Un bebè plora a la cadireta del cotxe mentre la mare parla pel mòbil; de cop ha deixat de bramar, la dona es gira i el nen ja no hi és. Una família discuteix al menjador de casa; la mare va a cercar una cosa a la cuina; quan torna, el marit i els fills han desaparegut. Uns companys de classe es donen les mans en una activitat de l’institut i, en un instant, la del costat s’esfuma. Un home està cardant amb una noia que acaba de conèixer i, en plena festa, ella es dissipa.

Què passaria si, de cop i volta, 140 milions de persones desapareixen de la Terra? Sense avís previ, sense sang, de forma aleatòria. Va ser un 14 d’octubre. La gent ho anomena el Rapte, Desaparició Sobtada… la comunitat científica no hi troba cap mena d’explicació. Tothom ha perdut algú conegut, amb diferents graus. La població ha quedat trasbalsada i ja res no és el mateix. Molts hi veuen connotacions religioses i proliferen les sectes i creences sobrenaturals. Això és The Leftovers, de Tom Perrotta.

Normalment em passa al revés, però aquesta vegada he anat a cercar el llibre després d’haver vist la seva adaptació en la sèrie televisiva de la productora HBO emesa per Canal Plus. La versió catalana la publica Edicions del Periscopi amb traducció de Marta Pera Cucurell. No voldria fer distincions sobre si és millor el llibre o la sèrie. Simplement constatar que la sèrie em va remoure i necessitava saber més sobre tot plegat. Hi ha algunes modificacions de guió que sobten però, a grans trets, la gran diferència entre ambdues versions és que l’audiovisual és molt més violenta i pertorbadora -amb trames noves molt més inquietants-, mentre que el llibre té un ritme més pausat i permet analitzar més a fons el procés psicològic dels protagonistes. Són formats diferents i entenc què és lògic trobar variacions tot i que em resisteixo a acceptar que sigui sempre necessària tanta violència perquè el cinema i la televisió enganxin a l’espectador. En tot cas, aquest és un altre debat.

The Leftovers és una història sobre la pèrdua. En aquest sentit -i lluny del que habitualment trobeu en aquest blog-, és una reflexió absolutament realista sobre la vida vaporosa de l’home contemporani occidental, sustentada de manera precària en un sistema basat en el consumisme i en la superficialitat. Un fenomen de ciència-ficció, la desaparició sobtada d’una part de la població, genera una enorme sensació d’inseguretat i de por. Perrotta explora la reacció de l’individu davant de la desorientació i el dolor per una pèrdua que no té racionalització possible. I ho fa tancant el focus en un petit poble dels Estats Units i en uns personatges concrets, enfonsats en una crisi existencial que pràcticament no deixa lloc a l’esperança, tot i que, com veureu al final, s’insinua un cert component cíclic, segurament intrínsec a la pròpia vida.

A The Leftovers Perrotta explora la reacció de l’individu davant de la desorientació i el dolor per una pèrdua que no té racionalització possible

Un dels protagonistes principals és Kevin Garvey, l’alcalde de Mapleton (que a la sèrie és el cap de la policia). Ell no ha perdut els seus estimats per la Desaparició Sobtada però, en canvi, la seva família es disgrega a causa d’això. La seva dona Laurie es deixa seduir per la secta Residu Culpable, fanàtics religiosos que abandonen la família per viure en comunitat, es vesteixen de blanc, fumen constantment i renuncien a parlar. Es consideren a ells mateixos recordatoris vivents del poder de Déu, una advertència davant l’imminent Judici Diví, i la seva presència als carrers de Mapleton és sempre pertorbadora. Per l’altra banda hi ha el fill gran, Tom, que mentre és a la universitat cau sota la influència d’una mena de sanador que es fa dir Sant Wayne. En Kevin Garvey viu amb la Jill, la seva filla adolescent, desorientada i enfadada amb el món, que ha decidit afaitar-se el cap. En Kevin mirarà de trobar consol en la Nora Durst, que va perdre el marit i els dos fills petits, però la relació serà molt difícil perquè ella està absolutament desequilibrada.

En el fons, The Leftovers és una reflexió sobre el sentit de la vida. Per què estem aquí, què passa després. Som massa gent al planeta, i hi ha milions de morts cada any. Però la ment humana està ensinistrada per a les malalties, les guerres, els accidents, no pas per a una desaparició massiva que, de forma dramàtica i contundent, indica que tots som iguals.