Brandon Sanderson és una de les veus més reconegudes actualment en la literatura fantàstica internacional. En la darrera EuroCon, celebrada a Barcelona al novembre de 2016, vam poder escoltar per boca seva –com ja havia fet altres vegades– que l’obra que va marcar un abans i un després en la seva voluntat de ser escriptor va ser Dragonsbane (1985), de Barbara Hambly. Ja se sap que el millor prescriptor és una figura mediàtica i en aquest cas l’escriptor n’ha fet una publicitat de primera. Per això Ediciones B, que publica l’obra de Sanderson en castellà, ha tingut l’encert de recuperar aquesta novel·la, Vencer al dragón, que havia publicat Nova Fantasía l’any 1990 i que ja només es trobava de segona mà. Si a Sanderson li va canviar la vida, això s’havia de llegir, no?

Com canvia la perspectiva amb el temps! No vaig llegir aquesta novel·la el 1990 amb 16 anys i en començar-la ara és inevitable notar el regust de tornar a l’època de la Dragonlance, amb què molts lectors de fantasia de la meva generació s’hi van deixar les parpelles. Però Vencer al dragón té alguna cosa diferent; l’he llegida ara, amb 43, amb el mateix entusiasme, i sentint-me interpel·lat. Per tant, bravo per Barbara Hambly! L’escriptora nord-americana, nascuda l’any 1951, és una veterana dels gèneres fantàstics i, encara que no ha assolit una gran popularitat, té diversos llibres traduïts al castellà. Va guanyar el premi Locus a la millor novel·la de terror amb Those who hunt the night (1989), i també ha publicat novel·les dels mons d’Star Wars i Star Trek. Dragonsbane és el primer llibre de la sèrie Winterlands.

Vencer al dragón és, literalment, com diu el títol, el propòsit d’aquesta aventura, encara que el text ofereix diverses línies de lectura. El jove Gareth, fill del Rei, viatja en secret a les Terres de l’Hivern per demanar ajut a l’heroi que va matar un drac, segons canten les llegendes. Aquest príncep, criat a palau, que ha conegut el món a través de les balades, de seguida descobreix que les històries sovint són molt menys heroiques del que diuen els poemes. La vida és dura, i les grans gestes no sempre llueixen com hom les imagina. Sense maquillatge, tot és més mundà. Aquest és el primer triomf de Barbara Hambly, que situa la literatura fantàstica a peu pla, lluny d’idealismes.

Gareth troba l’occidor del drac, John Aversin, un home tot-terreny, lletraferit i carismàtic, que exerceix de líder d’una comunitat bàsicament rural que se sent a la intempèrie enfront els enemics, abandonada pel govern central. La seva parella és Jenny Waynest, una guaridora amb certs poders màgics. Tenen dos fills, però són absolutament obviats en la història. Tot i les reticències inicials, Aversin accepta el repte. És cert, ell és l’home que va aconseguir matar un drac, tot i que no se’n vanta gens, i creu que acceptar l’encàrrec serà l’única manera d’aconseguir el favor del rei per a la seva gent.

En el viatge cap al sud, a la ciutat de Halnath i la caverna on s’amaga el drac, descobrim éssers inquietants com els murmuradors: uns homenets, anomenats “Meewinks”, que són una mena de vampirs. De seguida notem l’aplom i la ironia de John, el poder amagat de Jenny i la inquietud de l’inexpert Gareth. En realitat, la missió serà força més complexa que matar el llangardaix, atès que Gareth els ha amagat informació important. Jenny i John trobaran un monarca manipulat per una jove maga amb ànsia de poder, i un greu conflicte polític entre humans i gnoms, que són els habitants de la ciutat subterrània on s’ha instal·lat el drac, Morkeleb el Negre, atret per l’or i alguna cosa més…

Als ulls del lector d’avui pot resultar una història amb poca acció, sobretot si algú té al cap la versió cinematogràfica d’El Hòbbit. Res a veure. Hi ha acció, però la justa; aventura i misteri, però mesurats. La narració carrega tot el pes en pocs personatges. És sobretot una novel·la psicològica, en què el protagonisme recau ben aviat cap a Jenny, la dona de l’heroi, i ella esdevindrà l’epicentre i personatge clau per al desenllaç de la missió. Força i caràcter femení, doncs. Hambly usa el concepte de la màgia com a paral·lelisme amb la capacitat per a fer aflorar els dons personals, acceptar les renúncies i conèixer-se un mateix. L’eix del llibre bascula sobre la cerca de la pròpia identitat del personatge femení, sobre les aspiracions vitals frustrades i el dubte d’emprendre un gir radical que té conseqüències irreversibles. La poma d’Eva al Paradís. El sentiment de càrrega, de dolor i pèrdua aporta una profunditat a priori insospitada en aquest llibre, que fins i tot ofereix una mirada a les relacions de parella.

“Vèncer el drac” implica saber qui sóc i quin és el meu camí.