És interessant poder experimentar una història o personatge en diferents formats. La literatura fantàstica i de ciència-ficció és sempre una font inesgotable de continguts per a la indústria de l’entreteniment. Andrzej Sapkowski (Lodz, Polònia, 1948) ha generat un personatge tan carismàtic en el bruixot Geralt de Rivia, que llueix de meravella tant a les novel·les com als videojocs. I ara, també, en còmic. Esperem un dia veure’l al cinema!

La versió en còmic de The Witcher neix després de l’èxit del videojoc creat per CD Projekt Red i ja se n’han publicat diversos títols en anglès, impulsats per l’editorial Dark Horse. Norma Editorial ha presentat recentment The Witcher 1. La casa de las vidrieras, amb guió de Paul Tobin i dibuixos de Joe Querio. Es tracta d’una aventura més de Geralt de Rivia, un episodi autoconclusiu que té l’aroma del joc (de fet, en manté la tipografia en el títol) i dels llibres, encara que no arriba al nivell ni de l’un ni de l’altre. La solució gràfica del videojoc és infinitament millor, més atractiva i dinàmica, mentre que aquest còmic pren un aire més fosc i tenebrós. Però ja se sap, això va a gustos.

La casa de las vidrieras narra la trobada de Geralt amb un caçador que plora la desaparició de la seva estimada. Tots dos s’internen al Bosc Negre, un lloc maleït i poblat de monstres -l’hàbitat preferit pel protagonista- que els menarà a una casa encantada. En aquest indret arquetípic, curull de fantasmes i demés criatures, Geralt s’enfronta als monstres externs i interns, és de nou la seva lluita física i personal, sempre present en els llibres de Sapkowski. És un Geralt, això sí, que manté aquest to entre sarcàstic i resignat, menys brillant que en altres relats, no obstant.

Com diem sovint, la literatura fantàstica és un mirall del nostre món real. Un avís per als escèptics: més enllà dels monstres, el guió presenta una interessant al·legoria sobre la violència de gènere.

The Witcher 3. Wild Hunt

M’he fet venir bé aquest post per comentar també el llançament imminent (19 de maig) de The Witcher 3. Wild Hunt, la nova versió del videojoc de Geralt de Rivia. L’anterior, Assassins of Kings, és espectacular: gràficament impecable, amb una gran banda sonora, amb molta violència, cert, també sexe, però amb tots els ingredients d’una grandíssima aventura de fantasia èpica. Les expectatives que aquesta nova versió ha generat superen l’anterior, i ja acumula no sé quants centenars de milers de prereserves arreu del món. Veurem. El tràiler (malgrat una portada excessivament sanguinolenta) convida a passar una bona estona.

I per als que vulgueu més sobre el videojoc, Norma ha publicat també El mundo de The Witcher, una guia sobre l’univers del bruixot. Apa, que no està gens malament. Però quines ganes de tornar als llibres originals, oi?