“Som el temps que ens queda”
Ivan Ledesma (Barcelona, 1977) és un dels autors més versàtils i prolífics de la literatura de gènere fantàstic. Escriptor, guionista, músic i friqui de primera, entre les seves novel·les destaca Negorith (Premi Joaquim Ruyra, 2017), i darrerament l’hem llegit sobretot com a contista, amb participacions a Barcelona 2059, ciutat de posthumans (Mai Més, 2021), Tàndems fantàstics (Spècula, 2023) o a l’antologia Compte! Conté contes! (Mai Més, 2022), entre d’altres. La seva ploma es decanta pel terror i la fantasia més fosca. L’altre costat, que també ha publicat Obscura en castellà, explora la violència masclista des d’un punt de vista fantàstic molt pertorbador.
L’Alícia viu una relació de parella insostenible, amb un home que la maltracta, fins al dia que la violència surt de mare i és a punt de morir assassinada en un atac de ràbia d’ell. Però la jugada surt al revés i és l’Alícia qui acaba pelant-lo. Ella es presenta davant dels Mossos ensangonada i confessa el crim. Però alguna cosa no quadra. Quan la policia va al seu pis està completament net, i no hi ha rastre de cap baralla, ni sang, ni molt menys un cadàver.
Què ha passat? L’Alícia no comprèn res perquè la seva realitat s’ha girat de cop com un mitjó. És el xoc traumàtic que l’ha trastocada? Pateix al·lucinacions? Alguna mena d’esquizofrènia? Per què no reconeix res del que li està passant des que va arribar a la comissaria per lliurar-se? S’havia inventat una vida que no era la seva?
L’Alícia ens parla en primera persona, compartint els seus neguits i dubtes, pur drama. La seva mirada es contraposa amb la del Marc, el policia que investiga el cas. L’autor el situa en tercera persona per prendre més distància com a narrador. Ell és la cara incrèdula del sentit comú en un episodi que no té cap explicació lògica.
El llibre es divideix en dos blocs, a un costat i a l’altre del mirall, picant l’ullet a l’altre món de Lewis Carroll. En aquest exercici de realitat distorsionada, Ivan Ledesma revisita el clàssic Alícia al país de les meravelles, i dibuixa dues realitats oposades, com si la vida de la protagonista hagués fet un gir complet, en un àmbit paral·lel que també recorda China Miéville a La ciutat i la ciutat.
“L’altre costat”, com a concepte, és un símil. Ivan Ledesma planteja una metàfora descarnada, contundent com un cop de puny a la boca de l’estómac, per retratar la violència de gènere com una xacra invisible, aparentment i cruelment innòcua, que només pot ser revelada des d’una altra òptica, des d’un altre estat d’atenció i observació. En la vida real, per a moltes, desgraciadament, no hi ha una segona oportunitat. L’Alícia, protagonista d’aquest relat, necessita l’ajuda externa per descobrir que les coses poden ser diferents de l’infern en què havia viscut. Que hi ha moltes vides possibles. Des de l’altra banda tot es veu diferent.
Ivan Ledesma demostra un gran domini de la narració per construir el trencaclosques d’aquesta història variable, i situa el lector en un laberint que contribueix a generar empatia amb el calvari de la protagonista. L’altre costat és una fantasia fosca sobre una realitat que ens sacseja cada dia, una novel·la de denúncia que demostra allò que ja sabem els lectors de gènere: que el fantàstic pot posar el dit a la llaga de qualsevol problemàtica social per oferir un altre prisma de reflexió.
∞∞∞
Les Rades Grises 