La sisena temporada de Joc de Trons ha posat el llistó molt alt. Més enllà de l’espectacularitat de les imatges, que suposen una fita en una sèrie de televisió, el desenvolupament argumental que proposa capbussa els lectors de la saga en una situació ben estranya. Com és sabut, bona part del contingut d’aquesta temporada ja no estava escrit per George R. R. Martin, de qui es continua esperant la finalització de Vents d’Hivern. I ara, què? El sentiment és ambigu: per una banda, el colofó de la sèrie és vibrant i deixa moltes trames interessants amb interrogants roents, de manera que compleix amb escreix l’objectiu de generar ansietat i ganes de més als seguidors. De l’altra, però, com a lector em quedo amb la sensació que tot ha passat massa de pressa i superficialment: m’han donat el plat fet sense saber com s’han cuinat els ingredients.

Hi ha moltíssim material i especulacions a la xarxa amb webs especialitzades en la sèrie. Per això aquí em limitaré a comentar alguns aspectes que m’han semblat interessants.

Bran, Lyanna i el Rei del Nord
Les visions de Bran són un element de gran valor narratiu per donar més contingut a la sèrie fent mirades al passat. L’evolució de Bran fins esdevenir el nou Corb de Tres Ulls sembla precipitada. Però en el darrer capítol els flashbacks de Bran desvetllen un dels misteris de la saga: qui és la mare de Jon Neu? Ara ja sabem que té sang Stark, però no precisament per part de Ned Stark, sinó de la germana d’aquest, Lyanna, mentre que el pare probablement és el príncep Rhaegar Targaryen. És una combinació explosiva que, ja es veurà, podria avançar una aliança (matrimonial?) de la Reina Daenerys en un futur amb Jon Neu-Stark per combatre la Gran Guerra que ve del Nord.

De la trama de Bran és rellevant també l’aparició de l’oncle Benjen Stark -a qui alguns han volgut relacionar amb el personatge de Mansfredes-. Fa la impressió que el paper de Benjen és purament oportunista per a l’acció televisiva, mentre que el relat de Martin ha d’aportar encara moltes pàgines d’aprofundiment. L’altre desenllaç emocionant és la mort d’Hodor i, sobretot, com s’encadena el poder de Bran amb la deficiència intel·lectual d’aquest personatge que, des de petit, quan queda trastocat per una mena d’atac epilèptic, sap que el seu destí està lligat al del jove Stark, tolit però poderós.

Encara amb els Stark, una de les escenes més emocionants de la sisena temporada, per a mi, és el retrobament de Sansa amb Jon al Mur. És la primera alegria que tenen els Stark en molt temps, i es troba a faltar més recorregut en la relació entre ambdós personatges. Un dels dèficits de la sèrie és que, amb l’objectiu de mantenir actives les múltiples línies argumentals, moltes d’elles esdevenen lleugeres com paper de fumar: un cas evident és el viatge de Samwell Tarly. El seu destí és la Ciutadella i creiem que està destinat a ser un gran Mestre, un savi que aportarà equilibri i sentit comú als governants que juguen al joc de trons. Però el seu pas per la pantalla ha estat molt frugal: un sopar al Castell de Santa Florentina i una vista espectacular de la biblioteca que molts comparen amb Alexandria.

Daenerys i Tyrion
Admetem que un dels peatges de la versió televisiva és la simplificació. En el cas de Tyrion Lannister, els guionistes reblen el clau del nan enginyós, amb frases ja mítiques com “Jo bec i sé coses“. Fantàstica. Però queda coix, al meu parer, el vincle amb Daenerys, que no sembla pas tan fort com perquè al final ella el nomeni Mà de la Reina, en una escena en què el rostre de Tyrion sembla expressar que aquest moment dóna sentit a tot el que ha fet fins ara.

Els personatges secundaris de l’Immaculat Cuc Gris i l’exesclava Missandei resulten decebedors i superflus, amb escenes buides (però barates de rodar en estudi) en contraposició amb les espectaculars aparicions dels dracs. Es troba a faltar el carisma de Sir Barristan Selmy i la fidelitat de Jorah Mormont -superarà l’escatagrisa?

