El nom Cònan remet irremissiblement a l’actor Arnold Schwarzenegger, musculós, salvatge i testosterònic, en aquella pel·lícula dels anys vuitanta que gairebé tothom ha vist. Era una altra època, efectivament, quan aquests herois primaris i violents, com el mateix Rambo, arrasaven a les taquilles de cinema. Per als neòfits, com un servidor, el que més pot sobtar del personatge de Cònan, icona de la literatura pulp, gènesi del gènere d’espasa i bruixeria, és que el seu origen es remunta a començament dels anys 30 del segle passat, creat per l’escriptor texà Robert E. Howard (1906-1936). Estem parlant, doncs, de textos que freguen el segle d’antiguitat. Ara L’Arcà, la col·lecció de l’editorial Laertes amb vocació arqueològica, tan important per al gènere fantàstic en la nostra llengua, rescata Cònan el Bàrbar per primera vegada en català.
El llibre inclou una selecció dels primers contes que Howard va escriure sobre aquest personatge, en què assistim a les aventures d’un Cònan jove, aventurer. Juga un rol de noi simple i matusser, que tot ho resol a cop d’espasa. Lladre, mercenari, guerrer. En la majoria dels casos, trobem el protagonista en la recerca d’un objecte preciós, en el cau sinistre d’un fetiller pervers, llocs foscos i misteriosos custodiats per monstres, verins i feres que obliguen Cònan a superar diverses proves. És especialment significatiu La Torre de l’Elefant ‒relat a què fa referència la coberta del llibre‒, que inclou tots aquests ingredients i, a més a més, hi barreja elements mitològics i un component de ciència-ficció. La hibridació de gèneres i subgèneres no és res nou.
El llibre es configura, doncs, com una introducció a l’univers de l’heroi de Cimèria. Els editors s’han hagut d’enfrontar al repte de com presentar aquests textos, atès que el mateix Howard escrivia els relats de forma desordenada, i en diferents cicles narratius. I la cosa es complica perquè, després de la mort prematura de Howard, altres escriptors van reprendre les aventures de l’heroi, sovint completant textos tot just esbossats o inacabats. Un dels més destacats continuadors va ser Sprague de Camp. L’Arcà, però, s’ha concentrat en la selecció dels cònans originals de Howard, i preveu oferir altres títols ‒ja estan treballant en el segon‒ partint d’aquest moment inicial de joventut que acaba amb El colós negre, en què trobem un Cònan ja amb més responsabilitats que prefigura en què s’acabarà convertint. La previsió de L’Arcà és publicar sis llibres de la sèrie, amb la possibilitat d’incloure la novel·la breu L’hora del drac, l’única novel·la de Howard sobre Cònan.
Llegir Cònan avui té un deix anacrònic, especialment pel to sexista i masclista d’alguns passatges. Estem parlant de literatura popular pulp de 1932, i està clar que cal situar-ho en aquell context, però, efectivament, és un dels aspectes que grinyolen en la recuperació d’aquest clàssic. Ho veiem especialment al primer conte, La filla del gegant de gebre, en què Cònan té una mena de deliri en una lluita en què se sent atret per una noia nua sobre la neu. D’altra banda, les descripcions del personatge insisteixen a marcar la potència del físic herculi de Cònan, a qui l’autor dedica expressions com: «cos poderós», «braços cepats», «espatlles amples, el pit enorme», «músculs d’acer»…
Cònan és un personatge tosc, solitari i melancòlic, caràcter que té un rerefons clarament influenciat en la teologia de l’univers que inventa Howard per a aquest bàrbar del nord: «Els seus déus eren senzills i comprensibles. Crom n’era el cap, i vivien en una gran muntanya, des d’on enviaven calamitats i mort. De res no servia apel·lar a Crom, perquè era un déu pessimista i salvatge i odiava els dèbils». Vet aquí on se sustenta la fe de Cònan. La seva vocació no és salvar el món, però sí que se’ns dibuixa un home responsable amb els compromisos que contreu, i lleial, a la seva manera, sense perdre mai l’aura indòmita, elemental, salvatge. Ho explica ell mateix parlant dels seus orígens: «Vaig néixer enmig d’una batalla. El primer so que les meves orelles van sentir va ser l’estrèpit d’espases i els crits dels moribunds». Cònan és l’heroi canalla que agradava al lector del seu temps i que ha mantingut l’interès fins avui, sobretot en el còmic, però també s’ha anunciat una sèrie televisiva. Veurem.
L’edició de Cònan el Bàrbar en català inclou un mapa del món d’Hibòria, i un entenedor pròleg de Rodolfo Martínez, expert en Cònan, que situa a la perfecció el personatge i el context dels relats.
Darrerament els lectors de gènere fantàstic estem assistint a la proliferació de moltes noves traduccions de textos que eren inèdits en català. Cònan n’és un nou exemple. Tenim editors motivats i valents que s’estan escarrassant per omplir buits que semblaven quimeres. I en vindran més. L’enhorabona, per Crom!
∞∞∞
Les Rades Grises 