
Joe Abercrombie és un magnífic narrador, amb una habilitat inqüestionable per a la fantasia èpica. O potser n’hauríem de dir bèl·lica. L’escriptor anglès (Lancaster, 1974) ha ofert fins ara una obra sòlida en què sobresurt la trilogia The First Law (ressenyada aquí) i tres llibres posteriors en l’òrbita d’aquesta. Amb la sèrie El Mar Trencat ha volgut fer un petit gir rebaixant el grau de violència i de complexitat narrativa per mirar d’atrapar un públic més jove. Desconec com li van les xifres de vendes, però el producte és més que notable.
Mig Món ens situa al bell mig de la nova trilogia, que va encetar amb Mig Rei. Abercrombie fa una cosa molt interessant, i pràctica en aquest tipus de trilogies: ha mogut l’enfoc de càmera per centrar-se en altres personatges, de manera que Iarvi, el Pare Iarvi, continua present a la història però de forma tangencial, perquè els protagonistes ara són dos joves guerrers, l’Espina i el Brand. Amb aquesta jugada Abercrombie assoleix dos objectius: continua fixant l’atenció en els personatges joves pensant en el lector, i permet entrar en la novel·la sense que sigui absolutament imprescindible (encara que sí recomanable) haver passat per la primera.
En aquest univers, Abercrombie presenta societats inspirades en els víkings. És un món primari, medieval als nostres ulls, en què les relacions entre territoris se solucionen per mitjà de l’acer. En el primer llibre vam assistir a l’evolució de l’esguerrat Iarvi, ara convertit en el clergue de la rica Gettland. El clergue és una figura de pau, un conseller, un diplomàtic i també metge. Una figura basada, en certa manera, en els druides celtes. En ple conflicte geopolític entre Gettland i l’Alt Rei, el poder d’aquesta figura central pot ofegar el país del Pare Iarvi, per això aquest emprèn un viatge amb l’objectiu d’obtenir aliats poderosos a l’altra banda del Mar Trencat.
En aquest viatge hi prendran part els dos protagonistes del llibre. Serà un llarg periple per rius i mars en què tots dos s’enfrontaran a les seves pròpies pors i faran el seu viatge intern. L’Espina Bathu és una noia rebel dotada per a la lluita, que no encaixa en un context social on la dona juga una funció domèstica; en Brand és un noi bondadós i innocent que somia a servir com a soldat del Rei. El viatge per mig món posarà a prova les capacitats de tots dos, mentre assisteixen amb cada cop més protagonisme a les negociacions encapçalades pel Pare Iarvi.
Als lectors d’Abercrombie aquest llibre els pot resultar un pèl insípid, sobretot en la primera meitat, en què el viatge en vaixell esdevé monòton. No és habitual en l’autor anglès aquesta inacció. I, d’altra banda, Abercrombie s’endinsa en el terreny relliscós i gens fàcil de l’enamorament. Tinc la sensació que ha estat una veritable prova per a ell, tan solvent a l’hora d’afrontar la lluita amb espasa i la sang. Però com es teixeix un primer amor entre dos adolescents en aquest univers pseudovíking militar? Jutgeu vosaltres mateixos: al principi fa patir però penso que al final se’n surt. I un altre apunt a favor d’Abercrombie, la destresa per crear personatges femenins potentíssims. Si recordeu Ferro de la seva primera trilogia, l’Espina podria ser cosina germana seva. I també esplendorosa és la reina Laithlin, encara que sigui un paper secundari.
Amb Mig Món, per primer cop s’ha publicat simultàniament la traducció en català i castellà d’un llibre d’Abercrombie
Mig Món, doncs, és menys vibrant que l’anterior, encara que el ritme puja in crescendo. És novedós en l’argument, sense perdre els trets distintius de la narrativa d’Abercrombie, i és, en la línia de Mig Rei, bastant més assequible que les seves obres anteriors, amb el punt de vista narrador situat sempre allà on són els dos protagonistes.
Per cert, molt important dir que amb Mig Món, per primera vegada s’ha publicat simultàniament la traducció en català i castellà d’un llibre d’Abercrombie. Recordem que els primers sis llibres no tenen versió en català, i que Mig Rei va aparèixer un pèl més tard que la traducció en espanyol. Molt bona notícia, doncs, que esperem que tingui continuïtat. El tercer i últim de la saga serà Mitja Guerra, al gener de 2016.
I un apunt final parlant encara d’Abercrombie. L’autor preveu publicar a l’abril de 2016 Sharp Ends: Stories from the World of the First Law, un recull de tretze relats situats en el món de La Primera Llei i en el mateix ventall temporal. Se’ns gira feina, i de la bona.
Un pensament sobre “Viatge primerenc a cop de rem”