Històries per a nits estelades i per llegir al costat de la llar de foc. Històries d’éssers increïbles, de llocs feréstecs, de pors i d’il·lusions. Històries que beuen de la mitologia clàssica i de la cultura popular. Històries amb protagonistes a voltes espaordidors i inquietants, a voltes entranyables i tristos.

L’editorial Comanegra, dedicada en sentit ampli al patrimoni cultural del país, ha celebrat deu anys amb un volum esplèndid, El Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya, amb el qual aprofundeix en l’imaginari fantàstic català. Joan de Déu Prats signa un text exhaustiu i elaborat que inclou 53 articles dedicats a explorar tota mena d’éssers i Maria Padilla il·lustra, amb esperit de cientificitat –com si es tractés d’un inventari del segle XIX– monstres que en molts casos ha hagut de dibuixar de bell nou sense cap referència visual prèvia, cadascun dels quals incorpora una fitxa descriptiva.

El llibre és una invitació ideal per a explorar la geografia catalana, fantàstica, en sentit figurat i real. Allà on hi veiem magnífiques muntanyes, rius, gorgs i valls, l’imaginari popular ens condueix a descobrir criatures de llegenda, arrelades a les característiques orogràfiques pròpies de cada indret –de fet, cada capítol situa els ens en comarques concretes. Joan de Déu Prats sap connectar cada història amb els orígens de la mitologia grecollatina que nodreix la nostra història, però també hi ha contínues referències a altres cultures que han generat entitats similars. De la mateixa manera, situa els éssers en temps remots previs al predomini de l’Església Catòlica, el racionalisme i les imposicions de l’era industrial. El lèxic, en sintonia, és vast i minuciós.

Aquest volum enciclopèdic no només descriu follets, esperits, bruixes o elements més populars com la cuca fera, els menairons o les dones d’aigua, sinó que ens parla del Pericó (un gegant constituït de ferro massís), la Magòria (que viu sota terra i la seva cua es confon amb el vesc), la Molsosa (un esperit femení protector del bosc), el Marmajor (un cíclop de Montserrat), els dips (meitat gossos, meitat vampirs), els pertenidors (ànimes en pena, esperits de l’eco), el pardinot, la tarasca, els nyítols… És un recull, i trobaríem molts més personatges, perquè l’imaginari català és ric i divers.

El llibre, com tota obra de caire fantàstic, és un estímul a la imaginació com una eina per transformar la realitat. En aquest cas, d’una manera especial, és un instrument que convida a estimar i respectar no només la natura sinó la pròpia tradició, sovint tan menystinguda i anul·lada per la tendència dominant del cinema i el còmic del món anglosaxó.

∞∞∞

T’ha agradat l’article? Subscriu-te a Les Rades Grises!