Udzu, de Roger Coch. Ed. Males Herbes, 2017. 183 pàgs.

“Un mort sempre voldrà marxar. Són els vius els que els agafen de les mans i els mantenen a la superfície, fent veure que tot segueix igual, amarant-se de la pudor del cadàver”

Udzu treu l’alè. Roger Coch (Barcelona, 1990), un nou descobriment de Males Herbes, signa un dels llibres més originals i profunds de la nova fornada literària catalana. Es llegeix d’una tacada però no és un llibre fàcil de digerir per la seva rotunditat emocional, que reclama una relectura immediata. El seu gran valor és la sacsejada emocional. És una història de mort i dolor, de mutació i transformació vital que s’emmarca en un entorn urbà distòpic.

El protagonista de la narració, que també es diu Roger, se sent colpit per la mort d’Udzu, el seu únic amic en una ciutat inhòspita, perillosa i desagradable, on viuen en la més absoluta indigència. Roger li havia promès que l’enterraria si moria abans que ell, i Udzu li havia indicat el lloc exacte per fer-ho. Les màfies que trafiquen amb òrgans humans han buidat literalment el cadàver d’Udzu després d’assassinar-lo. I el protagonista s’ha d’omplir del coratge que no té per carregar les despulles del seu amic i travessar la ciutat per complir la seva voluntat.

Aquest és el punt de partença d’un viatge en què el protagonista s’enfronta a si mateix, a les seves pors, al seu passat familiar (del qual fuig) i al seu futur incert, a les seves capacitats i a les seves renúncies. Un viatge en què haurà d’experimentar el pes feixuc de la càrrega emocional que suposa perdre un ésser estimat, però que alhora esdevé la pesantor de la pròpia existència que reclama una transfiguració per sobreviure i esdevenir un ésser nou.

“Sempre et mors de veritat, no només l’última vegada”

Udzu és un personatge que llegeix. La seva personalitat carismàtica i profètica es va desgranant al llarg de la novel·la en forma de diàlegs i records que el protagonista principal evoca -en un intent de destil·lar l’aprenentatge rebut- mentre se les manega per mirar d’arrossegar el cos i evitar l’assetjament d’aquells que el volen també a ell. El text és ple de contingut simbòlic que s’encarna sobretot en la ciutat-presó, que és la seva condemna, el seu cementiri. L’autor inventa elements amenaçadors i inquietants com l’ombra desconeguda anomenada Mama Jimamba, que és la pròpia urbs, o el vaixell volador Justícia, la barcassa dels morts condemnats que queden sobre la terra oblidats. L’Udzu ha de ser enterrat per reposar eternament.

Roger Coch dibuixa amb solvència una atmosfera onírica, amb pocs elements físics, perquè la seva és una història sobretot mental i psicològica. Sabem que el passat del protagonista és a l’entorn de Barcelona quan recorda escenes familiars, però aquest és un aspecte de rellevància menor, encara que segurament entronca amb el rerefons autobiogràfic de l’obra. L’autor ha explicat que la mort del seu avi el va impulsar a escriure i no va poder (o voler) evitar que aspectes personals es filtressin en el text, que s’amara també del seu propi procés de transformació després de ser pare, moment que genera un gran canvi i la necessitat de reflexionar-hi. Udzu és un joc de dualitats que es palpa, per exemple, entre l’entorn inhòspit on es desenvolupa la narració i l’entorn familiar, que forma part del passat.

A Udzu s’hi poden trobar referents literaris i mitològics com Antígona, per l’enterrament de l’ésser estimat, el Poema de Guilgameix, per la recerca regeneradora de la mort, i fins i tot Les ciutats invisibles de Calvino. Però més enllà d’aquests ecos, segurament involuntaris, Roger Coch construeix una veritable transmutació literària, un viatge d’iniciació expiatori que colpeix el lector perquè posa paraules i sentiments a emocions sovint silenciades que cal expulsar.

Periodista, lector i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Les Rades Grises

Una mirada a la literatura fantàstica

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

Art and life, by Mireia Rosich

Una mirada a la literatura fantàstica

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: