“Ara mateix només som frases”
L’editorial Spècula acaba de complir el seu primer any d’existència amb sis títols al carrer i la sensació que han arrencat amb una potència i una personalitat encomiables. El duet format per Jordi Casals i Marc Moreno està fent una feina digna d’elogi. Són l’única editorial de gènere fantàstic del món que publica exclusivament originals en llengua catalana –sense traduccions– i això, d’entrada, ja els fa especials. Aquesta tardor han aparegut el llibre col·lectiu Tàndems fantàstics i Un àngel cruel, nova novel·la d’Edgar Cotes, que s’afegeixen a Mare, d’Isabel del Río; Les causes invisibles, de Jaume Valor; Els fils del mar, d’Inés Macpherson; i L’intacte, de David Toses. Sis volums con sis sols que il·luminen, encara més, el fantàstic català actual.
Tàndems fantàstics s’afegeix a un contínuum molt fèrtil de reculls de contistes, que han cultivat amb qualitat altres segells, especialment els darrers anys. Les dades parlen per si soles de la quantitat de contes fantàstics originals en català que es publiquen cada any: l’any 2022, un total de 60 contes optaven als Premis Ictineu en la categoria de millor relat publicat i escrit en llengua catalana. Però és que l’any 2021 en van ser 95, i el 2020, 79 textos. Molta teca.
Aquesta antologia inclou deu textos independents, i té la particularitat que han estat escrits a quatre mans per deu parelles d’escriptors. A més, cada relat té dos protagonistes. Establert el joc de binomis, és ben curiós observar com combinen els autors en aquesta dualitat d’estil totalment lliure. Si els coneixeu, és ben divertit. Però és que, si no, encara millor, perquè el llibre és un producte ideal per dos motius: primer, per conèixer una vintena dels millors escriptors que actualment conreen el fantàstic en català –un espectre generacionalment ampli: el més jove té 26 anys, i el més veterà, 61– i, en segon lloc, perquè és una mostra molt interessant de la diversitat de subgèneres del fantàstic: hi trobareu distopia, terror humorístic, aventura espacial, literatura de l’estrany, ciberpunk, pulp…
Els repassem breument:
La maledicció d’Eco, de Ricard Ruiz i Inés Macpherson, és un retrat molt lúcid sobre les aplicacions de cites, que il·lustra la soledat de la nostra societat al més pur estil Black Mirror. Bravo.
Les Menadettes, de Roser Cabré-Verdiell i Víctor Garcia Tur, planteja una història inquietant i incòmoda sobre noies adolescents, drogues sintètiques i idolatries malaltisses. Fosc.
Adveniment infernal, de Marc Pastor i Isabel del Río, és un text d’humor esbojarrat protagonitzat per un dimoni posseït. Un divertimento amb ofici.
L’aprenent i el mestre, d’Albert Villaró i Jaume Valor, planteja un bonic diàleg sobre conèixer-se a un mateix a partir de l’arquitecte Le Corbusier. Profund.
Mur de foc, d’Iván Ledesma i Quim Gómez, és una aventura d’ambientació extraterrestre intensa i vibrant, la lluita contra un ens desconegut que no és el que sembla. Original.
Arrels i budells, de Mar Bosch i Adrià Pujol, dibuixa un context postapocalíptic en què dues veus, recloses en reductes de supervivència, cerquen esperança. Pertorbador.
La llavor de la revolta, d’Alícia Gili i Edgar Cotes, dibuixa un escenari de violència i colonització entre dues faccions: qui és el monstre i qui l’invasor? Èpic.
Figueres geminada, de M. Mercè Cuartiella i Joan Manuel Soldevilla, planteja com tota la població d’un municipi es clona de forma espontània. Cada persona té el seu doble idèntic. Com es paeix això? El conte queda massa curt.
Codi lliure, d’Elena Bartomeu i Laura Tomàs, és un format diferent: la conversa de text i emoticones entre dos amics i amants; són persones o bots? Simpàtic i commovedor.
Auerbach vs Kramer, d’Enric Herce i Héctor Rivadeneyra, ofereix una aventura espacial, amb una nau que transporta la població humana que ha hagut de fugir de la Terra. Només hi ha desperta una persona en cada torn. Un conte que mereix una novel·la, però sense peus de pàgina! Molt bo.
El primer recull d’Spècula, doncs, condensa moltes coses en un llibre caracteritzat per la dualitat, modest però al mateix temps ben ambiciós. Trieu i remeneu entre els Tàndems fantàstics.
∞∞∞
Les Rades Grises 
3 pensaments sobre “Duets que fan “match””