La Marina, una jove universitària, és al terrat de casa seva. De cop i volta, una ventada. Una caiguda li fa perdre el sentit i desperta en un món diferent. És davant d’una torre que només havia aconseguit veure des del terrat. Tot és molt estrany. Una mena de ciutat fantasma amb carrers deserts, tot en un ordre immaculat, com si tothom s’hagués esfumat. I això de dia, perquè de nit les ombres l’empaiten, éssers assedegats que només pot combatre amb llum. Els pocs que són vius han embogit, són caníbals. De vegades té visions i somnis dels seus familiars i amics, però ella és en una altra dimensió. Què ha passat? Com pot tornar a casa?
La casa de la torre (que publica en català Narrativa Singular, segell de La Galera) és la segona novel·la d’Isabel del Río (Barcelona, 1983), després de Casa de títeres. És llicenciada en filosofia, amant del gènere fantàstic, i està disposada a fer-se un lloc en el terreny literari. La casa de la torre és un relat valent, que va més enllà de la narrativa estrictament juvenil. És una aventura de misteri, a voltes de terror, que defuig la complaença. El món on ha caigut la Marina és fosc, confús, ple de paranys, i les ombres no la deixen respirar. Els moments de pau són escassos. Trobarà companys de camí que l’ajudaran, sentirà la força de l’amistat, lluitarà aferrissadament per sobreviure, però també experimentarà constantment la tristor de la pèrdua. El lector l’acompanya en una fugida sense descans per trobar respostes. On sóc? Què em passa? Un viatge a l’altre costat.

http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/394841-la-casa-de-la-torre-un-viatge-a-laltre-costat.html