Els millors contes de la literatura fantàstica. Edició a cura de Joan Solé. La Butxaca, Grup 62, 2011. 347 pàgs.

Els millors contes de la literatura fantàstica. Edició a cura de Joan Solé. La Butxaca, Grup 62, 2011. 347 pàgs.

Vacances. A la maleta mai hi pot faltar un llibre. Millor lleuger. Repasso què tenim pendent de butxaca i trobo l’ideal. És un llibre que ja té uns anys, un compendi de relats clàssics, una antologia que ve molt de gust: Els millors contes de la literatura fantàstica!

Joan Solé (La Bisbal del Penedès, 1970) signa aquesta tria de tall introductori al gènere, que té com a objectiu oferir una mostra d’autors clàssics, bàsicament del segle XIX, que il·lustren els orígens de la literatura fantàstica. Insisteix Solé, amb bon criteri, en un argument que sovint defensem els amants del gènere: que aquesta imaginació traslladada al paper no és mera evasió o esbargiment sinó que hi subjau una voluntat d’aprofundir en els “estrats profunds de l’existència i la consciència humana que qüestiona les conviccions més arrelades”. És evident que en aquella època la religió tenia un paper molt més troncal, però també sorgeix com a contraposició a una societat anglosaxona racionalista i cientifista. “El fantàstic constitueix des d’un inici una reacció, una protesta, contra l’ordre d’idees sancionat per la moderna mentalitat burgesa, positivista, mecanicista i reduccionista”, sosté Solé.

Trobareu en aquest llibre delícies com El guardaagulles, de Charles Dickens (1812-1870), que aborda el tema de la premonició; supersticions inquietants com els tres desitjos que es poden demanar a La pota de mico, de W. W. Jacobs (1863-1943); poders sobrenaturals, o com la voluntat d’un nen amoïnat es pot fer realitat a Sredni Vashtar, de Saki (1870-1916); també literatura dins la literatura, o com la imaginació d’un escriptor es pot remuntar a altres vides, com passa a El conte més bonic del món, de Rudyard Kipling (1865-1936); l’entranyable La porta al mur de H. G. Wells (1866-1946), sobre les fronteres entre realitat i fantasia, entre la vida i la mort, o l’angoixant dietari L’Horla de Guy de Maupassant (1850-1893)… I fins a un total de vint-i-un textos d’autors de referència com William Blake, Herman Melville, Charles Baudelaire, Leopoldo Alas “Clarín” o Edgar Allan Poe, entre altres.

“La literatura fantàstica, nascuda a Europa al segle XIX i en llengua anglesa, és la plasmació literària de la tendència de la imaginació humana a plantejar situacions insòlites, extraordinàries i sobrenaturals que qüestionen les nostres conviccions més arrelades, basades en la ciència, la religió, el sentit comú i la moral instituïda”  

La lectura d’aquests relats és un exercici interessant sobretot per contrastar amb allò que estem (estic) habituats de narrativa contemporània i per observar l’evolució del gènere. Constatem, d’entrada, més densitat, més lentitud, però també més profunditat, més elaboració, menys necessitat de recórrer al realisme descarnat i la violència desmesurada. Són textos d’un altre temps, que no estan sotmesos a la vertiginositat de l’era de la imatge, però que tenen l’espurna imprescindible per transmetre aquella inquietud i aquella emoció que només pot aconseguir la bona literatura.

L’assaig introductori de Joan Solé val la pena tenir-lo com a referència. Desgrana els principals temes de la literatura fantàstica (identitat personal, causalitat, alteracions del temps, mort, confusió de son i vigília, trastorns de la percepció, i elements manllevats de la literatura meravellosa tradicional) i també presenta una breu història del gènere, l’origen del qual situa en la tradició oriental amb Les mil i una nits, i en repassa el naixement i l’evolució a Occident al llarg del XIX, amb l’aportació imprescindible d’Edgar Allan Poe (1809-1849) com a creador del relat fantàstic modern. El llibre aporta també un breu glossari final amb anotacions sobre cadascun dels autors seleccionats.

Joan Solé, editor i traductor, especialista en l’obra de Poe, va publicar Els millors contes de la literatura fantàstica (2007) a Columna. Altres antologies publicades a Grup 62 són Els millors contes de terror (2007) i Els millors contes de por (2011).

Periodista, lector i gestor cultural

2 Comment on “Tast de clàssics

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Les Rades Grises

Una mirada a la literatura fantàstica

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Un viatge als llibres

Gili Punt i Ratlla

This WordPress.com site is the bee's knees

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

La Biblioteca de Ilium

Literatura fantástica y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

Art and life, by Mireia Rosich

Una mirada a la literatura fantàstica

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: