“Els humans podem ser força impressionants quan ens ho proposem”
Projecte Hail Mary és una novel·la imprescindible per a tots els amants de la ciència-ficció i, més concretament, per als lectors que gaudeixen de l’exploració espacial i tota el parament tècnic que hi té a veure. En aquest sentit, la podríem definir com a ciència-ficció dura, perquè cada pàgina és una classe de física, i l’autor dedica molt contingut a descriure procediments per dotar l’acció de versemblança. El volum és un totxo considerable i, com és habitual amb Mai Més, una edició magnífica, amb les il·lustracions de Maria Picassó. Projecte Hail Mary arriba en traducció al català aprofitant l’empenta de l’estrena de la pel·lícula Proyecto fin del mundo, protagonitzada per Ryan Gosling. No he vist la pel·lícula, però recomano fermament la novel·la.
Andy Weir (EUA, 1972) ja va explorar la soledat de l’astronauta a The Martian (2011) i en aquest cas repeteix un plantejament similar. Un home desperta en una nau espacial i no sap qui és ni què hi fa. Al seu costat, dos cadàvers. El recurs de l’amnèsia és ideal per generar el misteri inicial, i l’escriptor va tornant enrere intercalant capítols de present i passat per aportar context, a mesura que el protagonista va recuperant la memòria. Ryland Grace és un professor de ciències d’institut que, sense voler, acaba liderant una missió suïcida per salvar la humanitat. Quasi res.
L’inici de la novel·la és captivador. Andy Weir orquestra els ingredients perfectament per quedar-t’hi enganxat, desentrellant la informació a mesura que el protagonista recorda, després de despertar d’un coma induït. El problema, com no podia ser d’una altra manera, és apocalíptic: el sol està perdent energia i es preveu un descens de la temperatura que serà nefast per al planeta. Grace havia abandonat la carrera científica després d’un projecte fracassat, i viu relativament feliç i còmode ensenyant ciència als seus alumnes, però és reclutat per participar en el Projecte Hail Mary, que haurà de cercar una solució ràpida per al desastre que amenaça la humanitat, cal esbrinar què li està passant al sol i què es pot fer per evitar una edat de gel devastadora.
El nucli d’aquesta història pivota sobre l’existència de l’únic ésser humà viu en diversos anys llum, atès que durant el viatge han mort els seus dos companys. En l’arrel de l’essència humana rau un instint de supervivència que l’escriptor fa aflorar. I el protagonista s’aplica en cos i ànima a fer tot allò que sap fer amb els seus coneixements i els mitjans de què disposa per acomplir la missió. No té cap altra opció: o això o deixar-se morir. Una cosa que sempre em sorprèn en aquest tipus de relats és el fet que quedi en mans d’un sol individu, un heroi insospitat, el futur de tota l’espècie. Tant estimem la humanitat com per sacrificar-nos per ella?
Un sol individu, un heroi insospitat, té a les seves mans el futur de tota l’espècie. Tant estimem la humanitat com per sacrificar-nos per ella?
Tant el tràiler de la pel·lícula com alguns comentaris deixen anar un espòiler gegant que marca el nus del llibre, però prefereixo no esmentar-ho aquí perquè em sembla una joia per al lector, així que quedem-nos només amb això: Grace pilota en solitari una nau alimentada per astròfags, organismes que es mengen el sol i que esdevenen una font d’energia inimaginable; el nostre astronauta viatja durant tretze anys terrestres (quasi quatre per a ell) a un altre sistema solar anomenat Tau de la Balena per esbrinar per què aquest estel és immune als astròfags i cercar una solució per al sol que sembla impossible.
Després d’un inici trepidant i d’una sorpresa tan inesperada com magnífica, el nucli del llibre esdevé més dens, una mena de joc dels reptes, amb experiments constants, molta descripció teòrica i pràctica de com resoldre situacions en mig de l’espai còsmic que semblen absolutament increïbles. En la darrera CatCon vam gaudir de les explicacions del catedràtic de física de la UPC Jordi José sobre els llibres de Cixin Liu, i ara em venen ganes de tenir una xerrada amb ell per comentar la ciència possible i la hipotètica que planteja Andy Weir!
La part descriptiva i purament científica és en alguns trams molt densa i impossible d’entendre per als profans en la matèria; aquesta és potser l’única pega negativa del llibre. A nivell argumental, també és estrany que en cap moment s’esmenti l’entorn afectiu o familiar del protagonista, més enllà de la menció d’una xicota que va tenir a la Universitat, com si un home sol a l’espai no enyorés ningú més que els seus alumnes de classe.
Fet aquest apunt, Projecte Hail Mary és una novel·la extraordinària, un himne a la millor ciència-ficció i al sentit de la meravella que ens desperta l’exploració altres mons.
∞∞∞
Les Rades Grises 