mañana todavía - CòpiaDistopia: “Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una utopia”. El terme no figura ni als diccionaris de l’IEC ni de la RAE i va ser encunyat com a antònim d’utopia. En el llenguatge propi de la literatura fantàstica, el mot “distopia” i els anomenats “gèneres distòpics” s’han popularitzat els darrers anys, malgrat que la seva formulació és tan clàssica com ho són grans obres com 1984, de George Orwell, o Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. La distopia, doncs, ens planteja un escenari de futur basat en la realitat actual però distorsionat fins a límits que poden esdevenir apocalíptics. Sovint pot semblar una mirada excessivament pessimista, una manera de dir-nos a nosaltres mateixos que els humans no tenim remei possible, i que avancem inexorablement cap a l’extinció o l’autodestrucció. Però a mi m’agrada més veure-hi l’anàlisi lúcid d’un escriptor que denuncia una determinada porció del món real servint-se del poder sense límits de la imaginació.

Mañana todavía és un recull imprescindible per als lectors àvids d’aquesta mena d’històries i que vulguin conèixer el que es cou avui en dia en el gènere en llengua castellana. Ricard Ruiz Garzón, que actualment està tocant totes les tecles literàries (periodista, crític, autor, lector, editor…) exerceix de mestre de cerimònies en aquest compendi que reuneix dotze relats independents, amb la mirada de dotze escriptors de diferents generacions.

“És un d’aquells llibres que cal llegir amb temps, deixar descansar cada relat i pair-lo abans de començar-ne un altre”

És un d’aquells llibres que cal llegir amb temps. Jo personalment necessito deixar descansar cada relat i pair-lo abans de començar-ne un altre. És també un volum que permet que cada lector es marqui l’itinerari que més li plagui, no cal seguir l’ordre establert. I jo vaig començar-lo per la pàgina 227, amb el text de Marc Pastor. Camp Century és un relat que m’ha evocat La Plaga. Els pocs humans supervivents han hagut de refugiar-se al Pol Nord per resistir l’amenaça d’una espècie de vegetal que adopta l’aparença de les persones però totalment mancada de sentiments. Sulemán es el jove protagonista d’aquesta microhistòria en què tot just percebem la desconfiança del jove respecte del règim que governa Camp Century, el lloc on s’han atrinxerat els humans. Rebel, creu que haurien d’intentar sortir i poblar territoris del nord on tindrien una vida millor. A Camp Century els últims homes han de cultivar els sentiments, i per això estan obligats a llegir i escriure cada dia, per estimular la imaginació que ens diferencia dels animals. Marc Pastor dibuixa així un dels deures de Camp Century: “Cada día, todos y cada uno de los habitantes de nuestra ciudad deben escribir, inventar. Todos debemos crear mundos nuevos para tratar de no marchitarnos en éste“. Val a dir que del tot aplicable avui i ara.

mañana todavía

Mañana todavía, ed. Ricard Ruiz Garzón. Fantascy, Penguin Random House, 2014. 490 pàgs.

M’agrada molt l’expressió de la contraportada per definir aquests contes: “Ficcions de la crisi”. Una de les més brillants és la de Javier Negrete, Los centinelas del tiempo. Negrete és un dels grans de la literatura fantàstica espanyola, i demostra en aquest relat la seva versatilitat com a escriptor. I no només ret el seu personal homenatge a Poul Anderson sinó que escriu una mena d’exorcisme de la seva activitat laboral (és professor) amb un àcid retrat de la deriva de l’ensenyament públic. Potser ell i jo hi hem fet lectures diferents, però a mi m’ha fascinat la forma de girar el mitjó davant la dèria d’allò políticament correcte i contra la progressiva decadència que sovint ens transmet l’educació oficial, començant pels barroers intents de dirigir-la des dels despatxos ministerials. Sigui com sigui, el retrat despietat que fa de l’ensenyament de secundària encara té motius per a l’esperança: “Porque solo un libro puede hacer muchas cosas. Un solo libro puede cambiar el mundo“.

Igualment pertorbador m’ha semblat el relat WeKids de Laura Gallego, el que obre el volum. En aquest cas es fixa en un element tan quotidià en els nostres temps com les xarxes socials, i analitza com aquestes estan canviant la forma de relacionar-nos i fins i tot d’evolucionar com a persones. I ho porta tant a l’extrem que imagina una societat en què els nens (ja des de bebès) disposen d’una xarxa social pròpia, en què la banalitat impera, i el que compta és acumular punts (“likes”). Gallego escriu un relat d’aparença inofensiva que vira en un final que commou el lector.

Susana Vallejo, per la seva banda, imagina un futur desolador i fa una visita nostàlgica al barri de Sants -ara tots tenim present Can Vies, que profètica pot ser la literatura! El seu relat pren el nom de la protagonista, Gracia, i descriu el delicat encontra entre dues dones (una néta i la seva àvia) en un entorn urbà decadent amb gravíssimes desigualtats socials i en què el mateix origen de la vida provoca calfreds.

Completen la selecció Al garete, d’Emilio Bueso; 2084. Después de la Revolución, d’Elia Barceló; Instrucciones para cambiar el mundo, de Félix J. Palma; El error, de Rosa Montero; Limpieza de sangre, de Juan Miguel Aguilera; En el ático, de Rodolfo Martínez; La Inteligencia Definitiva, de José María Merino, i Colapso, de Juan Jacinto Muñoz Rengel.

Periodista, lector i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Les Rades Grises

Una mirada a la literatura fantàstica

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

Art and life, by Mireia Rosich

Una mirada a la literatura fantàstica

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: