portada_herba-negra_salvador-macip_201610191357

Herba Negra, de Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón. Fanbooks, Grup 62, 2016. 321 pàgs.

Si teniu un fill o un nebot adolescent (o no), Herba Negra és un molt bon regal perquè el cagui el tió aquest Nadal. No us preocupeu si no us sona l’autor, un tal Macip Garzón. Més que res perquè no és un, sinó dos. Una parella que és garantia d’èxit, tot i que ho confirmo després d’haver llegit el llibre. Salvador Macip (Blanes, 1970) és un científic de lletres amb llarga experiència literària i Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973), un periodista tot terreny, escriptor, editor i crític literari. Tots dos estan bregats en la narrativa fantàstica i per a joves. A Herba Negra, Premi Ramon Muntaner 2016 de literatura juvenil, donen el millor de si mateixos en un thriller d’aventures trepidant, amb tocs distòpics i de ciència-ficció.

Quan vaig conèixer el títol i vaig veure la portada del llibre, el primer que em va venir al cap va ser L’any de la plaga (La Magrana, 2011), una de les genials novel·les de Marc Pastor. Que estrany! Dos autors que coneixen tan bé el Marc… i recorren a un argument similar. Però Macip i Garzón saben conduir la història amb segell propi i, a més, piquen l’ullet a Pastor amb una cita a la pàgina 45. Ja em quedo més tranquil.

L’Eva i l’Eli són dos joves universitaris que comparteixen pis a Girona amb la Mariona, que pateix anorèxia, i van a visitar-la a un centre psiquiàtric on es troba ingressada després d’una crisi. A l’hospital, l’Eva té un encontre fugaç amb un jove malalt que li demana auxili. Captivada per la mirada i la urgència que reclama aquest noi, el Salva, l’Eva decideix tornar-hi per esbrinar què li passa. Comença així una aventura frenètica i molt perillosa que durarà deu dies de setembre. Com en una road movie, l’Eva, l’Eli i el Salva aniran de Girona a Vic, de Vic a la Garrotxa, i d’allà fins a Llesp, al Pirineu, en un periple sense treva mirant d’esbrinar l’enigma que afecta el Salva i que amenaça tota la humanitat.

Macip i Garzón s’abonen al terrorisme biològic i situen com a dolent de la pel·lícula un empresari il·luminat que manipula genèticament una planta per mirar de provocar una mena de depuració del planeta. L’herba negra d’aquesta història és l’artemisa (artemisia absinthium), també coneguda com a fada o donzell, degudament manipulada per l’empresa Walden, que la comercialitza destil·lada en tota mena de productes de neteja i alimentaris. Però això només és el principi… Han creat un monstre que arrela en qualsevol lloc i es reprodueix a un ritme vertiginós. Els ents de Tolkien us resultaran una mica més inquietants després de llegir aquest llibre.

Herba Negra combina amb encert alguns ingredients addictius imprescindibles que funcionen per atrapar el lector: protagonistes propers i creïbles; un misteri que es va desgranant poc a poc i que genera ganes de seguir llegint per desxifrar el trencaclosques; un trio amorós; molta acció i també violència… I encara més interessant és el pòsit que –volgut o no– roman en la lectura: d’una banda, la necessitat de ser ciutadans en alerta i amb consciència respecte a allò que consumim; de l’altra, una crida a la responsabilitat i a ser protagonistes perquè canviar el món comença per un mateix.

Herba negra –si se’m permet l’expressió– no és un conte de fades. La ficció que plantegen els escriptors incorpora alguns elements de realitat molt preocupant. Els protagonistes pateixen i el final no és feliç. I, encara que és conclusiva, la novel·la deixa una porta ben oberta a una segona part. Ja veurem què hi diuen els mestres Macip Garzón. Bravo, nois!

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: