L'ambaixador de Confínia en mans de l'enemic, de Rosa V. Tort. Chiado Editorial, 2014. 431 pàgs.

L’ambaixador de Confínia en mans de l’enemic, de Rosa V. Tort. Chiado Editorial, 2014. 431 pàgs.

Una de les raons de ser d’aquest blog, amic lector, és ser altaveu de projectes humils i que reben poca atenció, d’aquells que solen passar desapercebuts dins la voràgine literària. L’ambaixador de Confínia és una novel·la juvenil de ciència-ficció que em va despertar la curiositat per ser una obra original en català, escrita per una autora poc coneguda, Rosa V. Tort, i publicada per una editorial d’arrels portugueses, Chiado.

Rosa V. Tort ens presenta una aventura de tints romàntics en un món futurista i protagonitzada per dos joves, la Jordina i el Kilià, que viuen en societats oposades i amb visions molt diferents. El destí els uneix i la seva relació acabarà essent crucial per al desenvolupament dels esdeveniments.

Però abans situem el paisatge. Ens trobem a Irenea, un continent dividit des de fa segles entre Desèrtia i l’anomenada Coalició dels Homes Lliures, a la qual pertany Confínia.

La Jordina és la filla de la Reina de Desèrtia. És una jove rebel, que no aconsegueix adaptar-se a la rigidesa de la societat del seu país. La gent viu en ciutats artificials cobertes per una immensa teranyina metàl·lica, en habitables sense finestres, amb una alimentació absolutament pautada a base de pastissets prefabricats de diferents sabors. A Desèrtia propugnen l’anomenada Societat Perfecta, on tothom està fet per al lloc que ha d’ocupar: s’han extirpat les emocions i les han substituïdes pel raonament calculador. Són, també, comunitats profundament masclistes. Les dones estan obligades a dur sempre faldilles; el genealogista tria per a cada dona qui serà el seu Alfa, amb qui s’haurà de reproduir, i el Dia de la Notificació és el gran esdeveniment en què les noies coneixen qui els ha estat assignat per complir amb la seva funció reproductora. Déu n’hi do.

En aquest context, la Jordina té ganes de fugir. Prèn una nau sense permís i creua la frontera, on és interceptada per un vigilant, en Kilià. Es dóna la circumstància que l’ambaixador de Confínia es troba desaparegut des que investigava tractaments científics experimentals sospitosos a Desèrtia, per la qual cosa la Jordina és retinguda i s’intentarà usar com a moneda de canvi per recuperar l’ambaixador.

És en aquesta fase del llibre quan a la Jordina li cau la bena dels ulls i descobreix que els anomenats “salvatges” -així denominen al seu país als habitants de Confínia- no són pas tal cosa. Al contrari, són gent que viu en llibertat. La novel·la té com a eix troncal el viatge iniciàtic de la Jordina, que la durà a descobrir l’amor. Però també aprendrà que el món no és com li havien explicat. Tot el que li havien transmès sobre els “salvatges” era mentida. S’adona que viu en una societat en què la gent viu esclavitzada i conduïda, sense capacitat per a pensar.

El llibre és, en definitiva, una immensa paràbola sobre els totalitarismes i els instruments de control sobre la població que l’home ha exercit històricament per acumular i perpetuar el poder.

I com es decideix que una societat és superior a una altra? Doncs en aquest cas la diferència no és de religió o de raça, sinó que ve pel color dels ulls. La història diu que fa dos mil·lennis es va produir una mutació en el color dels ulls, que fins aleshores tothom havia tingut marrons. La crisi social que va esclatar pels primers casos d’ulls blaus va ser aprofitada per uns quants per escampar l’amenaça de la fi del món (Et sona? Els canvis són l’apocalipsi!). Aleshores, els governants del Consell de Bàrula van decidir marginar les persones d’ulls blaus i van aprofitar la por per instaurar l’esmentada Societat Perfecta. Els “salvatges” són realment el poble lliure, mentre que els cívilits són víctimes de la por, que facilita la dominació per part del poder.

confinia002

Detall d’una nau. Il·lustració de la solapa del llibre. / Eudald Palma

L’autora introdueix aquí altres paral·lelismes amb el nostre món, com ara la investigació farmacèutica i la fabricació de malalties per justificar accions a gran escala. En aquest cas, els nens d’ulls blaus eren usats per experimentar malalties, fins que es va establir el Pacte de Tolerància, que autoritzava un ambaixador de la coalició a entrar a Desèrtia per evitar que es repetissin aquests experiments.

La novel·la ve marcada pel punt de vista adolescent i acumula moltes pàgines per teixir la relació amorosa. El bloc central podria haver estat més digerible: la relació entre els dos protagonistes es fa lenta i massa carrinclona. En el tram final la cosa s’anima amb més acció i la resolució dels esdeveniments que desencallen la trama. Grinyolen, certament, alguns elements que el lector no s’espera en un món futurista, com l’ús de telèfons mòbils, per exemple, l’existència de llocs molt semblants a les nostres discoteques, que hi hagi una plaça de la Vila, o que el cambrer del restaurant ofereixi un tast del vi al client per demanar-ne la conformitat abans de servir-lo.

En conjunt, una història complexa i amb un missatge reivindicatiu que convida a la reflexió, a l’inconformisme i a la rebel·lió. Val a dir que el llibre ofereix eines perquè els joves lectors no siguin ciutadans passius, cosa que cal agrair. L’autora, que precisament aquesta setmana presenta el llibre a Lisboa, sembla que té previst donar continuïtat a aquest univers. Hi estarem atents.

 

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: