Els relats curts de gènere fantàstic en català són, segurament, una de les expressions de creació cultural més rares de trobar en el nostre país petit i intervingut. Però Edicions SECC, que lidera Alícia Gili, va néixer precisament amb l’objectiu de donar veu a propostes com aquesta, Els híbrids minvants, d’un autor joveníssim i debutant com Edgar Cotes (Balaguer, 1997). Com a producte literari, aquest llibre és pur amor a l’art; omple un buit inexistent en el panorama editorial de casa nostra i dona l’oportunitat a un escriptor en formació i amb perspectives de futur. Subscric, doncs, les paraules del també editor i autor Hugo Camacho al pròleg, quan parla de “triple salt mortal” en referir-se a la publicació d’aquest petit llibre de microrelats.

Edgar Cotes estudia Traducció i Interpretació a la UAB i ha fet algunes col·laboracions amb la revista Catarsi com a traductor. És un nom que ha pres relleu els darrers temps en el petit univers del fantàstic català, gràcies a la publicació d’alguns dels seus textos en reculls com Bestiari (2017), de la mateixa editorial SECC.

A Els híbrids minvants aplega per primera vegada la seva producció diversa de relats curts. No tots són estrictament de gènere fantàstic. També hi ha elements de misteri o policíac (un gènere pel qual també té debilitat). Els seus contes van de la quotidianitat a l’absurd, del somni surrealista al terror, de la tecnologia d’avui a la ciència-ficció, de la fantasia imaginativa a la mitologia clàssica, de la història a la llegenda, de monstres i de zombis… Fins i tot toca l’actualitat política i social, com és el cas de Mare Mortum. En molts casos planteja situacions estranyes que no es resolen fins a la darrera línia. També s’atreveix amb experiments lingüístics, com en el conte Galàxia esdrúixola. I ret homenatge a alguns dels seus referents, com Calders,  Hitchcock, Asimov o Bradbury.

Pel que fa a l’extensió, la majoria dels contes són tot just d’un paràgraf o dos, una pàgina i mitja a tot estirar, els antics 140 caràcters de Twitter, o fins i tot una frase. En algun cas, el títol és més llarg que el propi relat! Val la pena destacar la dificultat d’aquesta literatura de la síntesi, acostumats com estem a les dimensions XL de molta narrativa fantàstica de sagues i trilogies de milers de pàgines. En aquest sentit, l’autor demostra una voluntat de dir molt amb poc. El relat breu és un exercici difícil; cal aplaudir als autors catalans que el practiquen i, a més, en territori especulatiu.

I l’Edgar Cotes n’escriu tants que aquest volum ja va tenir una rèplica, Els híbrids encara més minvants. Aquest cop tots són microrelats amb mida de “tuit”. Els dos llibres han estat il·lustrats per Anna Sanjuan, que ha aconseguit cobertes molt suggeridores.

Amb format més o menys breu, segur que la producció literària de l’escriptor balaguerí no minvarà. Hi estarem atents!