La senyora Caliban, de Rachel Ingalls. Ed. Minúscula, 2018. 139 pàg. Traducció al català de Marta Hernández i Zahara Méndez

La senyora Caliban és una d’aquelles delícies que arriba a la nostra llengua que és injust que passin desapercebudes. És un llibret curt i petit, minúscul, com l’editorial que contribueix a fer-lo visible. Aquesta novel·leta és pràcticament l’única obra prou coneguda de Rachel Ingalls (Boston, 1940) autora nord-americana que va emigrar el 1965 a Anglaterra, des d’on ha construït la seva carrera literària. La senyora Caliban es va publicar l’any 1982, i l’any 1986 el British Book Marketing Council va contribuir al seu coneixement quan la va incloure en una llista de les vint millors novel·les americanes des de la Segona Guerra Mundial.

Rachel Ingalls planteja en aquest text el dol i la tristesa d’una dona casada i sense fills, elements d’una literatura costumista/romàntica, però aquí barrejats amb el factor fantàstic, i això tot sovint resulta perjudicial perquè no atrau ni als lectors d’un costat ni de l’altre. La Dorothy, la protagonista, és la senyora Caliban en qüestió. Viu una vida ensopida i angoixada des de la mort del seu fill petit, dedicada a les feines de la llar i sabedora que el seu marit Fred li posa les banyes. És un retrat familiar propi d’altres dècades, que ara resulta xocant, d’una dona de trenta-llargs que només ha tingut feines esporàdiques, que viu aïllada en un barri residencial, humiliada sentimentalment, en un món psicològicament molt petit en què només l’ajuda el diàleg amb algunes amigues.

La Dorothy, de tant en tant, sent missatges estranys a la ràdio, que li sembla com si fos la seva pròpia consciència que li parla. Però un dia escolta una notícia sorprenent: la policia busca un monstre mig amfibi que s’ha escapat de l’Institut d’Investigació Oceanogràfica. La Dorothy, en la seva rutina de netejar la casa i cuinar per al marit, es queda glaçada quan entra per la porta de la cuina un homenot verd de dos metres d’altura. Passat l’ensurt inicial, la Dorothy es compadeix de l’ésser i decideix amagar-lo a l’habitació de convidats. A partir d’aquest punt l’autora juga amb el lector a admetre la situació com a real, en l’ambigüitat que tot sigui fruit de la imaginació de la protagonista.

El monstre es diu Larry; li explica que va ser capturat a l’oceà i que ha après a parlar pels insofribles experiments a què va ser sotmès en el seu captiveri. En la seva fugida va matar dos dels científics que el torturaven. En Larry és un personatge atent i bondadós, ben plantat, just el que la Dorothy necessita: l’ajuda a netejar la casa, fan l’amor apassionadament, comparteixen llargues xerrades mentre el marit es fora treballant, passegen als vespres per la platja… La Dorothy recupera el somriure, i nota una energia interior que la fa sentir de nou com una adolescent. Amb en Larry se sent estimada i evoca una felicitat somiada, una enyorança de llocs perduts, com quan ell li parla de la música del mar, de la seva llar. Però la situació és molt estranya i la Dorothy no el podrà mantenir amagat eternament.

Ingalls demostra en aquest breu relat que la inspiració sobrenatural pot contribuir a multiplicar exponencialment un plantejament a priori ordinari i conegut. I res com la mirada d’un ésser d’un altre medi, maltractat pels humans, per expressar la incomprensió envers les nostres pròpies actituds com a espècie.

Periodista i gestor cultural

4 Comment on “Larry, l’amant imaginari?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Els altres mons de la literatura catalana

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

Ilium

Reseñas y otras cuestiones de variable interés

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: