida a llegir sense parar són les evolucions de personatges amb patiments i contradiccions, que arrosseguen neguits i culpes, que caminen cap a horitzons de nebulosa esperança. L’escriptura d’Abraham és directa i sense floritures, amb diàlegs fins i tot escassos, contundents, en què molt sovint s’intueix més del que es llegeix. I això també estimula la participació del lector.

Les particularitats de les diferents races, les pinzellades d’un passat heroic que es va desgranant poc a poc, les reminiscències teològiques d’aquest univers desconegut… tots aquests elements es van dipositant en el substrat de la lectura, naturalment, mentre seguim amb interès a les iniciatives de Cithrin, el patiment de Marcus, la recerca de Geder i les maquinacions de Dawson. Una novel·la per fruir. Una novel·la que palesa que el que la literatura fantàstica necessita, bàsicament, són bons escriptors.

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: