wool001

Wool, de Hugh Howey, en l’edició anglesa en paper de Simon & Schuster

L’èxit de Hugh Howey és la prova que la qualitat es pot acabar imposant, malgrat que el mercat editorial sovint s’entesta a oferir productes mediocres. Howey va començar a vendre les seves històries per peces autopublicades a Amazon i va ser l’interès dels lectors el que va fer créixer la seva obra fins que Simon & Schuster li va oferir la publicació en paper. La promoció diu que ja se n’han venut 800.000 exemplars. Minotauro la presenta ara en castellà com a Espejismo, i confiem que algun segell de Grup 62 s’animi també a fer-ne la versió catalana. Val la pena!

Wool és una novel·la de ciència-ficció que situa el lector en un futur hipotètic de la Terra. Tot el món conegut és devastat i irrespirable, tòxic i mortal, i els humans viuen en “silos” (sitges). Es tracta d’enormes edificis cilíndrics soterrats dels quals només en sobresurt la part superior, com un iceberg. Jo no podia deixar d’imaginar-me la torre Agbar de Barcelona mentre llegia… Les comunitats que viuen en aquests edificis no tenen consciència d’altres vides ni de passat comú com a espècie. El simple fet d’imaginar-se i verbalitzar altres coses és castigat amb la pena de mort, de manera que cada sitja es regeix amb un sistema organitzatiu molt estricte de persones que viuen en la ignorància. De fet, la sitja és una realitat que la majoria ni qüestiona. Sempre ha estat allà, una creació de Déu perquè les persones hi puguin viure amb tot el que necessiten.

La vida a la sitja és absolutament estratificada i classista. Un gran edifici dividit en tres seccions de 48 pisos cadascun. No hi ha ascensor, i la columna vertebral per on es mou tot és una gran escala de cargol. A baix de tot hi ha les mines d’on s’extreuen minerals, les reserves de petroli per generar energia i el nitrogen per regenerar els sòls dels horts. La secció de Mecànica viu a baix de tot i és a la qual pertany Juliette, la protagonista de la novel·la. Més amunt hi ha Subministres, Informàtica (que són els que ho controlen tot) i altres professions com pagesos, metges, jutges, etc. Pràcticament no hi ha comunicació perquè la gent no intercanviï idees, només uns pocs tenen ràdio i els correus electrònics, que existeixen, són molt cars. El transport físic l’executen els “portadors”, missatgers que pugen i baixen constantment. La natalitat està absolutament restringida, i quan la gent mor és enterrada per esdevenir adob per a les plantes i arbres fruiters, que creixen gràcies a un sistema d’il·luminació artificial.

El relat comença amb la tràgica història del comissari Holston. La seva dona havia descobert coses estranyes tres anys abans, elements que no quadraven i que li havien generat interrogants “prohibits”. La seva suposada bogeria l’aboca a la mort (sortida a l’exterior), però també obre la porta perquè Holston segueixi investigant i acabi demanant també sortir de la sitja perquè aquella existència i el dol se li fan insuportables. La condemna s’anomena “sortir a netejar”. Als condemnats se’ls vesteix amb un vestit especial (com d’astronauta) i se’ls fa sortir de la sitja per netejar els sensors de l’edifici, cosa que fa que els finestrals del pis superior permetin una millor visió de l’exterior. Poc després, moren per l’agressivitat de les toxines de l’atmosfera, i no arriben ni a coronar el turó que hi ha més enllà de la sitja.

Després de la mort de Holston, la veterana i estimada alcaldessa Jahns i el seu ajudant Marnes inicien un viatge als soterranis per cercar qui creuen que pot ser la candidata ideal per ser la nova comissària, la jove Juliette, que anys abans havia col·laborat amb molta eficiència en la resolució d’un cas. En aquest viatge s’entreveu el xoc amb el cap d’Informàtica, Bernard Holland, que no veu amb bons ulls la nova candidata. Però l’alcaldessa no defalleix i convenç la rebel mecànica Juliette (Jules) per al càrrec.

De cop i volta, Juliette es troba dalt de tot, en un món nou i sola, investigant els darrers esdeveniments mentre que Bernard, el cap d’Informàtica, assumeix el càrrec d’alcalde en funcions i esdevé el seu enemic mortal. El jove Lukas, un enginyer somiador que a les nits puja a la cafeteria de la cúpula per intentar traçar el recorregut dels estels, serà l’únic amic de la jove.

Els descobriments i la valentia de Jules provoquen un seguit de reaccions en cadena que poden despertar la consciència sobre què amaga el funcionament de la sitja. És una història colpidora, hipnòtica, que atrapa, i que permet llegir, entre línies, molts paral·lelismes amb les nostres societats: sobre la importància del control de la informació, l’estructura classista o l’acumulació de poder. El personatge de Jules és molt atractiu, rebel, una mena de Lisbeth Salander del futur i el lector de seguida connecta amb la seva causa, les seves pors, anhels i vicissituds, que no són poques.

Sembla que Ridley Scott ja en té els drets per a una possible versió cinematogràfica, mentre que Howey segueix amb més lliuraments de la sèrie Silo, que ja ha tingut continuïtat amb altres novel·les, Shift i Dust, de recent aparició, que en castellà Minotauro ja ha anunciat com Vestigios i Desolación.

Periodista i gestor cultural

3 Comment on “Presoners de la sitja

  1. Retroenllaç: Howey, supervendes de l’autoedició | Les Rades Grises

  2. Retroenllaç: El futur enterrat de Howey | Les Rades Grises

  3. Retroenllaç: Política, poder i llibertat en clau futurista | Les Rades Grises

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: