La descoberta d’un autor i d’una veu narrativa diferent de totes les habituals és una notícia tan meravellosa com l’esclat d’una flor de primavera. El poeta i novel·lista kurd Salim Barakat (Qamixli, Síria, 1951) ha estat traduït per primer cop al català per la jove editorial Karwán, un segell que vol obrir una porta a la desconegudíssima literatura àrab, kurda, persa i turca. Barakat és un poeta i novel·lista de llarga i prolífica trajectòria a qui s’ha situat en l’òrbita del realisme màgic. En llengua catalana el descobrim amb Les Coves de Haidrahodahós, una bonica història sobre centaures publicada originalment l’any 2004 que Karwán va presentar a final de 2017. Actualment està en fase d’edició un segon títol del mateix autor, Els savis de la foscor.

Haidrahodahós és un país d’éssers meitat home meitat cavall que viuen en coves. Cada individu té una parella amb qui comparteix la meitat del seu somni, una dualitat vinculada a la seva doble naturalesa. Ningú no somia un somni sencer, i només amb el company es poden compartir les imatges que revela el son; és a dir, el company guia cap a l’altra meitat del somni. El somni forma part de l’esfera privada i sagrada, una mena de via espiritual a través de la qual els centaures divisen “el color” i connecten la seva ànima amb allò diví. Fins ara mai un governant havia interrogat la gent sobre els seus somnis, i aquest costum és el que infringeix el Príncep Thioni, humiliant així el Déu Color.

La prosa de Salim Barakat flueix com una brisa lleugera en un to oníric. El seu relat es llegeix des del plànol simbòlic com una faula mitològica en què es dibuixen els elements que configuren els pilars d’una civilització, allò que atorga harmonia i cohesió a una societat, i palesa com el despotisme d’un sol individu i el poder mal utilitzat poden ser devastadors. En aquest sentit, Les Coves de Haidrahodahós és una metàfora sobre les dictadures i un clam de llibertat.

“Amb una prosa suggestiva i delicada, Barakat ofereix una lliçó de transcendència, servint-se de la fantasia, sí, però reivindicant sobretot el coneixement, la història i la bellesa”

És un llibre petit, editat amb molta cura, que es deixa llegir com qui escolta una música encisadora. Amb molt poc, Barakat endinsa el lector en aquest món fantàstic, sense grans descripcions sinó a través dels personatges. Alguns d’ells poden semblar estereotips de la literatura fantàstica (el tirà, el soldat, el sacerdot, el bufó, la sàvia…) però tot té un tractament absolutament diferent del que estem acostumats. L’autor excel·leix en la capacitat d’evocació d’un univers del qual sabem ben poca cosa. És captivador i filosòfic, profund i misteriós, contundent. No és una història d’acció però tampoc defuig les escenes d’extrema violència.

Un dels personatges centrals és Anistomís, una mena de “conservadora” –en termes museístics– del coneixement. Tota la saviesa heretada de generacions anteriors està documentada en forma d’escultures en relleu sobre tauletes transportables i també als murs de Fiflafidi, la biblioteca del país, situada en una cova majestuosa de vuit-centes columnes verdes. Anistomís és l’única supervivent d’una espècie dels Hodahós que té una banya al front i que es caracteritza perquè cap de la seva raça havia oblidat res del que havia vist o llegit a les làmines de pedra, per això sempre havien estat els directors de la biblioteca. Una d’aquestes tauletes revela la imatge misteriosa d’un ésser que se sosté sobre dues potes i que sempre està dempeus, en al·lusió a l’espècie humana.

Corren veus d’algú anomenat Orsín, que es diu que podria somiar per si sol. Com tot dictador que se sent petit i amenaçat davant d’allò desconegut, el Príncep Thioni ensuma rebel·lions i decreta que cap somni pertanyerà només a dos. El tirà fa desfilar cada dia els seus súbdits en parelles perquè expliquin els seus somnis i així, interrogats sistemàticament, esgota els somnis. Aquells que no han somiat són sotmesos a escarni i acaben traient-se la vida per honor. Però en un moment determinat descobriran que poden “inventar-se” els somnis perquè tenen la capacitat d’imaginar…

Amb una prosa suggestiva i delicada, Barakat ofereix una lliçó de transcendència que connecta amb la dimensió mítica i simbòlica que ha acompanyat l’ésser humà des de l’origen dels temps, servint-se de la fantasia, sí, però reivindicant sobretot el coneixement, la història i la bellesa. L’enhorabona, Karwán!