Hi ha moltes raons que fan de la sèrie Kàrvadan un relat necessari en la narrativa fantàstica actual a casa nostra. Sota l’aparença d’una novel·la juvenil es desplega una història èpica i complexa. Està concebuda en català, amb un lèxic ric i escriptura treballada -tant de bo molts joves lectors s’hi aboquin. L’autor, Carles Batlle, ha creat un món nou a partir del propi territori, en aquest cas la Garrotxa, atorgant una dimensió extraordinària a la nostra natura. I, en definitiva, perquè és una novel·la d’aventures vibrant, amb bons i dolents, i protagonitzada per uns herois que hauran de combatre les injustícies dels corruptes i complir una missió per salvar el món!

Sota l’ombra del Drac de Pedra és el segon llibre de la saga, que va començar amb La llegenda de l’impostor. En aquest article sobre el primer volum us podeu fer una idea del plantejament de la història. Repassem ara a grans trets què ens ofereix la segona part.

Sense saber ben bé com, el jove Pol Bàrsac ha traspassat la frontera física del seu món conegut per anar a parar a una altra dimensió, anomenada Carr-mor, que li recorda la geografia de la seva Garrotxa. Almenys, això és el que ell pensa al principi. Però per què sap parlar la llengua dels carrmorians? Per què les olors o les cançons li resulten familiars? Una de les descobertes que Sigurn (el nom que rep Pol en aquest altre món) farà en el segon llibre és que tant el seu univers, conegut com Kuros, com l’antic Kàramun o l’actual Carr-mor són sempre el mateix lloc, la mateixa geografia. Descobreix que en realitat fa salts en la línia del temps, no pas entre dimensions paral·leles, fins al punt que hi ha situacions que no és capaç d’explicar-se a si mateix en què ha estat simultàniament a dos llocs alhora, cosa que li comporta més d’un maldecap.

Recordem que els habitants de Carr-mor -pobles eminentment rurals i tribals que viuen en societats preindustrials- esperen el Kàrvadan, l’Escollit: la llegenda diu que serà ell qui acabarà amb “la plaga” que fa que les dones joves morin poc després de parir. És un poble, doncs, condemnat a l’extinció.

Tal com passa en el primer llibre, la narració es desenvolupa en dues línies. Per una banda, la veu de Pol-Sigurn, que explica la seva història a un excursionista suïcida del seu món -que havia decidit abandonar-se en una cova però que ell el cura- conegut com Maru-dir, transcriptor de Kàrvadan; per l’altra banda, Lia, princesa de Mun-bur (un dels principals regnes d’aquest univers), que narra l’epopeia des del seu punt de vista i s’adreça al seu fill, el qual desconeixem. Sigurn i Lia, que han viscut una història d’amor en el primer volum, intenten ara situar els seus sentiments respectius.

El poder de la llum blava

L’arribada del Kàrvadan ha despertat l’antic poder de la llum blava, una força ancestral que prové d’uns éssers anomenats Urgai. Els Urgai (o Jela) són una altra llegenda de l’antigor per als pobles de Carr-mor, i d’ells només n’han romàs els Set Altars Lluents. Fa molt de temps, els Urgai van decidir compartir el seu poder -podríem dir-ne diví, la seva saviesa- amb el poble, però com sempre, el poder corromp, i això els va passar als carrmorians. També es van corrompre alguns dels antics Urgai, que van esdevenir els Genets Rojos. Els Urgai van abandonar Carr-mor i només en van restar els Altars Lluents, deixant rere seu una estela de caos. I els mateixos Urgai van ser els qui van anunciar que arribaria el Kàrvadan, l’Escollit, per lliurar-los de la maledicció, redimir els pecats dels ancestres i, en certa manera, doncs, recuperar l’equilibri original. Ara, de les profunditats de la muntanya Adelkar, el senyor de les feres, Molom-Nela, ha despertat el seu exèrcit de Genets Rojos, i també altres bèsties, que cada cop són més, mentre que el summe sacerdot de Mun-bur, Ànidam, ha traït la seva gent.

Així descobrim en aquest segon volum com el mal es va instal·lar a Carr-mor, que a mi em recorda molt però molt al Senyor Fosc de Mórdor, el Mont del Fat i la traïció de Sàruman a El Senyor dels Anells.

Així, doncs, sabíem que el sacerdot es revela, mor el líder de Mun-bur (pare de Lia) i arriba el Kàrvadan, la presència del qual fa esclatar la crisi. En aquest panorama, els diferents pobles de Carr-mor, terrassans, lunburians, munburians, boods (Gent del Bosc), proscrits, etc. es troben en una situació d’incertesa i de lluita entre ells, de manera que el principal propòsit tant de Sigurn com de Lia serà intentar unir-los contra l’enemic comú. Cadascun dels personatges viu una aventura en paral·lel de fugides, lluites i descobertes en què el lector es veu immers en la mitologia i la brutal geografia d’aquest univers.

Sigurn madura, pren consciència de la seva identitat i del seu propòsit. Sap que ha assumit un gran poder i que això comporta molta responsabilitat

Sigurn-Pol continua sense entendre per què ni com s’ha vist engolit per aquest misteri però evoluciona com a personatge, madura, i pren consciència de la seva identitat i del seu propòsit: la gent de Carr-mor el necessita. Sap que ha assumit un gran poder i que això comporta molta responsabilitat. De manera que haurà de deixar enrere el Pol “pocapena i esbojarrat”, com ell mateix defineix la seva vida anterior, per esdevenir de veritat el Kàrvadan: ha de trobar el savi Zòltan a la muntanya Bloc-dan i eradicar la plaga.

Aquest moment de formació del protagonista passa per una mena de prova que el situa en una altra fase de maduresa: Sigurn puja la Muntanya de la Vida i allà té una revelació de la qual en surt més fort –un element que també té les connotacions bíbliques del simbolisme de la muntanya.

Però qui és, en realitat, Sigurn? Quin paper juga en la gènesi dels Urgai?

El gran aprenentatge de la novel·la per al protagonista és que no es pot deixar el destí en mans de l’atzar o de la inèrcia, i que els homes som responsables dels nostres actes. En aquest cas, el jove es conjura per merèixer el seu destí, malgrat els dubtes que l’assalten. Es pot interpretar també com una invitació a fer-se gran i viure amb responsabilitat l’edat adulta.

Les rutes per la Garrotxa

Els amants de l’excursionisme disposen al final del llibre d’un conjunt de rutes, també disponibles al blog La Ruta del Kàrvadan, que permeten recórrer els escenaris de la novel·la amb els topònims de Carr-mor. Carles Batlle ha inventat la fauna i flora d’aquest món i ha batejat animals, plantes, rius i muntanyes fins al punt que el glossari final es fa absolutament imprescindible perquè el lector se situï. Els garrotxins podran gaudir imaginant la Gran Vall quan es refereix al Fluvià, passejar entre els cròmils (faigs) i llucar la fesomia del Feni-dan, sentinella que guarda els límits de Carr-mor, on Pol recorda d’haver-hi anat de petit d’excursió amb els pares, i que no és altre que el Puigsacalm. En aquesta reflexió sobre la majestuositat històrica de la Terra, remarco la mirada lúcida d’un dels personatges que, moribund en braços de Lia, sentencia: “Ningú no guardarà memòria de nosaltres. Només la selva sobreviu”.

Sota l’ombra del Drac de Pedra no és una novel·la fàcil ni lleugera. Carles Batlle ha tingut l’encert de crear un relat mític per a la Garrotxa, que mereix un aplaudiment per l’exigència i l’ambició del projecte. Arribats a aquest punt, haurà d’afinar la tercera part per encaixar degudament totes les peces del trencaclosques.