L'Eco del Temps, de Joan Maria Arenas Prat. Voliana Edicions, 2013. 258 pàgs.

L’Eco del Temps, de Joan Maria Arenas Prat. Voliana Edicions, 2013. 258 pàgs.

El temps és el tresor més preuat dels nostres dies. Allò que més anhelem posseir per dedicar-lo a la fruïció de la vida. Temps, aquell element inalterable i perenne. Però, què passaria si l’essència intrínseca del pas del temps patís una acceleració? Si cada hora fos menys d’una hora? I si el temps es pogués esgotar, i no fos una dimensió absoluta sinó relativa? Vet aquí la reflexió que proposa Joan Maria Arenas Prat a L’Eco del Temps, de Voliana Edicions.

La novel·la té com a protagonista l’Hèctor Truran, un físic que treballa al CERN de Ginebra, un centre capdavanter mundialment conegut per la investigació en l’acceleració de partícules, que estudia la matèria, l’espai i el temps, és a dir, aquells ingredients que expliquen l’origen de l’Univers. L’Hèctor forma part de l’equip testimoni d’un accident a partir del qual s’identificarà el Bosó de Higgs (la unitat bàsica indivisible de matèria, temps i espai). L’incident causa un gran enrenou en el centre i en els estaments governamentals del país. Els científics que estaven de guàrdia en aquell torn són acomiadats de manera fulminant. Els volen fer callar però ells sostenen que s’ha generat un forat negre que ha creat una alteració del temps a nivell planetari. Tots ells, a més, tenen símptomes comuns: experimenten déjà-vu constants que els fan viure en estat de tensió. Sembla que el temps s’escola, i temen que el fenomen esdevindrà imparable.

El llibre s’estructura en dues parts ben diferenciades. La primera és la narració de l’accident a Suïssa i com això afecta la vida de l’Hèctor, que torna a la Vilafranca de la seva infantesa i comença una nova vida donant classes a un institut, tot i que no deixa d’investigar el que ha succeït a Ginebra. Això el porta a entrar en contacte amb la seva exparella, l’Ainara, que viu a Nova Zelanda. En aquest país, a les antípodes de Suïssa, és on es comencen a notar per primer cop els efectes de l’acceleració-deformació del temps.

Tot seguit es produeix un canvi brusc en el relat. L’Hèctor deixa de ser l’epicentre de la narració, sense que el lector sàpiga què passa entre ell i l’Ainara. I la història continua amb el dietari d’un individu que explica com el decalatge temporal creix exponencialment i comença a crear trastorns que esdevenen una autèntica “epidèmia psicològica” a escala planetària. La gent pateix ansietat per la falta de temps.

L’autor planteja una metàfora brillant: la població pateix ansietat per la falta de temps i això desencadena una autèntica “epidèmia psicològica”

L’Eco del Temps planteja un tema interesantíssim, com és el de la pròpia concepció del temps, l’origen de tot plegat, i com la dimensió relativa del temps obre la porta a l’existència d’universos paral·lels, una teoria desgranada ja als anys cinquanta pel científic Hugh Everett. Tema apassionant, l’escriptor -que és llicenciat en Medicina- té l’habilitat de fer partícip el lector d’alguns conceptes científics encara que el lector -com és el cas- no tingui ni idea de física quàntica.

El ritme de la novel·la s’accelera progressivament després d’un inici un pèl pesat -a nivell personal, he de dir que m’ha fet molta gràcia retrobar a la literatura ambients coneguts de Vilafranca del Penedès! El text es va animant amb la recerca de l’Hèctor. En aquest primer tram del relat hi ha elements de suspens que permetrien estirar més fils argumentals –com el cas de l’avi músic i la desaparició d’un dels membres de l’equip–, o la pròpia relació amorosa del protagonista, que té relació amb els seus bucles temporals vitals. Tot i que l’autor repara aquest dèficit amb un final obert, com a lector he trobat a faltar més contingut abans del tall brusc que s’esdevé quan els científics confirmen les seves sospites. La segona part, d’altra banda, podria haver tingut major intensitat dramàtica, que es perd per la poca proximitat emocional amb un narrador desconegut. Tot i així, Arenas desplega una crua crisi humanitària que té el seu origen en la falta del temps. I si aquest dèficit fos similar a la falta d’oxigen a la sang?

Aquest to apocalíptic m’ha semblat una metàfora brillant que ens hauria de sacsejar envers la decadència estressant del món occidental en què vivim, abocat a una immediatesa sovint improductiva, descaradament superficial, i que genera individus gens avesats al silenci i la contemplació. A més, el llibre ens convida a reflexionar sobre els atzars de la vida, que sovint estan marcats per fer una cosa abans o després d’un instant determinat. Què hauria passat si…?

L’Eco del Temps és una bona aportació de Voliana, una de les editorials joves que han animat recentment el panorama editorial en llengua catalana, i que ha tingut l’atreviment de dedicar una col·lecció, Voliac-Retorn al sol, a la literatura especulativa i de ciència-ficció.

Periodista, lector i gestor cultural

2 Comment on “Quan es perd el Temps

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Les Rades Grises

Una mirada a la literatura fantàstica

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

Art and life, by Mireia Rosich

Una mirada a la literatura fantàstica

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: