Mai Més i Duna Llibres publicaran per primer cop Brandon Sanderson en català
Judit Terradellas i Sergio Pérez van presentar Mai Més Llibres en una Ter-Cat el mes de maig de 2019, a la llibreria La Font de Mimir, fa cinc anys. Aquell mateix més apareixia Alba, d’Octavia Butler, primera de moltes traduccions de fantàstic en llengua catalana que esclataven pocs mesos després amb l’anunci de l’anhelat Discmón de Terry Pratchett. Amb la col·laboració del tàndem Marina Vidal (il·lustració) i Ernest Riera (traducció), el primer volum va ser Guàrdies, guàrdies! Veia la llum el novembre de 2020, en pandèmia i després d’un confinament inèdit. Res no els va aturar. A dia d’avui, ja han publicat dotze títols de Pratchett, i el proper serà Segador. Però calia més, i el novembre de 2021 neix Duna Llibres, una aliança amb l’editorial Raig Verd per incrementar el catàleg de de ciència-ficció en català, i el nou segell debuta amb la recuperació del mític títol de Frank Herbert, de qui pren el nom. En aquests tres anys, Duna ha propiciat l’aparició d’altres clàssics com la sèrie de la Fundació d’Asimov, per exemple, o El problema dels tres cossos, de Cixin Liu, sempre amb edicions excel·lents.
Serveixi aquest preàmbul per situar-nos. L’anunci fet aquesta setmana a la llibreria Gigamesh, la publicació per primer cop de Brandon Sanderson en català!, és una notícia estratosfèrica, brutal, impensable fa pocs anys. Però els equips de Mai Més i Raig Verd han demostrat solvència contrastada i, per tant, tenen tota la confiança dels lectors que l’empresa serà un èxit.
Brandon Sanderson (Lincoln, Nebraska, 1975) és l’escriptor de fantasia més important del món en aquests moments. La seva obra és d’una envergadura colossal, en milers de pàgines, però també per la complexitat i atractiu del seu univers: el Cosmere. Sanderson ha superat tòpics i ha actualitzat un gènere que patia una reiteració de pautes abusiva. Sanderson ha creat nous lectors de diferents generacions i ha generat xifres de vendes espectaculars. Que ningú digui que és el nou Tolkien. És una altra cosa. Però ara mana ell.
No hi ha un únic ordre de lectura possible, però el plantejament inicial de l’edició en català, amb bon criteri, comença amb la trilogia Mistborn, que és un pont d’accés idoni a Sanderson. Així, el primer volum que sortirà serà Els fills de la boira, ja aquest Nadal de 2024, a Mai Més, mentre que al mateix temps Duna publicarà L’ànima de l’emperador, un relat més curt que es pot llegir de manera independent.
“Hem buscat els títols més interessants per a algú que no hagués llegit mai Sanderson”, explica Laura Huerga, editora de Raig Verd. “Ens semblava que tant L’ànima de l’emperador com Els fills de la boira eren una meravellosa porta d’entrada a l’autor, i Elantris, al tractar-se de la primera novel·la del Cosmere que va escriure, és una de les referències més habituals per començar”, sosté Huerga.
Abans de Nadal es publicaran dos títols: ‘Els fills de la boira’, que obre la trilogia ‘Mistborn‘, i ‘L’ànima de l’emperador’, un relat més curt que es pot llegir de manera independent
La previsió és que la “col·lecció Sanderson” tingui unitat en si mateixa, personalitzant cada saga o línia argumental, però la titularitat bascularà entre els dos segells, Mai Més i Duna, amb un ritme de quatre llibres a l’any, dos publicats per Mai Més i dos per Duna.
Al segon semestre de 2025 apareixeria la segona part de Mistborn, El pou de l’ascensió, a Mai Més Llibres. En les mateixes dates veuria la llum el Projecte secret número 5 —i això és rellevant—, simultàniament en català i castellà. Des de la pandèmia, Sanderson —a qui l’adjectiu prolífic ja fa temps que li queda curt— ha jugat amb l’expressió “projecte secret” per presentar novetats inesperades, generant expectativa entre els fans. Amb la publicació d’aquest llibre, Duna s’incorporarà al tren de l’actualitat, de manera que els lectors en català puguin gaudir al mateix temps de les novetats, a banda de recuperar-ne d’altres que ja fa anys que estan disponibles en castellà a Nova.
En el tercer trimestre de 2025 Duna publicaria Elantris (2005), una de les novel·les més celebrades de Sanderson. Va ser la primera que va sortir en castellà l’any 2006, quan el desaparegut Miquel Barceló, director de ciència-ficció d’Ediciones B, va descobrir Sanderson al mercat espanyol. És un altre dels llibres que no té (encara) continuació, per la qual cosa és excel·lent per començar.
I el sisè títol dels que han contractat fins ara serà la cloenda de la saga Mistborn, L’heroi de l’eternitat, que Mai Més preveu posar a disposició dels lectors al Nadal de 2025.
