“Adara tenía una provisión secreta de sonrisas, pero solo las gastaba en invierno”

George R. R. Martin va presentar per primer cop The Ice Dragon l’any 1980. El relat estava inclòs en el llibre Dragons of Light, una antologia de tretze textos de diferents autors impulsada per Orson Scott Card, que l’any següent (1981) faria el mateix però a la inversa amb Dragons of Darkness. Martin va tornar a publicar aquest conte -de forma autònoma- l’any 2006, aquest cop amb dibuixos d’Yvonne Gilbert. El quart llibre de la saga mundialment famosa Cançó de Gel i Foc, A Feast for Crows (Festí de Corbs), es publica en anglès l’any 2005, per això cal contextualitzar la recuperació d’aquest conte fa més d’una dècada en un moment de màxima popularitat de l’autor de Nova Jersey. Ara -molt més popular encara gràcies a la sèrie televisiva- arriba aquesta edició actualitzada de Norma Editorial en castellà, amb magnífiques il·lustracions de Luis Royo. Montena ja havia publicat aquest relat l’any 2012 amb il·lustracions de Verónica Casas.

El Dragón de Hielo és un preciós conte infantil, apte per a tots els públics, per tant, no patiu si alguna criatura el fulleja. No hi ha la violència ni el sexe de Joc de Trons. Ara bé, tampoc és una faula innocent. És un relat cru, sobre la guerra, els valors de la família i l’amistat, sobre la coneixença d’un mateix i la pèrdua de la innocència. I els dibuixos de Luis Royo potencien a la perfecció aquest dramatisme. El dibuixant aragonès va signar llibres sense pausa fa uns dies en la 33a edició del Saló del Còmic de Barcelona.

La protagonista d’El Dragón de Hielo és Adara, una nena que viu en un indret rural. La mort de la seva mare en el part ha marcat la seva curta existència i la seva relació afectiva amb el pare. Diuen d’ella que és una nena del fred. L’hivern és el seu estat natural, és quan fa l’aniversari. I ben aviat farà un amic ben especial, el drac de gel. Adara viu en un país en guerra. Ho sap pel seu oncle Hal, que cada any els visita muntant el seu drac. Els dracs no són desconeguts però tothom sap que els dracs de gel són criatures agressives i molt excepcionals: ningú els pot domesticar ni admeten genet. La proximitat de la guerra, com tots els conflictes bèl·lics, provoca dolor i exili, i Adara haurà de lluitar per sobreviure i trobar el seu camí.

No hi ha pistes sobre l’univers de Joc de Trons en aquest text, que cal situar en l’obra de Martin com un conte infantil. L’autor proposa al lector màgia i poesia però també la cruesa pròpia de la seva escriptura, que mai deixa de tocar de peus de terra pel que fa a la lluita i al dolor que acompanyen l’existència. Tot i així, el concepte del “drac de gel” ens és conegut. Les àvies parlaven d’aquests animals llegendaris als nens d’Hivèrnia, i hi ha una coneguda constel·lació al firmament que es coneix amb aquest nom i que assenyala el nord.