“Parlar de distopies és parlar d’utopies. Una i altra són cara i revers d’una mateixa moneda”

Aquest llibre és fonamental per a qualsevol lector interessat a conèixer la ciència-ficció catalana del segle XX. Per saber d’on venim i per donar context a l’evolució de la literatura en llengua catalana pel que fa al conreu dels subgèneres de la utopia i la distopia i com aquests van esdevenir eines de crítica social i política abans de la Guerra Civil i durant la dictadura franquista. L’editorial El Cep i la Nansa capitaneja una iniciativa única a Catalunya amb la publicació del primer títol d’una nova col·lecció d’assaig dedicada exclusivament a l’estudi del fantàstic català. És un pas necessari que omple un buit enorme i que esdevé un pas més en la progressiva normalització del fantàstic a Catalunya experimentada els darrers anys.

Situem el projecte: L’escriptor Antoni Munné-Jordà va cedir fa tres anys la seva col·lecció de llibres de ciència-ficció a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que va dipositar el fons —possiblement el més important del país— a la biblioteca Armand Cardona Torrandell d’aquesta ciutat. A partir d’aquí, va sorgir la idea de potenciar, usar i donar a conèixer aquest fons impulsant una beca d’investigació. Amb el suport privat de la família Vidal i Montané, i la complicitat de diferents persones i institucions (la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya o la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia), el projecte va tirar endavant. I aquest llibre és el resultat palpable de l’estudi del primer guanyador de la beca, Lluc Casals Perpinyà, que signa un treball impecable. La segona edició de la beca la va guanyar Laura Torres amb una proposta sobre ficció zombi, i la previsió és que aquest segon llibre de la sèrie aparegui al febrer de 2026. Tots dos, Lluc Casals i Laura Torres, explicaran la seva experiència a la propera CatCon, juntament amb el mateix Munné-Jordà.

Leviatans contra Franco és un llibre important. Perquè inaugura una col·lecció inèdita fins ara. Perquè és un text específic sobre ciència-ficció catalana, que analitza un període històric clau, en què es construeix una tradició malgrat les dificultats del règim. I perquè és un llibre escrit per un autor molt jove, un nou estudiós del gènere, que firma un treball minuciós i acadèmic de primer nivell.

Lluc Casals aboca en aquest volum tot el que sabem sobre la ciència-ficció catalana, recollint la petjada d’altres estudis de referència, com les antologies del mateix Antoni Munné-Jordà (Futurs imperfectes, 2013 ), Víctor Martínez-Gil (Els altres mons de la literatura catalana, 2004) o Sebastià Roig (El futur dels nostres avis, 2012), per citar-ne només alguns. El seu projecte d’investigació se centra en el moment distòpic dels darrers anys del franquisme, encara que per fer-ho pentina de forma exhaustiva la història del gènere al llarg del segle XX, amb una anàlisi detallada, amb múltiples referències bibliogràfiques i, sobretot, inserida en el context internacional. Casals analitza la utopia com un antecedent de la ciència-ficció, que neix el 1816 amb Frankenstein, mentre que la distopia apareix més tard ja com a subgènere de la ciència-ficció i es manifesta amb força al període d’entreguerres amb novel·les emblemàtiques, com Nosaltres (1924), de Ievgueni Zamiatin, o Un món feliç (1932), d’Aldous Huxley.  

Leviatans contra Franco mereix ser una obra de consulta imprescindible per a qualsevol persona que vulgui aprofundir el transfons històric de la utopia i la distopia del segle XX

Pel que fa a la tradició utòpica / distòpica de preguerra, Casals estudia amb concreció les següents obres: les novel·les Homes artificials (1912), de Frederic Pujulà; L’illa del gran experiment (1930), d’Onofre Parés, i Retorn al sol (1936), de J. M. Francès; els contes Un document molt estrany (1930), de Ramon Casanova, i El llamp blau (1935), de Joaquim M. de Nadal; i l’obra de teatre Les gàrgoles de la Seu (1935), de Lluís Masriera. D’altra banda, en el franquisme tardà, les obres abordades amb detall són: La píndola vital (1969), de Joan-Baptista Xuriguera; la narrativa curta d’Estanislau Torres; el còmic Lavínia 2016 o la guerra dels poetes (1968) d’Enric Sió i Emili Teixidor; La mort i la primavera (1986, però començada el 1961), de Mercè Rodoreda; Acte de violència (1961, publicada el 1975) i Totes les bèsties de càrrega (1965), de Manuel de Pedrolo; La Ciutat dels Joves (1971) d’Aurora Bertrana, L’enquesta del Canal 4 (1973), d’Avel·lí Artís-Gener, i Andrea Víctrix (1974), de Llorenç Villalonga.  

Com a assaig, evidentment, és un llibre eminentment teòric. Per arribar fins al moll de l’os del seu àmbit d’estudi concret, l’autor explica l’evolució del gènere utòpic des de Plató passant per Thomas More, de manera que el context històric ajuda el lector a familiaritzar-se amb l’evolució de l’anhel intrínsec de les utopies en l’escriptura. I fa el mateix amb les distopies, de manera que la lectura proveeix un resum històric de la literatura occidental. Des d’un punt de vista més general, Casals aporta una àmplia dissecció sobre els cognoms de la utopia i la distopia, de manera que desenvolupa en múltiples branques l’arbre de la ciència-ficció en funció dels trets característics de cada obra. La classificació tipològica es detalla al glossari final, i pot ajudar a discernir el que l’autor considera actualment un bateig “precipitat i indiscriminat” de tot tipus d’obres de ficció com a distopies.  

Si la distopia vol advertir d’un futur que amenaça en anul·lar l’individu, el títol del llibre recull aquest paral·lelisme simbòlic amb el Leviatan (1651) de Hobbes. Així, alguns escriptors catalans van canalitzar a través de la distopia la lluita contra el monstre bíblic que representava la dictadura espanyola, especialment en el tardofranquisme, des de la clandestinitat i havent de driblar la censura. En continuïtat amb el denominat “realisme compromès”, Casals anota que el “gir distòpic català” té altres condicionants a banda de la repressió franquista (que origina obres que adopten tons al·legòrics), com ara la industrialització i el desenvolupament de la societat de consum (que es reflecteix amb codis extrapolatius i elements més clàssics de la ciència-ficció).    

Segons Víctor Martínez-Gil, que ha estat tutor del llibre i membre del jurat, Leviatans contra Franco palesa veritats que necessitem incorporar de manera definitiva per enfortir la tradició pròpia: que la ciència-ficció catalana apareix en el mateix moment que les literatures del nostre entorn, i que comparteix nivells de qualitat similars; que la ciència-ficció catalana s’ha desenvolupat en circumstàncies molt hostils, però sempre amb el suport del públic a la literatura popular; i que el conreu del gènere ha estat constant, però brutalment interromput pel franquisme, fet que encara dona més importància a la recuperació iniciada als anys 80 i que explica, en part, les dificultats i les mancances existents ben entrat el segle XXI.

Leviatans contra Franco, com dèiem més amunt, mereix ser una obra de consulta imprescindible per a qualsevol persona que vulgui aprofundir el transfons històric de la utopia i la distopia del segle XX a Catalunya. Un llibre per conèixer-nos millor. Desitgem que la nova col·lecció tingui un futur ben fructífer!   

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!