Vencer al dragón, de Barbara Hambly. Ediciones B, 2017. 413 pàgs. Traducció al castellà: Márgara Averbach.

Brandon Sanderson és una de les veus més reconegudes actualment en la literatura fantàstica internacional. En la darrera EuroCon, celebrada a Barcelona al novembre de 2016, vam poder escoltar per boca seva –com ja havia fet altres vegades– que l’obra que va marcar un abans i un després en la seva voluntat de ser escriptor va ser Dragonsbane (1985), de Barbara Hambly. Ja se sap que el millor prescriptor és una figura mediàtica i en aquest cas l’escriptor n’ha fet una publicitat de primera. Per això Ediciones B, que publica l’obra de Sanderson en castellà, ha tingut l’encert de recuperar aquesta novel·la, Vencer al dragón, que havia publicat Nova Fantasía l’any 1990 i que ja només es trobava de segona mà. Si a Sanderson li va canviar la vida, això s’havia de llegir, no?

Com canvia la perspectiva amb el temps! No vaig llegir aquesta novel·la el 1990 amb 16 anys i en començar-la ara és inevitable notar el regust de tornar a l’època de la Dragonlance, amb què molts lectors de fantasia de la meva generació s’hi van deixar les parpelles. Però Vencer al dragón té alguna cosa diferent; l’he llegida ara, amb 43, amb el mateix entusiasme, i sentint-me interpel·lat. Per tant, bravo per Barbara Hambly! L’escriptora nord-americana, nascuda l’any 1951, és una veterana dels gèneres fantàstics i, encara que no ha assolit una gran popularitat, té diversos llibres traduïts al castellà. Va guanyar el premi Locus a la millor novel·la de terror amb Those who hunt the night (1989), i també ha publicat novel·les dels mons d’Star Wars i Star Trek. Dragonsbane és el primer llibre de la sèrie Winterlands.

Vencer al dragón és, literalment, com diu el títol, el propòsit d’aquesta aventura, encara que el text ofereix diverses línies de lectura. El jove Gareth, fill del Rei, viatja en secret a les Terres de l’Hivern per demanar ajut a l’heroi que va matar un drac, segons canten les llegendes. Aquest príncep, criat a palau, que ha conegut el món a través de les balades, de seguida descobreix que les històries sovint són molt menys heroiques del que diuen els poemes. La vida és dura, i les grans gestes no sempre llueixen com hom les imagina. Sense maquillatge, tot és més mundà. Aquest és el primer triomf de Barbara Hambly, que situa la literatura fantàstica a peu pla, lluny d’idealismes.

Gareth troba l’occidor del drac, John Aversin, un home tot-terreny, lletraferit i carismàtic, que exerceix de líder d’una comunitat bàsicament rural que se sent a la intempèrie enfront els enemics, abandonada pel govern central. La seva parella és Jenny Waynest, una guaridora amb certs poders màgics. Tenen dos fills, però són absolutament obviats en la història. Tot i les reticències inicials, Aversin accepta el repte. És cert, ell és l’home que va aconseguir matar un drac, tot i que no se’n vanta gens, i creu que acceptar l’encàrrec serà l’única manera d’aconseguir el favor del rei per a la seva gent.

En el viatge cap al sud, a la ciutat de Halnath i la caverna on s’amaga el drac, descobrim éssers inquietants com els murmuradors: uns homenets, anomenats “Meewinks”, que són una mena de vampirs. De seguida notem l’aplom i la ironia de John, el poder amagat de Jenny i la inquietud de l’inexpert Gareth. En realitat, la missió serà força més complexa que matar el llangardaix, atès que Gareth els ha amagat informació important. Jenny i John trobaran un monarca manipulat per una jove maga amb ànsia de poder, i un greu conflicte polític entre humans i gnoms, que són els habitants de la ciutat subterrània on s’ha instal·lat el drac, Morkeleb el Negre, atret per l’or i alguna cosa més…

Als ulls del lector d’avui pot resultar una història amb poca acció, sobretot si algú té al cap la versió cinematogràfica d’El Hòbbit. Res a veure. Hi ha acció, però la justa; aventura i misteri, però mesurats. La narració carrega tot el pes en pocs personatges. És sobretot una novel·la psicològica, en què el protagonisme recau ben aviat cap a Jenny, la dona de l’heroi, i ella esdevindrà l’epicentre i personatge clau per al desenllaç de la missió. Força i caràcter femení, doncs. Hambly usa el concepte de la màgia com a paral·lelisme amb la capacitat per a fer aflorar els dons personals, acceptar les renúncies i conèixer-se un mateix. L’eix del llibre bascula sobre la cerca de la pròpia identitat del personatge femení, sobre les aspiracions vitals frustrades i el dubte d’emprendre un gir radical que té conseqüències irreversibles. La poma d’Eva al Paradís. El sentiment de càrrega, de dolor i pèrdua aporta una profunditat a priori insospitada en aquest llibre, que fins i tot ofereix una mirada a les relacions de parella.

“Vèncer el drac” implica saber qui sóc i quin és el meu camí.

Periodista, lector i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Les Rades Grises

Una mirada a la literatura fantàstica

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

Art and life, by Mireia Rosich

Una mirada a la literatura fantàstica

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

El rincón de Koreander

“Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se perdía al fondo en penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño”. La historia interminable, Michael Ende - BLOG DE LITERATURA FANTÁSTICA -

%d bloggers like this: