Des de la publicació d’El Senyor dels Anells (1954-1955) han estat incomptables les interpretacions que s’han donat a la gran epopeia de J. R. R. Tolkien (1892-1973). El mateix escriptor es va fer un tip de respondre cartes de lectors i va reiterar que ni pretenia fer cap al·legoria moral o política ni buscava fer un paral·lelisme amb el gran impacte que havia suposat la Segona Guerra Mundial. És un conte de fades. Tots els estudiosos que s’han endinsat en la seva obra, no obstant, coincideixen en la profunditat simbòlica d’El Senyor dels Anells, que pren força en el context monumental del conjunt del seu llegendàrium. També és de sobres conegut que Tolkien era catòlic devot, per això molts s’han entestat a cercar dobles lectures que, intencionades o no, hi són en part, perquè l’escriptor no es pot abstraure d’allò que sent i d’allò que l’envolta ‒ni tant sols en els gèneres fantàstics‒, encara que determinats valors o arquetips no són ni molt menys exclusius del cristianisme.

Prescindint de totes les etiquetes, què passa si es proposa una lectura en clau espiritual d’El Senyor dels Anells? I si els personatges i situacions narrades per Tolkien fossin un instrument per nodrir i exercitar la interioritat personal? Això és el que s’ha proposat un equip de docents dels Estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, que han organitzat el curs Treballem la nostra interioritat amb El Senyor dels Anells, que va tenir lloc del 8 al 12 d’octubre a la Casa d’Espiritualitat del Miracle. Les jornades es van fer per primer cop amb alumnes de Filologia Catalana al juliol passat i s’han repetit ara obertes a tothom. Per absoluta casualitat, el curs va coincidir en les mateixes dates en què la Sociedad Tolkien Española celebrava la seva trobada anual, l’EstelCon, tot i que no hi tenia absolutament res a veure.

La literatura fantàstica atorga múltiples possibilitats de lectura simbòlica. Rere el mite sempre hi ha l’expressió de veritats. Moltes obres clàssiques i contemporànies de ciència-ficció susciten debat polític i social, amb una intencionalitat clara de fer reflexionar el lector, de transformar-lo, de convidar-lo a millorar el món en què viu. Però és molt extraordinari ‒i diria que inèdit en el fàndom‒ que algú gosi anar més endins, i que convidi a fer una mirada introspectiva i profunda; en aquest cas, acompanyant en Frodo, en Sam, en Gòl·lum i companyia en el camí tortuós i meravellós de l’Anell Únic. Precisament, valgui la comparació, perquè en el confort de La Comarca s’hi està molt bé, i el més fàcil és fer unes pintes, cantar unes cançons, fumar en pipa, i no molestar-se gaire pels problemes del món. Interioritat com a antítesi de superficialitat.

En aquesta edició del curs hi van participar una quinzena de persones de diferents edats i amb vincles molt dispars en relació al famós llibre de Tolkien. Alguns ni tant sols havien llegit El Senyor dels Anells, encara que coneixien la història gràcies a la versió cinematogràfica. «El nostre objectiu és crear un espai on l’experiència literària pugui ser compartida amb atenció i calma, lluny de la dispersió i de les presses, lluny dels requeriments acadèmics. Un espai on lectura, escriptura i meditació s’alimentin mútuament», indica el professor Albert Soler, codirector del curs.

Van ser quatre dies intensos, amb meditacions, lectures, activitats d’escriptura, exercicis personals i debats en grup, conferències, visionats de fragments de les pel·lícules, i passejades en el magnífic entorn natural del Solsonès on es troba el Santuari del Miracle. Cada dia del programa situa els participants en episodis concrets d’El Senyor dels Anells, amb l’objectiu d’abordar el significat simbòlic dels elements literaris, i com aquests ressonen en l’interior i la pròpia actitud vital, amb un treball guiat sobre l’inconscient en clau jungiana. «Qui mira a fora somia; qui mira a dins, desperta», diu C. G. Jung.

El camí com a metàfora de la vida és un dels ensenyaments d’El Senyor dels Anells, aplicable a qualsevol realitat personal. Per això els participants del curs es van constituir en Germandat de l’Anell, amb l’objectiu de cercar, personalment i en grup, les pistes amagades en l’obra de Tolkien. La caducitat del món en clau ecologista, la maldat, el caràcter precari de les victòries, el sacrifici pel bé comú, l’ombra personal, la mutabilitat de la bellesa, el pas del temps, la vida com un trànsit, la virtut de la fidelitat i l’amistat, la relació entre destí i llibertat, l’ús del poder, la compassió i la misericòrdia, la reflexió sobre la mort… etc. Són múltiples les capes d’anàlisi, encara que si ho sintetitzem en les paraules de Tolkien els grans temes d’El Senyor dels Anells són «la Caiguda, la Mortalitat i la Màquina».

Aquest taller neix per iniciativa d’Albert Soler, Alba Romanyà i Arnau Vives, que dinamitzen el programa docent «La paraula que ens construeix» des dels Estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Les activitats que organitzen aprofundeixen en la dimensió més existencial de la literatura i relacionen escriptura i lectura amb la pràctica de l’atenció i la meditació. Val a dir que el curs específic sobre El Senyor dels Anells s’ha organitzat per primer cop aquest any, però que ja n’han fet d’altres seguint el fil de la lectura meditativa sobre altres obres, com Incerta glòria de Joan Sales, o sobre el mite de Jonàs, revisitant textos de Mercè Rodoreda i Josep Carner. Aquests cursos s’organitzen en col·laboració amb l’associació Amics de la Casa del Miracle, i el P. Antoni Pou, monjo de Montserrat.

Des de l’Atzusac fins a Les Rades Grises, el viatge d’El Senyor dels Anells és una història que ens pot ressonar sempre, i activitats com aquesta, ho afirmo, contribueixen a refermar la passió per la literatura i el sentit de plenitud que aquesta ofereix, perquè no només alimenta sinó que traspassa capes i contribueix a un millor autoconeixement. Tant de bo que també ens faci millors persones, encara que això depèn de cadascú, perquè com en Gàndalf li diu a Frodo just abans d’emprendre el viatge: «L’únic que podem decidir és què en volem fer del temps en què ens ha tocat viure».

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!