“Esteu malalts: la vostra malaltia es diu fantasia”

Una de les coses que més sorprèn de Nosaltres és la seva modernitat, tenint en compte que l’obra va ser escrita l’any 1921. El bon fer de l’editorial Males Herbes -el catàleg parla per si sol- ha permès disposar per primer cop en català d’una obra que és considerada la precursora d’altres distòpies clàssiques com Un món feliç, d’Aldous Huxley (1932) i 1984, de George Orwell (1949). Mentre aquestes han format part del cànon indiscutible de la ciència-ficció, Ievgueni Zamiatin (Lebedian, 1884 – París, 1937) ha romàs a l’ombra, sobretot pel silenci a què va ser sotmès l’autor per les evidents crítiques que fa als règims totalitaris. Aquesta repressió cultural la podem llegir de la pròpia lletra de l’escriptor en la Carta a Stalin, que clou el volum, en la qual Zamiatin denuncia l’assetjament que pateix “perquè escriu des de la consciència i sense seguir les ordres de ningú”, i suplica que el deixin sortir del país per poder exercir amb normalitat l’ofici d’escriptor. L’any 1952 va aparèixer a Nova York la primera edició completa en rus de la novel·la, tot i que fins al 1988 no es va publicar al seu país. La primera traducció espanyola data de 1970.

A Nosaltres, Zamiatin escriu una extraordinària metàfora del seu món, el qual converteix en l’Estat Únic, liderat per l’inefable Benefactor. És una societat regida per les matemàtiques, en què els ciutadans són números i les seves vides estan absolutament limitades pels horaris i la disciplina, malgrat que se’ls fa creure que viuen en el món més avançat possible. Es vesteixen tots igual, viuen en edificis de vidre, sense intimitat, fan passejades obligatòries, tenen regulades les hores dels àpats, i fins i tot l’activitat sexual està administrada d’una forma neutra, sense passió ni sentiments.

El protagonista d’aquesta història és l’enginyer D-503, constructor de la nau Integral, que tindrà la missió de viatjar a l’espai i subjugar altres planetes amb aquesta felicitat matemàtica infal·lible. El personatge entra en crisi quan coneix una noia diferent, que el fa sortir de la via marcada i el tempta a descobrir una altra vida amagada més enllà del mur que envolta la zona civilitzada. Després de la Guerra dels Dos-cents Anys, que va enfrontar la ciutat i el camp, només va sobreviure el 0,2% de la població. Des d’aleshores ningú ha traspassat el Mur Verd que separa el món perfecte de màquines del món “irracional i deforme” dels arbres i els animals, mitjançant una tanca d’ones elèctriques.

Tota forma de vida humana anterior es considera “desorganitzada i salvatge” i privar la llibertat s’assumeix com la millor forma d’ordenar la població: Zamiatin dibuixa una societat adormida i submisa, absolutament acostumada a viure d’aquesta forma. Ningú no es qüestiona res, i la mínima dissidència és eliminada de manera expeditiva. El protagonista és diagnosticat d’una malaltia greu; els metges li diuen que se li ha format una ànima, cosa que no li permet regular degudament els sentiments. A la gent se li ha d’extirpar la fantasia! L’enginyer pateix perquè aquesta dona misteriosa l’aparta del món racional que atorga seguretat per fer-lo tornar al “món antic del deliri”.

Nosaltres és una obra escrita com un dietari, amb 40 breus capítols que es corresponen amb les reflexions en primera persona del protagonista. És una novel·la àgil i inquietant, que en cap moment sembla que tingui gairebé cent anys. El tema, malauradament, ens segueix interpel·lant avui en forma de populismes, la feble democràcia que ens governa, la submissió al déu diner, etc. L’home encara no ha trobat un sistema de convivència que no passi pel poder i el control de les llibertats de ciutadans que es consideren súbdits. És molt simptomàtic que els escriptors i guionistes sempre imaginin futurs pitjors, oi? Què pensaria Zamiatin de la Rússia de Putin?

Ho he comentat altres vegades, però quina feina tan important per a la literatura catalana estan fent Ricard Planas i Ramon Mas a Males Herbes, incorporant clàssics com aquest i donant veu a nous autors, omplint els buits que no han sabut o no han volgut desenvolupar altres segells.

Nosaltres és una de les obres finalistes dels Premis Ictineu 2016 en la categoria de millor novel·la fantàstica traduïda al català, juntament amb Els somnis de la casa de la bruixa, de H. P. Lovecraft (Laertes); Mig món i Mig rei, de Joe Abercrombie (Rosa dels vents). Com és sabut, els premis enguany coincidiran amb la celebració de l’Eurocon a Barcelona, concretament, el dissabte 5 de novembre, en un sopar en què s’entregaran també els Premis Ignotus per a les millors obres de fantasia, ciència-ficció i terror en llengua castellana.