«No hi havia cap emoció pura, perquè tot estava barrejat amb la por i l’odi»
La incorporació de La Magrana a Penguin ha permès revitalitzar aquest segell emblemàtic en llengua catalana, recuperant línies del seu catàleg històric, en què hi ha títols imprescindibles com El hòbbit, de Tolkien. Un dels grans clàssics que ha aparegut fa molt poc és la mare de totes les distopies, 1984, de George Orwell (1903-1950) ‒podi que comparteix amb Un món feliç, d’Aldous Huxley, i Nosaltres, de Ievgueni Zamiatin. En aquest cas, l’obra d’Orwell arriba amb una nova traducció a càrrec d’Albert Nolla, a la qual cal sumar dues obres més del mateix autor, La granja dels animals i Homenatge a Catalunya, que incorporen pròlegs i materials inèdits. «Ja existien dues versions anteriors en català de 1984, però hem proposat a l’Albert Nolla una nova traducció, tot un repte que ha resolt molt bé», explica Joan Riambau, director literari de La Magrana, La Campana i Rosa dels Vents.
Parlar de 1984 és parlar d’una de les novel·les de capçalera de la ciència-ficció, concretament del subgènere de la distopia, aquella projecció d’un futur de la humanitat que sempre és negatiu i decadent després d’un gran conflicte mundial i que, en aquest cas, reflecteix tot allò equiparable a l’opressió i als règims totalitaris duts a l’extrem.
El llibre explica la història de Winston, un treballador del Partit Únic que narra la seva existència pautada i encotillada, absolutament privada de llibertats. George Orwell va escriure aquest llibre a final de la dècada del 1940 (va morir poc després) i en ell hi dibuixa un estat autoritari ‒una hipotètica Oceania, el món s’ha dividit en tres superestats‒ que situa mig segle després, l’any 1984, a la ciutat de Londres. El protagonista comença un diari personal el 4 d’abril de 1984, vet aquí la seva primera transgressió, amb l’objectiu de deixar constància a les generacions futures de com és la vida en el seu temps. En Winston detalla el seu dia a dia: l’avorriment del menjar, la rutina laboral, les prohibicions en relació a l’oci o les relacions personals… Una societat caracteritzada per la buidor, la sordidesa i l’apatia.
Un dels conceptes que Orwell popularitza és l’expressió «Gran Germà», aquesta mena d’ídol suprem que tot ho veu, que tot ho vigila, però que ningú no ha vist mai. A través de la Policia del Pensament i de múltiples elements de control, les persones que viuen en aquesta societat són vigilades constantment, i qualsevol conducta que surt del camí marcat condueix a purgues, treballs forçats, presó, tortura o mort. Tothom està sota sospita permanentment, i el règim estimula aquesta fiscalització extrema fins i tot permetent que els fills denunciïn els seus pares, si aquests incompleixen alguna norma. Ja no hi ha amics, només camarades. El 85% de la societat és pobra i ignorada, els anomenats «proles».
Un altre ingredient pervers de la imaginació d’Orwell és com introduir el control a través del llenguatge, i com s’inventa l’idioma oficial, el nouparlar, al servei de les necessitats ideològiques del Sociang o “socialisme anglès”. Es va modificant la llengua per adaptar-la a allò que el règim vol implantar, reduint-la a la mínima expressió. La literatura es va esborrant, els llibres es destrueixen, eliminant qualsevol possibilitat d’exercir el pensament crític. Constantment es reescriu la història, s’eliminen les notícies que no interessen i se serveixen modificades i alterades, esborrant el passat. La Policia del Pensament actua arreu, i els criminals simplement desapareixien dels registres. Les execucions són espectacles populars.
En aquest panorama aberrant, gris i desolador, el protagonista aconsegueix obrir una escletxa d’esperança, que ve de la possibilitat d’una relació sentimental prohibida, i d’una possibilitat remota de rebel·lar-se políticament en una Germandat llegendària i clandestina que sura en l’ambient com una esperança boirosa. En la ment del protagonista sempre hi vibra un «passat perdut» en què les coses podien haver estat diferents. El missatge final de l’obra, no obstant, és demolidor i no deixa espai per a l’esperança. 1984 és el mirall que reflecteix tot allò que fa menyspreable la raça humana i els mecanismes de poder que priven de llibertat.
Joan Riambau defensa que «els darrers anys, Penguin ha fet una aposta ferma per l’edició en català; la consolidació de Rosa dels Vents i les incorporacions de La Campana i La Magrana han permès oferir un catàleg molt ampli als lectors, des de la narrativa comercial de qualitat a la més literària, des de la divulgació pràctica a l’assaig». La Magrana ha continuat donant veu a noves autores i autors catalans i, alhora, publicant veus rellevants de la literatura internacional, com el premi Nobel Abdulrazak Gurnah. Tot i que no hi ha intenció de crear una línia específica de fantàstic o ciència-ficció, el segell es mostra obert a propostes com Sota el fang, de Joan Roca Navarro, que sortirà a començament d’any. «És una novel·la meravellosa, en la qual el gènere fantàstic està tractat d’una manera molt original. A nosaltres ens ha entusiasmat», sosté Riambau. Benvinguda sigui, doncs.
∞∞∞
Les Rades Grises 