Una curadora per unir-los a tots
Brandon Sanderson ha publicat fins ara 17 llibres, i la seva maquinària no s’atura, per la qual cosa la previsió és que el Cosmere seguirà creixent. “La voluntat és publicar quatre llibres a l’any. Esperem que el projecte vagi prou bé per poder donar-li continuïtat”, apunta Huerga. Per posar ordre a tot plegat, les editores confien el projecte en dues persones, que en seran els pilars: per una banda, Marina Vidal, il·lustradora, gran especialista en l’obra de Sanderson, en serà la curadora, que vetllarà pels continguts i la direcció artística de la sèrie. “Sanderson m’acompanya des de fa molt temps i hi convisc de manera habitual. A nivell personal i professional, són moltes emocions juntes!”, admet Vidal, que s’autoqualifica com “la friqui” del projecte. “Com a curadora assessoro l’equip en terminologia, en dubtes sobre la mitologia, o l’ordre adequat de publicació, mentre que en la part gràfica m’encarregaré de generar una imatge col·lectiva de tota la col·lecció”, explica Vidal. És important el fet de mantenir aquesta unitat, malgrat que els llibres surtin en editorials diferents. Vidal vol involucrar diversos dibuixants en la sèrie. “Faré alguna coberta, però no les vull fer totes. Està bé que l’obra respiri amb altres autores per arribar als nivells d’excel·lència que busquem”, opina. Igualment, hi haurà elements gràfics comuns que es mantindran al llarg de la col·lecció. “En el Discmón hi ha una composició molt central, però en el Cosmere farem una cosa més oberta perquè tothom qui hi participi tingui un marge de creativitat propi. Potser no posarem el logotip de l’editorial, però sí altres elements identificadors. En definitiva, que es vegi homogènia, però que cada saga tingui la seva pròpia perspectiva i veu”, reflexiona.
Creant un glossari sandersonià
De l’altra banda, bàsica, la traductora, Marta Armengol, que aborda una feinada ingent. El treball de traducció ja ha començat. De fet, la primera novel·la ja està pràcticament enllestida i en la segona hi està treballant de ple per poder entregar les dues aquest mateix estiu. “Sanderson no és precisament conegut per la seva brevetat”, apunta la traductora, irònica. “Em fa molta il·lusió que hagin pensat en mi i em ve molt de gust endinsar-me en un món tan gran i complex —indica Armengol—, tot i que també sento un cert respecte precisament per com de gran és i pel que significa per a tants lectors”. La traductora d’autors com Grady Hendrix, reconeix que no havia llegit cap dels llibres de Sanderson, tot i que creu que això pot aportar una visió “innocent” de l’obra i el seu món. En tot cas, ja hi ha una experta en el Cosmere, que és la Marina Vidal, i totes dues van de bracet perquè no s’escapi cap detall. “Estem treballant a base de crear un glossari molt extens que serveixi com a corpus de consulta per a tots els llibres que es vagin publicant”, detalla Armengol. És important fer aquest seguiment en una obra tan vasta, atès que es donen circumstàncies com que un personatge aparegui a més novel·les, aclarir conceptes amb doble sentit, etc.
El plantejament de les editores de dividir els títols entre els dos segells respon a la voluntat de no monopolitzar Duna —que té un topall de sis llibres a l’any per compromís amb els subscriptors— només amb llibres de Sanderson. Cal tenir en compte que hi ha la trilogia de Cixin Liu començada i que no quedaria espai per res més, per això s’ha optat per l’edició simultània en ambdues editorials. “A Mai Més fa molt temps que valoraven l’autor i aquesta experiència compartida tenia sentit, però no se’ns havia acudit fins ara”, diu Laura Huerga.
Una aposta econòmica
Sempre que es planteja un projecte d’aquestes característiques, cal prendre consciència de la modèstia dels números en l’àmbit de la literatura fantàstica en llengua catalana. La newsletter de Duna parla, en to de broma, de “suïcidi editorial”, però és evident que s’ha pres una decisió important després de l’experiència d’altres títols potents publicats fins ara. “El procés ha sigut una barreja de fàcil i difícil —assenyala Huerga—; tant l’autor com els agents ens ho han posat molt fàcil, però fer una oferta atractiva i programar llibres que poden fer fins a 1200 pàgines, bé, els números poden ser difícils de quadrar”.
En aquest sentit, des de Duna ja fa un temps que treballen el sistema de les subscripcions, una aposta que aporta un coixí econòmic i que, a més, vincula les llibreries. Així, els interessats a reservar ja els llibres en català de Sanderson ho poden fer per nou euros al mes per quatre llibres, és a dir, 27 euros per volum.
Marina Vidal: “Sanderson pot ser una entrada molt bona a la fantasia per a gent que no llegeix gènere”
“Era necessari que Sanderson estigués en català”, sosté Marina Vidal. “No tinc cap dubte que es faran nous lectors. Sanderson pot ser una entrada molt bona a la fantasia per a gent que no llegeix gènere, tot i així, crec que moltes persones que compraran els llibres ja han llegit Sanderson, però estaven esperant amb candeletes que sortís en català i ara es passaran al català”, afirma.
“Hi ha una idea que ens travessa a tots des del principi en els nostres projectes editorials: Sanderson s’ha de poder llegir en català, per això ho fem”, rebla l’editora Laura Huerga.
En el sector del fantàstic a Catalunya sovint sura la pregunta de si hi ha lectors suficients per a tot el que s’està publicant, especialment els darrers anys, però és cabdal situar el debat des d’una altra perspectiva, i és que no hi pot haver demanda de lectors de fantàstic en llengua catalana si no hi ha oferta, o si aquesta és molt minsa, que és la situació que hi havia fa quinze anys. Aquesta ha estat la lluita de formiga, però entusiasta i constant, que ha permès arribar on som, gràcies, entre d’altres, a L’Arcà, Pagès, Males Herbes, Raig Verd, Mai Més, Chronos, SECC, Obscura, Spècula i a revistes com la Catarsi, Freakcions o Narranación. Cadascú des de la seva posició, des de possibilitats, ambicions i expectatives diferents, però amb un horitzó en què conflueixen els mateixos objectius. I aquest és un nou pas endavant.
L’operació Sanderson és ciclòpia, però no hauria estat possible de cap de les maneres sense el camí recorregut fins ara per molts. Un autèntic viatge d’herois!
∞∞∞
Les Rades Grises 