Daenerys sembla contra les cordes al principi de la temporada quan és capturada pels khals però tot seguit revela el seu poder amb una jugada estel·lar i una mica “pel·liculera”, tot s’ha de dir. En canvi, es passa de puntetes en allò que la fa especial, que és el seu lligam emocional amb els dracs i, concretament, amb Drogon. L’aliança amb els germans Greyjoy és també precipitada, però resol el tema dels vaixells i posa en safata l’esperat retorn de Daenerys a Westeros a lluitar pel Tron de Ferro.

I qui tenim ara al Tron de Ferro? Aquesta potser ha estat la sorpresa majúscula d’aquesta temporada. L’esclat del Gran Septe de Baelor, amb els Tyrell, el Pardal Suprem i els seus lacais i bona part dels nobles de Port Reial, ens va deixar amb la boca oberta. Cersei Lannister, l’ambició personificada, capaç de qualsevol cosa per conservar el poder, seu ara amb les urpes arrapades al Tron de Ferro, vestida amb coll alt com la gran vídua negra. Amb el suïcidi del pusil·lànime Rei Tommen, Cersei perd el darrer fill que li quedava, i amb ell s’evapora el que li resta d’humanitat. Té tothom en contra, i els enemics són poderosos, però ja veurem a quin preu ven la seva pell.

Valar Morghulis
El personatge d’Arya Stark és un dels millors de tota la saga i en aquesta temporada brilla amb llum pròpia. El patiment terrorífic d’aquesta nena que fuig de la guerra i la soledat per anar a refugiar-se entre els servents del Déu de Molts Rostres té per fi recompensa. S’ha refet de les adversitats i ha guanyat l’enteresa per retrobar-se amb la seva pròpia identitat, encara que amb un poder afegit. L’escena final al menjador de Walter Frey és fastigosa, com tot el que passa en aquest saló, però la venjança d’Arya Stark d’Hivèrnia sembla que no tindrà aturador, i la seva llista inclou altres noms com Cersei Lannister… Per cert, es tornarà a creuar Arya amb el ressuscitat Sandor Clegane? Quin paper li han reservat els déus al Gos?

Moltes preguntes
Són molts els interrogants que ens continua generant una història tan àmplia com aquesta. On és Gendry, el fill bastard de Robert Baratheon? Com s’explica que el llop de Robb Stark fos tan important i, en canvi, en Fantasma no aparegui a la batalla per recuperar Hivèrnia? (Sembla que per qüestions pressupostàries es va preferir incloure el gegant…) Quin paper jugarà Sansa i fins a quin punt es deixarà influenciar per l’ambició de Dit Petit? Serà un escull Euron Greyjoy per als plans de Daenerys? Quin destí li espera a Melisandre? Si ha arribat l’hivern amb el corb blanc, vol dir que la setena temporada veurem la invasió de la gran amenaça del nord del Mur, o no? Sembla que l’HBO farà encara dues temporades més, per tant, és presumible que la Gran Batalla contra Els Altres sigui el final, a la vuitena temporada. Quin poder assolirà Bran com a Corb de Tres Ulls? I Jaime Lannister? Com reprendrà ara la relació amb la seva germana? Es tornaran a enfrontar Brienne de Tarth i Jaime Lannister? Veurem Lady Cor de Pedra (Catelyn)?…

Girona
Per als seguidors catalans, la sisena temporada tenia l’encís especial del rodatge a Girona i, en menor mesura, al Castell de Santa Florentina de Canet de Mar, com a llar de la Casa Tarly. Com han repetit els productors en diferents ocasions, realment els carrers del Barri Vell de Girona són escenaris ideals per a una sèrie com aquesta. Hem vist escenes espectaculars com la de les escales de la catedral, i també les desventures d’Arya Stark. Però el Septe de Baelor ha esclatat pels aires i Arya ha fugit de Braavos, per la qual cosa sembla poc probable que la capital gironina torni a ser plató de Joc de Trons. Veurem.