Bram Stoker (Clontarf, Irlanda, 1847-Londres, 1912) és un d’aquells autors eclipsats per la seva obra mestra. En efecte, tothom associa Stoker a Dràcula (1897), un dels clàssics per excel·lència del gènere de terror. Però, què més va escriure? Des d’Ontinyent, al País Valencià, l’editorial El Toll ha publicat recentment Històries de terror, un recull de tres relats. Si les novel·les de Stoker ja són força desconegudes (Lady Athlyne, La joia dels set estels, La dama del sudari…), encara ho són més els contes, un gènere que l’escriptor irlandès apreciava molt. La seva vídua va editar pòstumament aquestes i altres peces el 1914 amb el títol L’invitat de Dràcula i altres relats fantàstics. El tret distintiu dels tres textos d’aquest petit volum és el protagonisme dels animals. La casa del jutge (1914) és la desgraciada història d’un universitari que es tanca a estudiar en un vell casalot abandonat, on patirà la ira d’un fantasma; a L’enterrament de les rates (1891), l’autor planteja un símil inquietant entre rates i humans, i finalment, a La dama de ferro (1892), la protagonista és una gata negra que busca venjança a la mort violenta del seu cadell. Stoker és un mestre a l’hora de crear atmosferes inquietants i sinistres, i no estalvia detalls escabrosos: el lector amant del gènere no se’n podrà desenganxar. Històries de terror, amb traducció d’Emili Gil i il·lustracions de Daniel Sánchez, és un volum necessari, que anima a tornar als clàssics i suavitza la fal·lera adolescent pel romanticisme protagonitzat per vampirs.