Un bon lector de fantàstic –en molts casos– és un escriptor frustrat. Si no us sona bé així, podríem dir que a la majoria ens agradaria escriure (i publicar) històries com aquestes que tant ens apassionen. Jo em poso el primer. I Fèlix Rabassa és un de tants, però per primer cop ha vist publicat un dels seus relats, embrió del que un dia podria ser la novel·la en què està treballant des de fa anys. Es tracta d’El fermall del rei Elf, inclòs en el recull de relats Començar de zero i altres narracions. Aquest llibre correspon a la segona edició del Premi Guillem de Belibasta, dedicat a la narrativa breu d’aventures a la natura, que impulsa l’Associació Festiva i Cultural de Tragó (Alt Urgell).

Rabassa és un historiador enamorat de la mitologia i de les llegendes populars catalanes i occitanes, en les quals fonamenta el seu univers fantàstic. En aquest conte narra la recerca de Sau, enviat pel Reialme de Cairàs amb la missió de recuperar una de les darreres relíquies sagrades, el fermall del rei Elf, que ha estat robada. La pèrdua d’aquest objecte, segons la llegenda, portaria la misèria al regne. És un relat curt, en què l’autor apunta algunes pistes de la seva escriptura: a nivell formal, molta cura per la llengua i un to arcaïtzant que busca ressonàncies medievals; quant al contingut, fantasia èpica clàssica inspirada en Tolkien i Jaume Fuster, entre d’altres, que reivindica l’ecologisme i el “poder de la Natura”.

En aquest breu text apunta alguns ingredients religiosos d’aquest món, com el paganisme dels qui segueixen les Antigues Creences versus el Déu Únic de la Vera Fe. També se’ns parla d’unes Terres Salvatges, on hi ha tribus nòmades com els gulaks, els arraks i els draulits… És un univers on existeix un gegant que vetlla pels boscos i on volen els dracs d’aigua, on existeix la màgia i els poders malèfics personalitzats en ombres, simiots o bruixes.

El món de Fèlix Rabassa s’anomena Pirènia –inspirat, com el nom indica, en els Pirineus– i allà situa el desenvolupament del poble occitanès en cinc reialmes: Cairàs, Fenollet, Clarença, Rocaflor i el comptat sobirà de Castellroig. Hi ha molta feina a fer però esperem que en breu puguem llegir la novel·la que doni cos a tot plegat. Molta sort! Mentrestant, podeu seguir els gustos de l’autor en el seu blog, Cròniques de Neopàtria, dedicat a la fantasia èpica en català.

I els altres relats d’aquest llibret?

Doncs val la pena ressaltar Començar de zero, de Joan Graell, que va ser l’obra guanyadora de l’esmentat certamen. És un relat fantàstic sobre la follia d’un professor que desapareix misteriosament. El dolor per la mort de la seva parella el fa fugir a la muntanya, on fa vida d’ermità i coneix una dona d’aigua. L’estructura del relat barreja el narrador omniscient amb el dietari en primera persona que apareix a posteriori, i el lector no acabarà de lligar caps fins al final.

La creu, de Vicent Andreu Navarro, va ser la primera obra finalista del premi, i aborda el tema de la memòria històrica a partir d’una parella que cerca secrets amagats sobre com van morir els seus respectius avis en la Guerra Civil espanyola.

La segona obra finalista va ser El gatillop de Fàndols, d’Arnau Queralt, una faula medieval sobre una comunitat rural que viu amenaçada per la tirania del sanguinari comte Guiu de Fàndols i que s’inspira en la llegenda del gatillop, un dels noms que es donava al linx boreal o nòrdic.

Tanca el volum La filla del mar, de Ramon González, sobre un jove que s’endinsa en una gruta subterrània i troba un misteriós manuscrit del segle XVII.

Ja ho veieu, un llibre ben particular i difícil de trobar, minoritari però amb personalitat, que serveix d’altaveu a escriptors poc o gens coneguts i a narradors amateurs. Personalment, mereix el meu aplaudiment l’entitat que aposta per promoure el territori a partir de la literatura. Bravo!