Sergi G. Oset (Barcelona, 1972) és un nom destacat en el fàndom català pels seus relats curts i microrelats, sempre imaginatius i mordaços, i aquesta és la seva primera novel·la, una rara avis en el fantàstic en llengua catalana, poc avesat a aventures espacials tan especials. Adzum i els Monoculars és un llibre diferent. En primer lloc, perquè el seu autor el defineix com un “pastitx”, és a dir, i citant el diccionari, una “obra que presenta una barreja, sense criteri, de diversos estils heterogenis”. En segon lloc, perquè en el primer capítol ens narra ja el final, i el mateix autor, trencant la quarta paret i totes les convencions, diu al lector que es pot estalviar les “següents 164 pàgines que li sobren al llibre”. I el tercer, i no menys important, és que la novel·la s’insereix en l’univers del planeta Goblin, creat per Edicions SECC. Amb el sobrenom de Concili Fetiller, l’editorial ha aglutinat un conjunt d’autors que estimen el fantàstic. Al març de 2020 apareixia l’antologia de relats Cartografia del planeta Goblin i un joc de rol que desenvolupava aquest cosmos, El Concili Fetiller-Goblin: el planeta prohibit. Finalment, en format digital, han publicat Atles dels Ecosistemes goblin: Més enllà d’Oort, una recopilació de tots els contes escrits per una tripulació que integren l’editora Alícia Gili, el propi Sergi G. Oset, Sònia Boj, Sílvia Armangué, Alister Mairon, Edgar Cotes, Ferran d’Armengol, David Gómez i Antoni Herrero, amb l’il·lustrador Adrián Colás.
Dit això. Què trobarà el lector en aquesta novel·la? Doncs una aventura espacial sui generis, divertida i esbojarrada, que convida a saber més sobre aquest Concili Fetiller i els misteris del planeta gelat Goblin. Sergi G. Oset, que es va decidir a ampliar tot el treball fet amb textos curts en aquesta novel·la, porta el gènere als extrems. La història parteix del llegendari i l’imaginari fantàstic català, encara que absolutament tergiversats, com vistos a partir d’un mirall deformant. De fet, no és difícil interpretar qui són els “Astrogàvers” o què implica l’“expansió galàctica cataclana”. El llibre és totalment ple de referents, no només catalans, sinó també del cinema, la literatura (Lord Duncsani, J. Parutxo), la música (Lluís Estanyh) o la vida quotidiana (Culleravirus), però l’escriptor inventa paraules, hi canvia alguna lletra, de manera que el lector ho visualitza clarament en una caricatura satírica que ens situa a milions de cicles llum en el futur còsmic.
El fetiller Adem Microzoom, un perdedor amb l’autoestima baixa, és el protagonista principal del llibre. Enviat pel Concili Fetiller Estel·lar del planeta Esterri d’Àneu-X, la seva missió té per objectiu investigar les activitat de l’empresa Tinell al planeta Goblin, on gestiona una deixalleria galàctica amb treballadors pardinots, metahumans modificats genèticament. Viatja amb un grup de soldats Astrogàvers a bord de la nau Perpètua (el combustible de la qual són gatets vius), però alguna cosa no va bé… Adem, rebatejat com Adzum, esdevindrà líder del grup autoanomenat “Monoculars”, format per la Montícola Miralpeix, una guerrera ferotge amb trets d’amfibi; la Titània, una fada canó que parla okcità, i un pardinot (Penso-Pinso) amb doble personalitat. Com el lector pot imaginar, és una tropa de perdedors, un viatge d’antiherois víctimes del conflicte que enfronta les dues grans corporacions galàctiques, la Tinell i el Concili Fetiller.
‘Adzum’ és un producte radicalment friqui, desmesurat i hilarant, que flirteja amb el bizarro i ofereix grans dosis d’humor i entreteniment
Tota l’estructura del llibre és del tot atípica. Un dels elements difícils de digerir és el canvi de punt de vista al Caporal Ansietat, un dels Astrogàvers que narra en primera persona les peripècies d’aquesta patrulla de militars violents. És una mena de dietari mental que no passa per corrector ortogràfic i es llegeix tal com sonaria al seu cap, de manera que es fa força feixuc de seguir. No és fàcil escriure tantes pàgines on gairebé cap paraula és escrita correctament!
També hi ha un capítol absolutament descriptiu, com el dedicat a una arma, la Vareta de Volt, en què l’autor fa un parèntesi en l’aventura per contextualitzar el passat mitològic. Unes pàgines amb icones i quadres que simulen els comentaris d’usuaris en un web. Una pàgina sencera amb negretes majúscules enormes que fan mal als ulls. I uns necessaris E-π-tafis finals per contextualitzar tot plegat.
En la infinitat de referències metaliteràries, l’endogàmia creix substancialment en el propi fàndom. Començant pel propi autor, que s’autocita, esmenta obres seves com la Sala Malsons de Gat, i es desdobla en múltiples escriptors (Osset, Sergi G. 07, Serchi Oh, Set). La més divertida és la menció a l’“Enrico Ecce” i la seva obra “Estació Noira”, convertida en complex turístic de vacances. Però també hi ha la biblioteca “El brollador de Nonir”, o els “bibliocnautes”, una “raça d’alienígenes arxivers”, o un tal E. Cotex, traductor de cataclà galàctic… Segur que els sabreu identificar!
En definitiva, Adzum i els Monoculars és un producte radicalment friqui, desmesurat i hilarant, que s’allunya de la narrativa convencional, flirteja amb el bizarro, i ofereix grans dosis d’humor i entreteniment, però que també requereix un lector atent per copsar una trama densa i que tingui ganes d’endinsar-se en aquest món fetiller i mitològic particular impulsat per Edicions SECC i que Oset ha nodrit de valent. Com diu l’autor, “Glòria eterna a les lletres fantàstiques cataclanes!”
∞∞∞
Les Rades Grises 